Resultats de la cerca

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1874 i doctorat a Madrid Fou jutge municipal de Tarragona, professor a la Universitat de Barcelona i notari a Reus Estudià temes de dret civil català, i collaborà en la revista dels Estudis Universitaris Catalans Dirigí i fundà la Revista del Notariado Publicà Historia jurídica de las diferentes especies de censos 1892, El Código civil español comentado y concordado 1890 i Derecho catalán 1906, la seva obra més consultada

Assistí a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans En collaboració amb R Albert, publicà Parlaments a les Corts Catalanes 1928 Més tard, promogué els apèndixs especials sobre legislació i jurisprudència del Principat —corresponents als anys de la Catalunya autònoma—, de l' Enciclopedia Jurídica Española , la qual codirigí amb el seu pare, Josep Gassiot i Magret Olot, Garrotxa 1883 — Barcelona 1963 Aquest, coneixedor del dret català tradicional, publicà, entre altres obres, Derecho civil especial a Cataluña 1962

El ple del Parlament de Catalunya aprova la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que anulla tots els judicis de la dictadura La llei inclou els 63961 consells de guerra del franquisme celebrats entre el 1938 i el 1978, reconeix que van ser illegals i autoritza l’Arxiu Nacional de Catalunya a elaborar una llista exhaustiva de totes aquelles persones condemnades Aquesta iniciativa, pionera entre totes les referents a la memòria històrica de l’Estat espanyol, s’aprova per unanimitat

El positivisme constitueix una posició aïllacionista del dret del seu context social, típic de la mentalitat liberal, i així es desenvolupà durant tot el s XIX Posteriorment es transformà tant per l’obra de Hans Kelsen, creador de la teoria pura del dret i que establí les condicions prèvies a tota anàlisi jurídica i no pas a la simple sistematització i l’estudi d’un dret determinat, com per als neopositivistes El positivisme s’oposa a les teories del jusnaturalisme

Neix i desapareix per llei o per disposició administrativa, és de constitució obligatòria i depèn directament de l’administració, o bé aquesta es reserva la facultat de nomenar-ne o aprovar-ne els càrrecs directius Té personalitat jurídica i capacitat per a poder dur a terme els fins que li són propis, seguint el criteri de representació externa i disciplina interna Pot ésser estrictament pública consell municipal o ajuntament, diputació, etc o de base privada cambra de comerç, collegi professional, gremi, etc

Té els orígens en la confraria fundada el 31 de gener de 1553 a Barcelona Els seus objectius són la representació i la defensa dels interessos dels llibreters Proporciona als seus membres assistència tècnica i jurídica, i té representació en organismes d’àmbit empresarial i sectorial Des del 2000 atorga anualment el premi Llibreter a la qualitat de determinats títols per afavorir-ne la difusió mitjançant la promoció a les llibreries Té la seu a Barcelona i en formen part unes 350 llibreries

És el segon collegi professional del seu àmbit a l’estat, després del de Catalunya Té com a funcions principals l’ordenació de l’exercici professional en qualsevol de les seves formes, la representació dels interessos generals de la professió, especialment en les relacions amb l’administració, la defensa dels interessos professionals dels collegiats i l’adequació del nivell de qualitat professional dels seus membres, amb programes de formació Ofereix cursos de formació, assessoria jurídica i borsa de treball, entre d’altres

Des de la seva creació Jordi Nadal i Oller n'és el president del consell de govern i Anna Cabré i Pla la directora Disposa d’una base de dades i d’una biblioteca especialitzada Dedica una especial atenció a la demografia de Catalunya centres d’interès són també la població estatal i les migracions internacionals Des del 1985 actua com un consorci amb entitat jurídica pròpia Publica la collecció “Papers de Demografia” i, des del 1988, realitza cursos de postgrau

En el dret romà eren expressades per mitjà d’aforismes les regles fonamentals de moltes institucions, que de tal forma eren invocades davant els tribunals N'és exemple el Digest, que contenia més de 200 aforismes, molts dels quals van passar a drets posteriors Modernament, malgrat que la seva força jurídica només és reconeguda si han estat admesos per preceptes legals o per acceptació del Tribunal Suprem en alguna sentència, són utilitzats encara sovint perquè recullen característiques essencials d’algunes institucions regulae iuris

Poc modificat per la Restauració, ha estat la norma de la vida jurídica francesa contemporània i ha influït també en el dret civil d’altres estats europeus i americans Fou traduït al català el 1812 a instàncies del baró de Gerando, conseller d’estat-intendent dels departaments del Ter i del Segre No arribà mai a ésser promulgat al Principat perquè la majoria dels juristes catalans s’hi oposaren, especialment per la supressió dels fideïcomisos, tan arrelats en el dret català