Resultats de la cerca
Es mostren 1088 resultats
Can Vallhonrat
Barri
Barri de Rubí (Vallès Occidental), a 2 km del nucli urbà, a la carretera de Molins de Rei.
Sorgí el 1960 per iniciativa privada malgrat el projecte de formar una ciutat jardí, la manca de serveis urbans mínims el convertí en suburbi
Can Moi
Masia
Masia del municipi de Camprodon (Ripollès), situada a 1 km al NE de la vila de Camprodon.
Al jardí de la masia hi ha la font de Can Moi, on cada 15 d’agost se celebra un tradicional aplec de sardanes
Teror
Municipi
Municipi de la província de Las Palmas, Canàries, situat al NE de l’illa de Gran Canària.
Agricultura i ramaderia Jardí botànic Destaca la basílica de Nuestra Señora del Pino, on s’hi venera la imatge de la patrona de l’illa
Penya-serrada
Raval
Antic lloc del municipi de Mutxamel (Alacantí), actual raval de la vila.
Pertanyia als marquesos de Penya-serrada i formà municipi independent fins el 1846, que fou unit a Mutxamel El 1808 hom hi feu un gran jardí
estercúlia
Botànica
Arbre caducifoli de la família de les esterculiàcies, originari d’Àsia oriental que pot assolir uns 15 m d’alçada, d’escorça verda i llisa, fulles grans lobulades de 30 a 40 cm de diàmetre, flors petites de color groc, disposades en inflorescències, i fol·licles papiracis molt característics, semblants a fulles.
De creixement ràpid, no aguanta les gelades fortes és una espècie força cultivada com a arbre viari i de jardí per la seva ombra i el seu port
Pere Abat i Mestre
Botànica
Apotecari i botànic.
Catedràtic i director del jardí botànic de la Real Sociedad Médica de Sevilla 1786, fou un dels primers botànics que seguí i defensà a Espanya el sistema linneà
Marta Povo i Audenis
Fotografia
Fotògrafa.
Ha realitzat fotografia publicitària i documental Ha publicat Oficis artesans de la ciutat 1984, NMRubió i Tudurí El jardí obra d’art 1985 i Balnearis de Catalunya 1986
Félix de Avelar Brotero
Félix de Avelar Brotero
Botànica
Metge i botànic portuguès.
Professor a la Universitat de Coïmbra 1790-1811 i director del jardí botànic de Lisboa 1811-28, és autor de Compêndio de Botânica 1788 i Flora Lusitânica 1804
saxífraga
Saxífraga ( Saxifraga tridactylites )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’herbes generalment perennes, a vegades llenyoses a la base, de la família de les saxifragàcies, de fulles simples, més o menys partides, alternes o basals, de flors pentàmeres i perígines, comunament agrupades, i de fruits capsulars.
Solen habitar penyalars, roquissars, pedregars i tarteres de muntanya Consta de més de 300 espècies, quasi totes de l’hemisferi nord, algunes de les quals són plantes de jardí
parterre
Jardineria
Tros de jardí plantat de flors o de gespa, amb els seus caminals, etc.