Resultats de la cerca

Periodista de professió, les seves novelles versen sobre el món dels immigrats italians als Estats Units, molt especialment en l’aspecte de les vinculacions d’aquests a la màfia Aconseguí una notable popularitat, sobretot a partir de l’adaptació al cinema de la seva novella The Godfather 1969 per FFCoppola el 1972 Altres novelles seves són The Dark Arena 1955, The Fortunate Pilgrim 1964, Inside Las Vegas 1977 i Salvatore Giuliano 1984, sobre el bandoler sicilià d’aquest nom, The Fourth K 1991, The Last Don 1996 i, pòstumament, Omertà 2000

D’obra molt prolífica, ha estat el creador de personatges característics, com Bertie Wooster, prototip de gentleman , i el seu majordom modèlic Jeeves Entre les novelles, cal citar The Inimitable Jeeves 1923, Carry on, Jeeves 1925, Big Money 1931, The Girl in Blue 1970, The World of Mrs Mulliner 1972 i The World of Psmith 1974 Escriví també comèdies musicals

Introductor de noves idees en la música de jazz , és considerat el jazzman blanc més important de la seva època i el més destacat representant de l’estil Chicago La seva tècnica fou influïda pels compositors europeus moderns, com Igor Stravinsky, Claude Debussy i Maurice Ravel Influí sobre el jazz blanc, i també sobre alguns trompetistes negres, com Rex Stewart, i fou un dels precursors de l’estil cool

Estudià literatura a les universitats de Califòrnia de Berkeley i Santa Barbara 1961 i posteriorment estudis artístics a la de Yale fins el 1964 Fou collaborador de Josef Albers Viatjà per Europa i arran d’una estada a Itàlia s’apropà a l’estètica de l’ arte povera A la dècada de 1960 s’installà a Nova York El 1966 feu la primera exhibició Pels volts del 1970 feu les primeres escultures a gran escala, les quals són a base de grans planxes metàlliques juxtaposades, autooxidables i dissenyades amb ajut de programes de la indústria aeronàutica Realitzà per encàrrec diverses escultures…

Des de Somebody in boots ‘Els qui porten botes’, 1935, i a través de Never Come Morning ‘El matí no arriba mai’, 1942, The Man with the Golden Arm ‘L’home del braç d’or’, 1949, A Walk on the Wild Side ‘Un passeig pel barri desolat’, 1956, etc, féu una denúncia sense revolta de l’organització d’una societat que seria descrita globalment a l’àcida panoràmica del reportatge Who lost an American ‘Qui ha perdut un americà', 1963

Es graduà en fotografia a la State University of New York 1992 Posteriorment assistí a màsters amb Steve McCurry, Sebastiao Salgado, i Paul Fusco Les seves fotografies han illustrat les pàgines de les revistes més prestigioses de l’Amèrica del Nord i d’Europa com National Geographic , Geo o The New York Times Ha guanyat diversos premis entre els quals destaquen el National Geographic Award 2006 i el Critical Mass Top Monograph Award 2007 Treballa amb càmeres tant digitals com de pellícula de diferents formats Des del 2003 ha dedicat la seva feina a illustrar els fràgils ambients de les zones…

Nucli industrial maquinària, automòbils, paper, adobs, productes tèxtils i port, és comunicada per ferrocarril i autopista i té aeroport Centre d’ensenyament superior University of Bridgeport, fundada el 1927

De família protestant, fou oficial de l’exèrcit francès Rebé la formació poètica a París, en contacte amb el simbolisme Historiador i novellista, fou el capolièr dels joves 1902-09, però els seus esforços per modernitzar el felibritge fracassaren

Després d’estudiar art dramàtic i d’una breu experiència teatral, anà a Hollywood, on interpretà Stage Door 1937, Du Barry was a Lady 1943, Thousands Cheer 1944, Ziegfeld Follies 1946, Easy Living 1949, The Long, Long Trailer 1954 o Forever Darling 1956 Obtingué la màxima popularitat com a protagonista de diversos espais televisius  

Forma part de l’àrea metropolitana de Los Angeles, de la qual ha esdevingut un centre residencial