Resultats de la cerca

Vida Steveland Judkins Morris ja era un nen prodigi de la música abans de canviar-se el nom per Stevie Wonder i fer carrera amb la discogràfica Motown Ha compost cançons de pop, soul i funk que van més enllà de la pura comercialitat, musicalment complexes i amb referències a qüestions polítiques, socials i racials El seu tema més conegut és I just call to say I love you , pertanyent a la banda sonora de la pellícula The woman in red Gene Wilder 1984 i que el feu famós arreu del món a la meitat dels anys vuitanta A part d’aquest èxit, són importants en la seva discografia Talking…

Començà estudiant piano, i a catorze anys s’inicià amb el trombó El seu primer contracte important fou amb Benny Carter gravant un solo a Love for Sale 1943 El 1945 formà part de l’orquestra de Count Basie, i durant els anys següents tocà en grups petits amb els millors músics de be-bop -el 1947 realitzà un enregistrament amb Charlie Parker- L’any 1951 treballà amb Oscar Pettiford i el 1954 formà un duo de trombons amb Kai Winding Al mateix temps començà a compondre obres llargues, com ara Perceptions 1961 Durant els anys seixanta combinà les activitats d’intèrpret i compositor…

Formà part de la generació d’escriptors d’esquerra dels anys trenta que incloïa C Isherwood, C Day-Lewis i WEAuden, entre d’altres Fou coeditor d' Horizon 1940-41 i d' Encounter 1953-65 Membre del Partit Comunista del 1936 al 1940, publicà obres de fort contingut polític Poems of Spanish Civil War , 1939 Posteriorment es distancià del comunisme, que condemnà públicament amb altres escriptors en The God that failed 1949 La seva producció poètica posterior s’orientà cap a l’intimisme Poems of Dedication , 1947 The Edge of Being , 1949 The Generous Day , 1971 Publicà també novelles The…

El 1966 feu el seu debut en el cinema amb Marat-Sade de Peter Brook, sobre l’obra de Peter Weiss, que ja havia interpretat als teatres de Londres i Nova York Aconseguí l’Oscar a la millor interpretació femenina en dues ocasions per Women in Love, de K Russell, el 1970, i per A Touch of Class, de M Frank, el 1973, film pel qual també rebé un Globus d’Or Intervingué també en  Sunday Bloody Sunday 1971, premi BAFTA a la millor actriu 1972, de J Schlesinger  The Romantic English-woman 1975, de J Losey  Turtle Diary 1985, de J Irvin  The Rainbow 1989, de K Russell, etc El 1992…

Ha introduït en el teatre un fort element de farsa, palès des del seu primer èxit, Relatively Speaking ‘Mitges veritats’, 1965, on les incomprensions —a vegades de classes socials— provoquen una gran hilaritat És autor també de The Norman Conquest ‘La conquesta normanda’, 1972, Sisterly Feelings ‘Sentiments fraternals’, 1979, Way Upstream ‘Camí a contracorrent’, 1982, A Chorus of Disapproval ‘Reprovació general’, 1984, The Westwoods 1984, Woman in Mind ‘La dona en el pensament’, 1985, Mere Soup Songs 1986, A Small Family Business ‘Un petit negoci familiar’, 1986, House &…

Després d’estudiar art dramàtic a la Universitat de Missouri i assistir a la Central School of Speech and Drama de Londres, s’installà a Nova York i debutà en diferents programes i anuncis per a la televisió El primer film que protagonitzà fou Body Heat 1981 de LKasdan Aconseguí la nominació a l’Oscar per Prizzi's Honor 1985 de JHuston Altres pellícules en les quals ha participat són Remancing the Stone 1983, Crimes of Passion 1984, The Jewel of the Nile 1985, Peggy Sue Got Married 1987, Julia and Julia 1987, The Accidental Tourist 1988, The War of the Rose 1989, Undercover Blues 1993, Naked…

De família humil i amb una formació acadèmica molt minsa, hagué de fer front a la inestabilitat laboral, la pobresa i l’alcoholisme No fou fins el 1976 que aconseguí de publicar Will You Please Be Quiet, Please , recull de contes escrits entre 1963-67 i que el projectaren immediatament cap a la fama Posteriorment publicà What We Talk About When We Talk About Love 1981 i Cathedral 1983, que el consagraren definitivament com a escriptor Hom el considera el pare de l’anomenat Dirty Realism ‘Realisme Brut’ i la seva narrativa descriu fragments de la quotidianitat…

Debutà el 1979 amb el curt Prioridad nacional i el 1982 el seu llargmetratge Victoria 392 no pogué ser estrenat a causa de la censura Posteriorment treballà als Estats Units en sèries de televisió, entre les quals cal citar Law & Order 1992, Lifestories 1992-96 i Dr House 2007-09, que compaginà amb la realització cinematogràfica, desenvolupada al seu país, llevat de The Boy Who Cried Bitch 1991, Love Walked In 1997, El mismo amor, la misma lluvia 1999, amb el qual guanyà un premi al millor director de l’Associació Argentina de Crítics i al Festival de Valladolid, El hijo de…

Debutà el 1992 en un paper secundari i el 1994 protagonitzà l’èxit comercial, The Next Karate Kid Més tard es feu popular per la participació en la sèrie Beverly Hills 90210 1997-98 L’any 1999 protagonitzà Boys Dont’ Cry , de Kimberly Pierce, per la qual rebé el Globus d’Or a la millor interpretació dramàtica i l’Oscar pel paper protagonista Després de The Gift 2000 i Insomnia 2002, i diversos films per a la televisió actuà a les ordres de Clint Eastwood a Million Dollar Baby 2004, film amb el qual guanyà per segon cop el Globus d’Or de drama i l’Oscar Posteriorment ha rodat The Black Dahlia…

La família fou composta per Leonard Nova York 1891 — 1961 “Chico”, Arthur Nova York 1893 — 1964 “Harpo”, Julius Nova York 1895 — Los Angeles 1977 “Groucho”, Milton Nova York 1894 — Palm Springs, Califòrnia 1977 “Gummo” i Herbert Nova York 1901— Palm Springs, Califòrnia 1979 “Zeppo” Tot i que en algun moment treballaren plegats, només Chico, Harpo i Groucho formaren l’equip que tingué una projecció internacional Les escenes jocoses, d’una comicitat desllorigada, agressiva i carregada d’una crítica —bàsicament social— implacable, són completades per aquelles en què Chico —pianista— i Harpo —…