Resultats de la cerca

Hom els dóna un número d’ordre, independent de la signatura que els és atribuïda

En fou l’iniciador l’oratorià Richard Simon Diepe 1638 — 1712, considerat el precursor de la ciència bíblica per les seves obres sobre la matèria 1678-1702, per les quals fou expulsat de la seva congregació i rebé unes altres sancions eclesiàstiques L’impuls decisiu fou donat per l’anglicà John Mill Shap, Westmoreland 1645 — Canterbury 1707 i per l’evangèlic Johan Albrecht Bengel Winnenden, Baden-Wüttenberg 1687 — Stuttgart 1752 en donar la primera edició crítica del Nou Testament amb totes les variants Posteriorment s’han anat succeint les edicions crítiques tant de l’Antic Testament edició…

Fou iniciada per Kiyonobu 1664 — 1729, fill d’un illustrador d’escenografies teatrals per això fou el primer que retratà actors Kiyomasa 1706 — 1763, potser germà de l’anterior, retratà els actors del teatre kabuki Kiyomitsu 1735 — 1785 fou conegut per la seva policromia de tres colors El darrer que integrà aquesta escola fou Kiyonaga 1752 — 1815, d’un estil més realista que els anteriors

L’emperador Justinià n'encarregà la formació a Tribonià ajudat de diversos altres juristes i fou promulgada el 16 de desembre de 533 Aquest recull es coneix també per Digest i forma part del Corpus Iuris Civilis En els antics tractadistes de dret català i dret comú les cites de les Pandectes es fan mitjançant la sigla ff

La censura pròpiament dita és prèvia a la publicació, i si és obligatòria representa una limitació fonamental de la llibertat d' expressió , pel fet que tota publicació no censurada suposa una infracció, malgrat que la publicació no ultrapassi cap dels límits establerts El sistema de censura voluntària permet de publicar sense control previ, i el responsable de la publicació corre els riscs que se'n deriven, però si se sotmet a la censura i aconsegueix l’aprovació expressa o tàcita, resta eximit de tota responsabilitat pel que fa a la competència del censor però no pas de les responsabilitats…

Fundada el 1992 a Manresa per Eudald Tomasa, que n'és el propietari i director, publica colleccions d’assaig, narrativa, llibre illustrat, i també poesia i altres llibres de gènere divers, així com versions en castellà d’alguns dels seus llibres Al novembre del 2008 fundà, amb Cossetània i Edicions Bromera , la xarxa d’editors independents Edicat per a la promoció conjunta dels catàlegs i l’impuls de projectes d’innovació editorial, especialment de llibres digitals en català dels quals és pioner i de lectors digitals, i el 2009, amb Cossetània i altres editorials, impulsà la distribuïdora…

Aquesta funció és assumida pels llibres principals — diari, major i d’inventaris i balanços —, juntament amb els auxiliars — copiador de registres— i altres d’específics, segons el tipus de societat de què es tracti Aquests llibres són regulats i de compliment obligat per part de l’empresa comercial Els llibres principals proporcionen, respectivament, la recopilació cronològica dels fets comptables, llur classificació sistemàtica i una visió sintètica de la situació patrimonial

Vida i obra Autodidacte, inicià l’activitat de llibreter antiquari a Sants Barcelona el 1923 i de seguida començà a publicar els seus catàlegs de llibres, que internacionalitzaren la llibreria El 1927 publicà El Bibliòfil Català  quinze números, i el 1934, El Bibliófilo Español y Americano  setze números El 1930 creà l’Institut Porter de Bibliografia Hispànica, annex a la llibreria El 1936 inicià la secció de llibres nous i la seva activitat d’editor al voltant de la revista Papyrus , estroncada per la guerra civil de 1936-39 Durant la postguerra continuà la seva…