Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona i es doctorà en filosofia i lletres amb la tesi Fernando el Católico y los payeses de remensa 1925 Residí uns quants anys a Lleida, on fundà l’Ateneu El 1926 obtingué càtedra d’història a la Universitat de La Laguna, que ocupà fins a la seva jubilació 1968 Dedicà una bona part de les seves investigacions a la història de les Canàries el 1941 creà la Revista de Historia Canaria i publicà Los portugueses en Canarias i Le Canarien, crónica francesa de la conquista de las Canarias 1949-51, en tres volums i un gran nombre d’articles Alhora es mantingué vinculat als estudis…

Mestra de professió, estigué vinculada a l’Institut Municipal d’Educació IME i treballà, entre altres institucions, a les escoles del Bosc i de Sant Gregori de Barcelona, fins a la jubilació 1988 Tingué una contribució molt destacada com a impulsora i organitzadora de les corals infantils a Catalunya El 1962, juntament amb M Dolors Bonal, Montserrat Solanic i Maria Teresa Giménez, fundà el cor infantil L’Esquitx, vinculat a la Coral Sant Jordi  i del qual fou directora durant molts anys El 1967, amb el propòsit de suplir la deficient, si no inexistent, formació musical a l’escola durant el…

Fill de l’escriptor i economista Pere Corominas i germà del filòleg Joan Coromines, es formà a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en matemàtiques 1936 també hi inicià estudis d’arquitectura, que completà més endavant Es doctorà en matemàtiques a París després d’haver pres part en la Guerra Civil Espanyola El 1940 passà a Xile i tot seguit es traslladà a l’Argentina A la ciutat de Mendoza, fou professor de matemàtiques a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Cuyo 1941-46 i encarregat de la càtedra d’Estadística Posteriorment, treballà a l’Institut de Matemàtiques…

Inicià la seva trajectòria professional com a conservador i codirector dels programes d’excavació al Museu de Badalona 1974-78 Director del Museu Provincial de Càceres 1978-79, del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona 1979-97 i del Museu d’Història de Tarragona 1986-91, ha estat responsable dels projectes museístics de conjunts arqueològics com la villa romana dels Munts o del mausoleu constantinià de Centcelles L’any 1997 fou nomenat director del Museu d’Arqueologia de Catalunya , càrrec del qual dimití el 1999, any que es reincorporà a la direcció del Museu Nacional Arqueològic de…

Deixeble de Lluís Pericot, Joan Maluquer de Motes i Eduard Ripoll Fou director del Museu Arqueològic Luis Siret d’Almeria 1971-72 i del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló des de la seva fundació 1975 fins a la seva jubilació Fou fundador 1974 i director de la revista Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló i de les Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques Dirigí la secció d'Arqueologia del Museu de Belles Arts de Castelló Excavà nombrosos jaciments prehistòrics i protohistòrics, entre els quals cal…

Resident a Dayton Estats Units d’Amèrica des dels onze anys, es llicencià en periodisme per la Universitat d’Illinois Afeccionat al golf —guanyà l’Ohio State High-School Championat 1927—, entrà a treballar com a redactor d’esports a The Springfield Daily News Posteriorment, contractat per l’Associated Press, anà a Nova York 1934 i a Londres 1937, on es féu càrrec de la delegació de The New York Times 1939, diari per al qual treballà fins a la seva jubilació el 1989, com a columnista, editor i administrador Destinat a Washington 1940, adquirí un alt prestigi informant de la…

Estudià a la Universitat de Navarra i s’inicià professionalment com a redactor l’any 1965 a El Noticiero de Zaragoza , d’on fou expulsat per haver participat en una manifestació antifranquista 1968 Posteriorment, passà a Tele/Express  1970-77, del qual l’any 1973 esdevingué cap de la secció internacional i el 1975 cap de cultura Director del setmanari Primera Plana 1977, i altres revistes entre les quals cal citar Barça  1971-76, en la qual tingué com a mentor Manuel Ibáñez Escofet, també collaborà en el butlletí oficial del FC Barcelona L’any 1982 s’incorporà a La Vanguardia , diari del qual…

Fill d’un cirurgià, es graduà en matemàtiques a la Universitat de Nova York 1940 i el 1943 en medicina al Long Island College Durant la Segona Guerra Mundial, serví com a cirurgià a l’exèrcit El 1948 s’incorporà al Montefiore Hospital del Bronx, i posteriorment 1955 al Maimonides Medical Center de Brooklyn i, des del 1968, a la Wayne State University School of Medicine i al Sinai Hospital de Detroit, on exercí fins a la jubilació El 1983 fundà LVAD Technology, empresa dedicada al desenvolupament d’aparells cardiovasculars Pioner, amb Christiaan Neethling Barnard , Michael Ellis…

Es formà al Conservatori de Zuric, on estudià violí amb Stefi Geyer i didàctica de la música Willy Burkhard fou el seu primer professor de composició, estudis que amplià posteriorment a Berlín amb Boris Blacher Professor de violí al Conservatori de Zuric i d’història de la música al Conservatori de Lucerna, el 1964 fou nomenat professor de composició de l’Acadèmia de Música de Basilea, i del 1973 al 1990 ho fou de la Staatliche Hochschule für Musik de Friburg Un dels professors de composició amb més prestigi del moment, des de la seva jubilació el 1990 fou professor convidat a…

Estudià al seminari de Cervera i posteriorment a Solsona Després d’una estada a Alemanya, on amplià coneixements de teologia, matemàtiques i llengües clàssiques, s’establí a Barcelona com a professor de filosofia de la ciència a la Universitat de Barcelona, on fou l’introductor de la nova lògica matemàtica En esclatar la Guerra Civil decidí exiliar-se Primerament anà a París, després a l’Equador i Mèxic, i finalment s’establí a Caracas, Veneçuela, on desenvolupà la seva carrera acadèmica i intellectual fins a la jubilació García Bacca intentà mostrar la presència d’una identitat…