Resultats de la cerca

Hera l’encarregà de la custòdia d’Ió i, mort per Hermes, els seus ulls foren transferits a la cua d’un paó

Hom la representa asseguda sobre un lotus, amb una cullera d’arròs a la dreta i una tassa de mel a l’esquerra

Considerat, segons una llegenda tardana, el déu de la llacuna Tritònia, a Líbia, apareix també com a pare de Palles, companya d’Atena occida incidentalment per aquesta Hom creu que participà en l’expedició dels argonautes i que donà nom a una sèrie d’éssers marins tritó que formaven part del seguici de Posidó Freqüent en l’art arcaica grega, la seva figura, amb rostre juvenil i barbat, apareix sovint en grups estatuaris Escopes i als relleus dels sarcòfags

Hom creu que el seu culte, centrat a la regió de Tàrent, s’introduí en la poesia, més que no pas en la religió romana, a partir de la consulta dels Llibres Sibillins 249 aC El mite d’aquesta divinitat inspirà diverses composicions musicals de Monteverdi Proserpina rapita , 1630, GBLulli 1680, Paisiello 1803, Saint-Saëns 1887, etc

Apareix a l' Odissea llibre IX com un pastor bestial i ferotge, monoftàlmic, que devora els companys d’Ulisses i que és vençut per aquest, després d’haver-lo embriagat Aquesta acció provocà l’odi de Posidó contra Ulisses, causa de les seves desgràcies Per contra, en els Idillis de Teòcrit, Polifem esdevé l’enamorat ingenu i sentimental de la nimfa Galatea Aquesta variant del mite inspirà les obres de Góngora Fábula de Polifemo y Galatea , 1611, ASamain Polyphème , 1901 i també l’oratori profà Acis and Galatea de Händel 1720

La distinció reconeixia les llengües, la literatura oral, la música, la dansa, la mitologia, els costums, la pràctica artesanal, l’arquitectura i altres arts, així com les formes tradicionals de comunicació i d’informació i els espais culturals, que, tal com defineix l’antropologia, són llocs o conjunts de llocs en què es produeix de manera regular la manifestació d’una expressió cultural tradicional i popular Tenia per objecte que les comunitats locals protegissin aquestes expressions culturals i evitessin la seva desaparició Aquesta distinció es proclamà per primera vegada al maig del 2001…

Totes les religions posseeixen una descripció pròpia de la geografia funerària, la qual cosa fa impossible de donar-ne una caracterització unitària El camí de l’infern va, en la mitologia germànica, a través de valls tenebroses i del riu de la mort el retorn és pràcticament impossible El budisme té un total de 136 inferns, que són freds o calents, d’acord amb el tipus de càstig, i no s’hi veu mai el sol Una altra representació de l’infern va lligada a la creença en un judici final parsisme, judaisme, cristianisme i islamisme En algunes religions hi ha una durada limitada de les…

Caracteritzat principalment per l’ús abundant de cultismes llatinitzats, neologismes, hipèrbatons violents la sintaxi castellana és forçada segons els patrons de la sintaxi grega i llatina, metàfores sensorials i allusions mitològiques, històriques i geogràfiques Arrenca de la dissociació, comuna de l’època, entre art i natura, i pretén de crear un món illusori de bellesa Nasqué com a terme despectiu arran de les últimes obres de Góngora el Polifemo i les Soledades , especialment, però aviat tingué molts adeptes, entre els quals es destaquen Gabriel de Bocángel, Francisco Trillo Figueroa,…

Doctora en filologia catalana i professora de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili Responsable de la collecció “Columna Rem” 1994-97 i de la Revista del Centre de Lectura de Reus 2001-03 Ha publicat Alfons Maseras intellectual d’acció i literat Biografia Obra periodística Traduccions 1995, L’obra narrativa d’Alfons Maseras 1996, La terra del llamp Paisatges i gent de Reus i el Baix Camp 1998,  Ferran de Querol i de Bofarull i Torredembarra 2006,  Domènec Guansé, crític i novellista entre l’exili i el retorn 2011,  Mitologia, simbologia i literatura 1890-1939 2012…