Resultats de la cerca
Es mostren 776 resultats
Sant Julià de Montjuïc
Església
Antiga església del municipi de Barcelona, existent ja el 986, a mitja muntanya de Montjuïc, que al segle XI era ja una de les parròquies del territori de Barcelona.
El 1323 conservava encara la seva jurisdicció parroquial dins la qual hi havia el cementiri jueu de Montjuïc i les capelles de Sant Bertran i Santa Madrona, però al segle XV el seu antic terme era repartit entre les parròquies urbanes de Sant Just i del Pi, situació que persistí fins al segle XIX
palma
Santa Justa , obra de Bartolomé Esteban Murillo (1617-1682), representada portant una palma a la mà, símbol de martiri
© Corel Professional Photos
Art
Història
Fulla de palmera presa com a símbol de triomf o de martiri.
Símbol de la victòria entre els grecs i romans, és símbol cristià del martiri i, doncs, del premi etern Element del culte jueu en la festa dels tabernacles, fou portada per Jesús i pels pelegrins en entrar a Jerusalem Cada any els cristians recorden aquesta entrada triomfal a la processó del diumenge de Rams
Ṣemaḥ ben Šělomó Duran
Judaisme
Rabí, net del mallorquí Šim‘on ben Ṣemaḥ Duran, emigrat a Alger.
Del 1465 al 1468 residí a Mallorca per motius de salut, segons confessió pròpia Fou entès en medicina i filosofia i actuà de dayyan juntament amb els seus germans Aharon i Šim'on És autor de 150 respostes a qüestions de dret jueu, importants, especialment, pel seu punt de vista sobre el judaisme dels conversos
Béatrix Beck
Literatura francesa
Escriptora francesa d’origen belga.
Filla de l’escriptor i activista való Christian Beck 1879-1916, es llicencià en dret Afiliada al Partit Comunista, tingué una joventut molt difícil pel suïcidi de la seva mare, la desaparició del seu marit, comunista jueu, probablement a mans dels nazis 1940 i uns anys viscuts en la pobresa Les seves novelles tenen un acusat component autobiogràfic, sovint centrat en aquests anys El 1948 publicà la seva primera novella Barny , que cridà l’atenció d’ André Gide , el qual la contractà com a secretària 1950 i l’encoratjà a continuar escrivint El 1952 guanyà el premi Goncourt amb…
Muḥammad ibn ‘Abd al-Malik ibn Quzmān
Literatura
Poeta andalusí.
És dubtós el seu pretès origen gòtic o jueu Poeta clàssic d’escassa vàlua, és famós pels seus zaǧal i pel tracte satíric que els donà Ultra l’interès que presenten per a la contribució a la difusió d’aquest gènere, llur llengua àrab dialectal amb nombrosos mossarabismes és una font important per al coneixement de la parla andalusina
Mel Brooks

Mel Brooks
© Fototeca.cat
Cinematografia
Nom amb què és conegut Melvyn Kaminsky, realitzador cinematogràfic nord-americà.
En la tradició de l’humor jueu i acusadament vodevilesc, els seus films constitueixen paròdies de gèneres ortodoxos i de clàssics del cinema The Producers 1968, Young Frankenstein 1975, Silent Movie 1976, History of the World I 1981, To Be or Not To Be 1984, Spaceballs 1987, Life Stinks 1991 i Dracula dead ang loving it 1995
Adolf Rudnicki
Literatura
Novel·lista i assagista polonès.
Després de la seva primera novella Szczury ‘Les rates’, 1932, assolí la plenitud artística els anys cinquanta amb el testimoniatge de la tragèdia del poble jueu a Polònia sota l’ocupació nazi Els relats sobre aquest tema, breus i densos, titulats Żywe i martwe morze ‘Mar viva i morta’, 1956, s’expressen en una prosa penetrant, exacta i lírica
João Rodrigues de Castelo Branco
Metge portuguès, conegut com a Amatus Lusitanus.
Estudià a Salamanca i, mogut per les dificultats que trobà pel fet d’ésser jueu, exercí a Portugal, a Flandes 1534, a diferents llocs d’Itàlia 1541 i a Salònica 1556 És una de les grans figures de la medicina portuguesa La seva obra més important és Centúries mèdiques Florència, 1551, recull d’extraordinari interès clínic
Karl Emil Franzos
Literatura alemanya
Novel·lista alemany.
D’origen jueu, sol descriure la vida dels jueus de l’Europa oriental Die Juden von Barnow ‘Els jueus de Barnow’, 1877, Ein Kampf ums Recht ‘Una lluita per la justícia’, 1882 i Von Don zur Donau ‘Del Don al Danubi’ Descobrí el manuscrit de Woyzeck, i el 1878 preparà una edició crítica de l’obra de Georg Büchner
perícope
Bíblia
Secció de la Bíblia que hom llegeix en determinades ocasions del culte.
La litúrgia cristiana, seguint el costum jueu que llegia la Llei en 54 perícopes cada any durant el culte sinagogal, reparteix les lectures de l’Antic i del Nou Testament en perícopes diàries —les lectures de la missa i les de l’ofici diví— de manera que cada any —o cada tres, segons els costums de cada església— hom llegeixi tota la Bíblia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina