Resultats de la cerca
Es mostren 1230 resultats
tarantel·la
Música
Dansa i ball
Dansa napolitana de moviment molt viu, tradicional al S d’Itàlia des del segle XIV.
Originària de Tàrent, la llegenda la relaciona amb la picada de la taràntula Sovint és escrita en compàs de 3/8 o de 6/8 i té notables afinitats amb el saltarello La melodia, almenys a la primera part, és en mode menor Entre els instruments hi ha la pandereta amb sonalls, tocada pel mateix dansaire
Tawfīq al-Ḥakīm
Literatura
Escriptor àrab.
A la novella Diari d’un fiscal rural i a al-Dayf al-taqīl L’hoste pesat’ critica l’ocupació anglesa després passa a arguments més literaris Ahl al-kahf ‘La gent de la caverna’, sobre una llegenda alcorànica, i Muḥammad, o Šahrazād , mena de continuació de Les mil i una nits
Pintarrafes
Caseria
Caseria del municipi de Carlet (Ribera Alta), 1,5 km a l’W de la ciutat.
Era un antic lloc de moriscs, despoblat amb l’expulsió del 1609 Una llegenda situa en aquest indret el palau d’Almansor, senyor musulmà de Carlet, els fills del qual, Bernat, Gràcia i Maria, hi moriren martiritzats Bernat d’Alzira Els comtes de Carlet feren construir en aquest lloc una capella dedicada als tres sants
Gilles de Rais
Història
Militar
Mariscal de França.
A partir del 1427 lluità a favor de Carles VII de França al costat de Joana d’Arc, i el 1429 fou nomenat mariscal Es retirà el 1435 amb una gran fortuna Acusat més tard de pràctiques de bruixeria, fou condemnat i ajusticiat Sovint s’ha relacionat amb l’origen de la llegenda de Barbablava
Xavier Bosch i Comellas
Prosista i folklorista.
Fou ordenat de sacerdot el 1906 Es dedicà a treballs relacionats amb el folklore religiós, alguns dels quals en collaboració amb Valeri Serra i Boldú També és autor d’alguns goigs Com a prosista publicà La llegenda del Sant Crist de Torà anònim a la collecció “Lectura Popular” Fou assassinat durant la guerra civil
Rut
Bíblia
Dona moabita, casada amb un dels avantpassats de David, protagonista del llibre de Rut, que en la Bíblia hebrea forma part dels llibres sapiencials, i, en les versions, dels històrics, per tal com la narració se situa a l’època dels jutges.
L’escrit, no anterior al s VI aC, és per a alguns una reacció contra les reformes de Nehemies sobre els matrimonis mixts es tracta possiblement d’una bella llegenda sobre l’antic motiu de la dona que anhela una descendència Rut és esmentada per l’evangeli de Mateu en la genealogia de Jesús
Galceran de Pinós
Sant Esteve i sant Genís rescatant Galceran de Pinós i el seu company de presó, en una taula del retaule de Sant Esteve, de Pau i Rafael Vergós
© Fototeca.cat
Història
Noble, senyor de Pinós (Galceran II de Pinós), Vallmanya, l’Espà, Gósol, Saldes i Quer Foradat, pels quals prestà jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona i Cerdanya (1117-31), dominis als quals afegí, per concessió de Ramon Berenguer IV (1134), els castells de Sant Martí de Tous, Queralt i Miralles, els quals, però, no romangueren dins els dominis familiars.
Figurà sovint en el seguici d’ambdós comtes i fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III 1130 El 1141 fou un dels signants del pacte de Carrión entre Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella Ell, o potser el seu fill, representà el comte en un plet que aquest tenia amb Pere de Puigverd pels castells de Piera i Prenafeta el 1157 Sembla que ha d’ésser ell el protagonista de la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles , segons la qual Galceran de Pinós, com a almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria 1147 i hi caigué presoner Els sarraïns demanaren…
Medea
Mitologia
Heroïna de la mitologia grega, filla d’Eetes, rei de la Còlquida, o, segons altres versions, de la dea Hècate.
La seva figura de fetillera resta vinculada a la llegenda dels argonautes i a Jàson, el qual ajudà donant-li l’ungüent que havia de protegir-lo de les cremades dels toros d’Hefest, quan cercava el velló d’or Un cop l’hagué aconseguit, Medea l’obligà a casar-se amb ella, tal com ell li havia promès, i fugiren al país dels feacis, i més tard a Corint, on Medea, traïda per Jàson, occí els dos fills haguts en el matrimoni Refugiada a Atenes, convisqué amb Egeu fins a l’arribada de Teseu, que l’expulsà de la ciutat Aleshores tornà a la Còlquida i, segons una tradició, fou transportada…
Eufemià Fort i Cogul
Literatura catalana
Assagista i poeta.
Vida i obra Estudià al seminari de Tarragona 1922-28 Fou professor de català fins el 1937 El 1935 publicà Caliu Guspires i records , un llibre de poemes vertebrats al voltant de quatre motius temàtics la religió, la pàtria, l’amor i la mort A la postguerra fundà l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 1947, promogué la restauració del monestir i impulsà la collecció “Analecta Selvatana” 1947 Publicà nombrosos llibres d’erudició i de divulgació, a més d’extensos treballs en revistes especialitzades en les quals emprà pseudònims com Artemi Folch , Francesc A Miquel , Miquel Albert i Andreu Selvat…
Ponça
Illa
La més gran de les illes Poncianes, Itàlia (8 km de llargada amb una amplada màxima d’1,8 km).
La ciutat més important és Ponça 3 589 h 1980 Mines de caolí i bentonita oliveres i vinya La llegenda en féu residència de la maga Circe Fou residència dels emperadors romans Florent pel seu comerç s XV, fou sovint saquejada pels pirates Fou, sota els Borbó i sota el feixisme, lloc d’exili i de confinament
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina