Resultats de la cerca

Vida i obra Atestat el 1456 com a prevere i capellà major d’Alfons el Magnànim , el 1479 apareix documentat com a ciutadà de València És molt probable que procedís d’una família de conversos de la vila riojana de Nájera, i ja devia ser d’edat avançada quan participà en el certamen marià del 1474 amb una composició que comença Molt més que spectable, senyor virtuós , formada per rims estramps en lloança del representant reial i promotor del certamen Lluís Despuig Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

A la corona catalanoaragonesa, si no de dret, de fet, la reina tingué intervenció en els afers públics com a consellera del marit, tal com Jaume I ho explica de les seves mullers Elionor i Violant, o bé com a lloctinent del rei, com s’esdevingué amb Maria de Luna, muller de Martí I l’Humà, i especialment amb Maria de Castella, muller del Magnànim A partir de Constança, muller de Pere II el Gran, gairebé sempre foren solemnement coronades eren ungides per un prelat i després coronades pel marit

Fill de Felip Boïl i Dies Acompanyà Alfons el Magnànim en la seva expedició a Itàlia 1432 i, com ell, fou fet presoner pels genovesos a la batalla de Ponça 1435 Mantingué, a València, el 1439, una violenta correspondència cavalleresca i sostingué diversos desafiaments, el més famós dels quals és el que desembocà en un combat amb John Astley, davant la cort anglesa 1442, que influí potser sobre Joanot Martorell en la redacció d’un episodi del Tirant lo Blanc De retorn a València, Boïl bescanvià amb aquest escriptor valencià violentes lletres de batalla

Fill de Mateu de Montcada i d’Alagó, de qui heretà el comtat Fou gran canceller de Sicília 1433, gran camarlenc i virrei 1429, 1432 Seguí Alfons el Magnànim en el captiveri després de la desfeta de Ponça 1435 Fou recompensat amb el casament amb Giovanna Ventimiglia, baronessa de Ciminna, filla del marquès de Geraci, de qui no tingué fills El 1466 comprà al virrei de Sicília, Bernat de Requesens, la terra d’Agosta, que deixà al seu fill legitimat, Antoni de Montcada mort el 1473 Caltanissetta passà al seu germà Antoni

Síndic de Perpinyà, fou membre del Parlament del Principat reunit el 1411 a Tortosa durant l’interregne, designat per a la comissió vint-i-quatrena i un dels sis compromissaris tramesos per aquesta al parlament aragonès d’Alcanyís Ferran d’Antequera el cridà al seu consell i fou nomenat conservador dels dominis reials per tal de recuperar les possessions alienades 1413 El 1418 formà part de la junta de Molins de Rei que censurà la política d’Alfons el Magnànim de provisió de càrrecs a favor de no catalans

Descendent d’un italià que seguí Jaume I de Catalunya-Aragó en la conquesta de València Des del 1343 al 1367 fou metge de Pere el Cerimoniós, el qual acompanyà en la guerra contra el rei de Mallorca Fou protometge des del 1361 Un descendent seu, Domènec Ros d’Ursino , ho fou també de Martí l’Humà, Ferran d’Antequera i Alfons el Magnànim i d’altres personatges de la casa reial, com la reina o el comte d’Urgell Rebé diverses donacions en diners o territoris, entre les quals la senyoria de Ribesaltes

Notari El 1461, amb Jaume Ferrer, gestionà per les comarques de Barcelona, Vic i Girona la distribució i collecta dels 100 000 florins promesos pels remences a la corona en temps d’Alfons el Magnànim En iniciar-se la guerra contra Joan II, incità els remences a prendre les armes per tal de defensar la reina, que es trobava a la força de Girona Féu d’intermediari entre aquesta i el cap dels remences Verntallat, el qual secundà Capturat, però, per l’exèrcit del comte de Pallars, fou penjat el 10 de juny de 1462

Estudià amb Manuel Palau, amb el qual collaborà en els treballs de l’Institut de Musicologia de la Institució Alfons el Magnànim, del CSIC, recollint des dels anys cinquanta la música tradicional de les comarques valencianes Transcriví obres polifòniques dels segles XVI i XVII de l’arxiu de la seu de València Autora, entre altres obres, de  Llevantines , per a cor mixt i solistes, i Tríptic de Nadal , per a soprano i cor mixt Amb Fermí Pardo recopilà la música del Rosario de la Aurora a la província de València inèdit

El seu veritable nom era Francí de Sitges Ciutadà de Barcelona, fou escrivent del mestre racional i reboster del rei 1458 Fou nomenat jutge per Joan Fogassot en el seu debat poètic amb Antoni Vallmanya entre el 1454 i el 1458 Fidel a Joan II, fou ennoblit després de la guerra i del 1473 al 1479 figurà com a promotor del consell del futur rei Ferran II Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Vida i obra És autor d’un àgil sirventès, Pus que bondat neç abtesa , escrit en forma de dansa, on palesa el desengany de la vida de cort, a la qual hom accedeix no pels mèrits propis sinó pel favor d’alguns poderosos El ritme i l’estrofisme d’aquesta composició segueixen ben a prop els goigs, esdevenint un agradable retaule de l’època Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València