Resultats de la cerca

Fill segon de Ramon de Perellós i de Sibilla i germà de Lluís Fou conseller i munter major de l’infant Alfons, acompanyà l’infant Joan a Sicília 1415 Ajudà a la conquesta de Sardenya, lluitant contra el vescomte de Narbona Com a senyor d’Algerri, tingué un plet amb Joan de Luna 1417 Era governador del Rosselló quan es casà amb Clara de Sagarriga 1419 Prengué part en la primera campanya de Nàpols, on ajudà a l’alliberament de Joana II i a la retirada de la flota angevina Li fou lliurat el Castell Nou i fou lloctinent general de Calàbria Pres per Sforza, fou alliberat en un canvi…

Pare del director Ignasi F Iquino Estudià violí, composició i direcció d’orquestra amb Mathieu Crickboom, Enric Morera i Frederic Lliurat a Barcelona, i amplià estudis a Brusselles S’especialitzà en la direcció i composició d’operetes i sarsueles Al final del 1908 se li encarregà la direcció musical d’una companyia de sarsuela que actuà per Espanya i Amèrica Llatina i on cantava la seva futura esposa, la tiple Teresa Idel —de nom real, Teresa Iquino i Parra València, 14 de maig de 1883 - Barcelona, 4 de novembre de 1969— Compongué música de cambra i cal citar l’obra lírica en…

Pres el seu pare a la batalla de Nájera, fou lliurat com a ostatge amb el seu germà Pere de Villena fins al total pagament del rescat patern Romangué en poder del comte de Foix fins el 1392 Es casà de primer amb Marina de Navarra, germana de Carles III 1397, i després amb Aldonça Marc i de Vilarig, germana gran del poeta Ausiàs Marc Lloctinent reial a Aragó per a lluitar contra les bandositats 1402-03, pel fet de no haver jurat el càrrec fou malvist dels aragonesos, que allegaven contrafur Revocat el nomenament, el rei el féu lloctinent per a perseguir els bàndols de València,…

En una primera etapa gener del 1904 - juny del 1936, amb el subtítol de "Butlletí de l’Orfeó Català", en foren responsables Lluís Millet, Francesc Pujol, Joan Salvat, Frederic Lliurat i Vicenç M de Gibert, i hi collaboraren les signatures més prestigioses de la musicografia europea del seu temps Temàticament, prestà una gran atenció a la investigació històrica i musicològica del passat musical català, divulgà la recerca etnomusicològica, el fenomen wagnerià i els moviments de renovació de la música al servei de la litúrgia, publicà treballs sobre músics universals i reflectí bona…

Ingressà al seminari de Barcelona, on aviat destacà per la seva pietat Catequista de Sant Pere de les Puelles 1909, fou ordenat de sacerdot el març del 1910 a la Capella del Centre Obrer Catequístic de la Sagrada Família, i al juliol fou nomenat vicari coadjutor de la parròquia de Sant Julià d’Argentona, on impulsà les Conferències de Sant Vicenç de Paül , l’ Apostolat de l’Oració , i les Filles de Maria L’any 1916 guanyà per oposició la parròquia de Sant Joan de Mediona, a l’Alt Penedès El 1919 substituí Josep Roig i Casanellas com a rector de la parròquia de Santa Maria de Mataró, càrrec…

Centrada primer entorn de Viena, la capitalitat passà a Grenoble La regió és dividida en dos sectors al nord, el de parla francoprovençal, i al sud, la part més gran, l’occità, i comprèn les comarques del Valentinès, les Baronies i Champsaur, amb centre a Valença La línia divisòria passa pel sud de les àrees d’influència de Lió i de Grenoble És una àrea predominantment agrícola, amb conreu de cereals blat i blat de moro i de fruiters, i amplis sectors de bosc Hi ha jaciments de bauxita a L’Argentièra i d’hulla a La Mura La indústria és, especialment, tèxtil, paperera i del cuir Anomenat…

Als catorze anys es traslladà amb la seva família a Barcelona i feu estudis al Conservatori Municipal, on, entre d’altres, tingué com a mestre Josep Maria Vallvé, organista de santa Anna El 1906 ingressà a la Schola Orfeònica de Barcelona, de la qual fou sotsdirector Compongué nombroses peces corals per a aquesta formació, entre les quals Trista fi 1906, la sardana L’Hereu de l’Empordà 1907 la fuga a quatre veus Alleluia 1908, el poema simfònic Tornada a la pàtria 1909, amb text d’Apelles Mestres, i estrenada al Liceu el 1914, i la Missa a Sant Esteve estrenada el 1911 en ocasió del Congrés…

Fill petit de l’almirall Pere de Montcada i de Lloria Per la seva muller, Beatriu de Milany, fou senyor de la baronia de Milany i de Vallfogona, Tudela i Cartellà El 1354 anà amb Pere III a l’expedició de Sardenya, i el 1363 destacà en la guerra contra Castella Executà la missió més delicada i famosa entre el 1378 i el 1380, quan, per ordre de Pere III, guardà la reina Maria de Sicília, segrestada pels nobles de l’illa i rescatada per Guillem Ramon de Montcada i de Peralta, comte d’Agosta Roger prengué la jove reina i la guardà als castells de Licata i d’Agosta, contra els nobles que l’…

Nascut en una família de tradició carlina, professà un temps en l’orde caputxí a Lecaroz, que, per circumstàncies familiars, hagué d’abandonar per tal d’exercir com a mestre Fundador de l’Orfeón Pamplonés 1898, el 1899 fou ordenat sacerdot després d’obtenir el benefici com a cantor de la catedral de València Doctor en filosofia i en teologia i catedràtic de llengües clàssiques a la Universitat de València, desenvolupà una notable tasca pastoral en aquesta ciutat El 1927, a instàncies del nunci Tedeschini, fou nomenat bisbe de Lleida, i el 1930 de Barcelona Durant la Segona República, una…