Resultats de la cerca

Eclesiàstic, fou inquisidor a Mallorca El 1807 ingressà a la Societat Econòmica Mallorquina Durant la guerra del Francès formà part de la junta de govern de Mallorca i fou vocal de les corts generals 1810-12 Durant aquesta època publicà una Oración fúnebre per les víctimes del 2 de maig 1809 i una Exhortación amb motiu de la jura de la constitució 1812 Fou un dels redactors de l’ Aurora Patriótica Mallorquina El 1821 publicà un Semanario Politécnico de Mallorca febrer-agost, on inserí diversos opuscles inèdits de GMM Jovellanos Durant l’època absolutista fou perseguit i desterrat Deixà…

Secretari d’hisenda 1634 i d’estat 1635, secundà la política centralista castellana del comte duc d’Olivares Les seves mesures repressives i fiscals, molt rigoroses, provocaren diversos aldarulls En produir-se l’aixecament del duc de Bragança 1640, fou assassinat, i el seu cadàver fou passejat per Lisboa

Fou elegit senador 1936 i nomenat magistrat del tribunal suprem 1939 Es féu càrrec del govern de Veracruz 1936-39 i dirigí la campanya electoral d’Ávila Camacho, que el nomenà secretari de governació 1940-45 Fou elegit president 1946 després d’una campanya electoral basada en una certa independència respecte al Partido Revolucionario Institucional PRI El seu ministeri fou qualificat de “tècnic” obres públiques, educació, colonització agrària, etc en foren els trets fonamentals El 1952 el succeí Adolfo Ruiz Cortines, i posteriorment fou president del Consejo Nacional de Turismo

Collaborà en l’administració afrancesada de Josep Bonaparte i dirigí la Gazeta de Madrid s’exilià a la fi de la guerra contra Napoleó Divulgà l’obra científica de Buffon amb el seu llibre Vida del conde de Buffon 1797 i traduí al castellà Paul et Virginie de Bde Saint-Pierre 1798

En castellà publicà El cuervo en la ventana 1967 i en gallec Nas faíscas do soño 1972, Paso soa de luz 1975 i sobretot Clarirade en que a tentas me persigo 1977, poemari eròtic on demostra una extremada habilitat tècnica i gran sensibilitat Estudià també la poesia gallega del seu temps Poesía gallega contemporánea 1974

Titulat el 1942, amb l’Instituto Nacional de Óptica Daza de Valdés, de Madrid 1948, abandonà el monumentalisme de l’escola madrilenya de la postguerra i derivà cap a formes orgàniques semblants a les dels països escandinaus Instituto de Formación del Profesorado de Enseñanza Laboral, de Madrid, 1953 Els anys seixanta substituí el maó pel formigó i creà peces amb pretesat Centro de Estudios Hidrográficos, de Madrid, 1961 La seva arquitectura religiosa, que conjuga la llum amb el dinamisme dels murs, fou de les més representatives de l’Espanya de la segona meitat del sXX esglésies dels dominics…

Autor de Tragedia llamada Josefina 1540, la qual tracta, d’una manera molt lliure, del tema bíblic de Josep, i fou inclosa a l’índex de llibres prohibits el 1559 Reuní poemes i narracions a Cortes de casto amor y cortes de la muerte , acabat i publicat per Luis Hurtado de Toledo el 1557

Viatjà per Europa i s’establí a París, on estudià les civilitzacions precolombines i fou influït per l’avantguarda El 1930, any que publicà les Leyendas de Guatemala , retornà al seu país, on més tard fundà la Universitat Popular 1942 i s’orientà cap a la diplomàcia Amb El señor Presidente 1946, novella que denunciava la dictadura d’Estrada Cabrera, configurà el món de violència i embrutiment que desenvolupà després a Hombres de maíz 1949, la trilogia Viento fuerte 1950, El Papa verde 1954 i Los ojos de los enterrados 1960, Week-end en Guatemala 1956, El ahijadito 1961, Mulata de tal 1963, El…

Sacerdot 1895, fou catedràtic d’àrab a la Universitat de Madrid 1903 Publicà la tesi doctoral sobre la dogmàtica moral i ascètica d’Algatzell 1901 Es dedicà a la investigació de la filosofia i de la teologia musulmanes —és autor de nombroses monografies sobre ibn ‘Masarra, ibn Bāǧǧa, ibn Ṭufail, Turmeda, etc— i a l’estudi de llurs influències sobre l’escolàstica del s XIII, sobre Ramon Llull i Dant La escatología musulmana en ‘La Divina Comedia' , 1919 Des del 1934 fou director de la Real Academia Española, a la qual havia ingressat el 1915 Dirigí la revista Al-Andalus des del 1932 fins a la…

Catedràtic a les universitats de Salamanca 1969-69 i Autónoma de Madrid des del 1960, se centrà sobretot en l’estudi tant de l’Antic Règim com dels orígens, la configuració i el caràcter del liberalisme espanyol Los afrancesados 1953, La España de Fernando VII 1968, La burguesía revolucionaria 1974, Los ferrocarriles en España 1844-1943 1978, Antiguo Régimen y revolución liberal 1979, El modelo constitucional español del siglo XIX 1979, La hacienda del Antiguo Régimen 1982, La monarquia española 1999, Vidas en tiempo de crisis 1999 i  Las Cortes de Cádiz 2003 Dirigí diverses obres collectives…