Resultats de la cerca
Es mostren 316 resultats
madrigal
Música
Composició poètica i musical desenvolupada a Itàlia durant el segle XIV.
Fou la primera forma de la poesia italiana profana a la qual se li aplicà música polifònica Es tracta d’un dels gèneres de la polifonia profana de l' ars nova italiana del Trecento, juntament amb la ballata i la caccia Cal no confondre’l amb el madrigal del segle XVI La seva etimologia és confusa i hi ha diverses teories sobre l’origen del terme Generalment estan escrits a dues veus Excepcionalment, especialment en la darrera generació, es troben madrigals a tres veus Tingué una gran eclosió vers 1340-50 i arribà a ser el gènere hegemònic en els compositors de la primera generació del…
Ulrich von Wilamowitz-Moellendorff
Història
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i hel·lenista alemany.
Format a les universitats de Bonn i de Berlín, prengué part en la guerra Francoprussiana 1870 i viatjà per Itàlia i Grècia Casat amb la filla de Theodor Mommsen, ensenyà a Berlín, Greifswald, Göttingen i finalment Berlín, on obtingué la càtedra de grec 1897 Des del seu magisteri universitari i en els seus escrits es revelà com el mestre indiscutible de la filologia clàssica Publicà treballs sobre la tragèdia Griechische Tragödien übersetzt , 1899 Aischylos Tragoediae , 1914, la història de la filologia Geschichte der Philologie , 1921, la mètrica grega Griechische Verskunst,…
ars antiqua
Música
Primer període de l’escola polifònica occidental mesurada (segles XII i XIII).
Els “antics” usaven ja una notació mesurada, formada gairebé exclusivament per fórmules ternàries Aquesta notació tradicional, en neumes, no comportava cap designació de valor rítmic, i calgué utilitzar uns modes basats en la mètrica grega Segons el mode prescrit, la melodia es desenvolupa en un ritme constant de troqueus, iambes, dàctils o anapests La necessitat d’atribuir a cada nota un valor definit fou l’origen de la música mesurada, pas decisiu vers la notació moderna El conjunt de melodies conservades actualment amb el nom de cant gregorià o cant pla fou homòfon fins a la fi del segle…
dímetre
Literatura
En mètrica antiga, mesura composta de dos o quatre peus formant dos metres.
parabòlic | parabòlica
Matemàtiques
Dit de la mètrica la quàdrica associada a la qual és un paraboloide.
hectàrea
Física
Unitat mètrica de superfície equivalent a cent àrees, o sia un hectòmetre quadrat.
catalexi
Literatura
En mètrica clàssica, supressió d’una síl·laba del darrer peu d’un vers.
N'és un exemple l’hendecasíllab de cinc peus i mig
Giovanni Pascoli
Literatura italiana
Poeta italià.
La seva vida fou capgirada per l’assassinat del seu pare i la mort prematura de la seva mare i de tres germans Estudià a Bolonya s’interessà pels moviments internacionalistes i el 1877 fou arrestat per anarquista Sortí de la presó, convençut de la inutilitat de la rebellió i la violència i amb la convicció de la necessitat d’una comuna germanor entre els homes Fou professor d’institut 1893-97 i d’universitat a Messina, a Pisa i a Bolonya, on el 1907 succeí Carducci De la seva visió angoixada de la vida nasqué la seva poètica del fanciullo el poeta és un infant que descobreix en les coses les…
Alfons Serra i Baldó
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg.
Es formà a les universitats de Barcelona i de Madrid i als Estudis Universitaris Catalans Lector a la Universitat de Tübingen i professor a l’Institut-Escola de Barcelona, el 1939 s’exilià a Tolosa de Llenguadoc, on, gràcies a Josep Sebastià Pons, esdevingué lector de català i castellà a la Facultat de Lletres de la Universitat i a l’Institut d’Études Hispaniques, i conservador a la Biblioteca Universitària Tornà a Catalunya el 1974, després de jubilar-se Collaborà, entre altres publicacions, a Estudis Universitaris Catalans , Quaderns de Poesia , La Publicitat , El Matí , Revista de…
,
Francisco Salinas
Música
Filosofia
Organista, humanista i teòric castellà.
Cec des dels primers mesos de vida, el seu pare dirigí el seu ensenyament cap als estudis musicals de cant i orgue Les seves aptituds l’inclinaren vers l’estudi d’aquest instrument Ingressà a la Universitat de Salamanca, on a més d’estudis d’orgue, cursà estudis de grec, llatí, arts i filosofia L’any 1538 acompanyà a Roma l’arquebisbe Pedro de Sarmiento quan aquest fou nomenat cardenal A la capital italiana s’ordenà de sacerdot i gaudí de la protecció dels papes Pau III i Pius IV Romangué a Itàlia durant vint anys, ocupant càrrecs com el d’organista del virrei de Nàpols 1553-58 Retornà a…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina