Resultats de la cerca
Es mostren 249 resultats
etilè

Principals aplicacions de l’etilè
Química
El més simple dels hidrocarburs de la sèrie olefínica.
Gas incolor, molt inflamable, crema amb flama brillant i forma amb l’aire mescles explosives Estructuralment, els sis àtoms de la molècula són situats en un pla segons el model dels orbitals moleculars, tres dels quatre electrons de cada àtom de carboni són en un estat d’hibridació sp 2 planar, i el quart, en un orbital p perpendicular als anteriors, és el que forma l’enllaç del doble enllaç Presenta totes les reaccions típiques d’addició de les olefines addició electrofílica, com l’halogenació, hidrohalogenació, hidratació, epoxidació, etc també es polimeritza Totes aquestes…
mecanisme de reacció
Química
Concepte derivat de la cinètica química, mitjançant el qual hom descriu els distints processos elementals successius que componen una reacció química complexa.
D’acord amb la realitat observable de la reacció química, en la qual uns reactius coneguts es transformen en uns productes, la investigació del mecanisme a través del qual ocorre la transformació, tot i que sovint és un procés molt complex, pot ésser feta comptant amb l’ajut de diversos factors i tècniques, entre els quals cal esmentar el coneixement de la natura de tots els productes formats, com també llurs proporcions relatives respecte als reactants la interpretació de dades cinètiques, que constitueix probablement la font més abundant per a la investigació del mecanisme l’ús d’isòtops…
complexos de transferència de càrrega
Química
Denominació genèrica de diversos compostos moleculars, sovint intensament acolorits, formats per interacció d’hidrocarburs, amines i fenols aromàtics amb quinones, àcids carboxílics, composts nitroaromàtics, àcids sulfònics i halògens.
N'és un exemple característic la quinhidrona En molts casos poden ésser aïllats i hom en pot estudiar les propietats físiques i químiques La formació dels complexos de transferència de càrrega és caracteritzada per l’aparició d’una banda d’absorció ampla i intensa en la regió del visible o de l’ultraviolat D’acord amb aquest fet, RS Mulliken ha explicat la formació d’aquests complexos mitjançant la transferència d’un electró o d’una part de la densitat de càrrega associada amb aquest des d’un dels components del complex cap a l’altre, el qual fet sembla lògic ateses les característiques de…
bioquímica
Bioquímica
Ciència que estudia la química dels éssers vius, és a dir, la vida com a fenomen químic.
La supervivència dels éssers vius depèn de la seva capacitat per portar a terme un seguit de reaccions químiques adreçades a l’intercanvi de matèria i energia amb el medi ambient i a la fabricació de les seves estructures vitals La bioquímica estudia, per tant, totes aquelles reaccions que s’esdevenen tant a l’interior de la cèllula cèllula com al medi intern dels organismes pluricellulars Aquestes bioreaccions no difereixen essencialment de les reaccions típiques de la química orgànica, bé que són caracteritzades específicament pel fet d’esdevenir-se totes a temperatures relativament baixes…
Les plantes endèmiques dels Països Catalans
Nombre de tàxons endèmics o subendèmics a cadascun dels quadrats UTM de 10 × 10 km de les Balears i dels territoris administrats per la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana S’identifiquen les quatre zones d’endemisme principals les Balears, els Pirineus, les muntanyes Diàniques i el massís dels Ports, que concentren prop del 70% dels endemismes del territori cartografiat IDEM, a partir de dades de l’autor La relativitat del terme endemisme aquell tàxon propi d’un determinat territori pot ser corregida si s’explicita l’àrea geogràfica de l’element al qual s’aplica aquesta…
Canvis recents en la fauna d’esponges del litoral català
L’esponja invasora Paraleucilla magna fins ara només s’ha localitzat a la riba occidental de la Mediterrània, on la seva distribució encara s’està estudiant María Jesús Uriz La fauna d’esponges del litoral català ha sofert alguns canvis les darreres dècades Un dels més destacats és la presència de l’espècie calcària de caràcter invasor Paraleucilla magna , de la família dels amforíscids Amphoriscidae, que possiblement fou introduïda a través de cultius industrials i que està proliferant als primers 15 m de fondària, principalment a prop dels ports, però també per tot el litoral de la mar…
biologia molecular

Esquema i representació tridimensional de la molècula helicoidal de DNA, segons James D. Watson i Francis H.C. Crick, una de les descobertes cabdals en el camp de la biologia molecular (1, bases púriques i pirimídiques; 2, desoxiribosa; 3, fosfat)
© Fototeca.cat
Biologia
Branca de la biologia i de la bioquímica que té per objecte l’explicació dels fenòmens biològics per mitjà de l’estudi de les biomolècules portadores de la informació genètica de la cèl·lula.
Així, estudia l’estructura i la funció de les proteïnes com a suport material de les funcions biològiques l’estructura i la funció dels àcids nucleics amb relació a l’emmagatzematge, la utilització i la transmissió de la informació genètica genètica molecular les bases moleculars i els mecanismes de control i regulació dels processos biològics i l’evolució molecular Els primers treballs considerables dins d’aquesta disciplina són dels anys quaranta, quan OTAvery, CMacLeod i MMcCarthy van demostrar que l’agent que causa la transformació infecciosa d’una soca bacteriana és el DNA…
resines acetàliques
Química
Materials termoplàstics produïts a partir d’aldehids per polimerització d’addició, mitjançant el doble enllaç del grup carbonil.
La unitat reiterativa del polímer és oximetilè —OCH 2 — o un oximetilè substituït —OCRH— segons que derivi del formaldehid o d’un aldehid superior, és a dir, que en les cadenes lineals que arriben a tenir 100 unitats o més alternen regularment carbonis i oxígens Això fa que llur química sigui la dels acetals , dels quals reben el nom Les úniques resines comercials d’aquest tipus són o bé homopolímers de formaldehid o bé copolímers de trioxà En tots dos casos la polimerització és feta fàcilment, però per a obtenir una bona estabilitat tèrmica i assolir els pesos moleculars…
fórmula

Alguns dels signes utilitzats en les fórmules químiques
©
Química
Expressió gràfica de la constitució i estructura d’una espècie química.
Les fórmules, bàsicament, els símbols dels elements, xifres en subíndex per a indicar quantes vegades cal considerar-los repetits i ratlles que indiquen els enllaços Subsidiàriament, hom empra uns altres nombrosos signes, que hi afegeixen informació o n'escurcen l’escriptura La convenció fonamental de la notació química és que cada símbol representa un àtom i, per tant, totes les fórmules donen la composició qualitativa i quantitativa de les substàncies, car contenen els símbols dels elements presents o abreviacions que representen conjunts d’aquests símbols, que repeteixen, si cal, o…
crocodilians
Herpetologia
Ordre de rèptils diàpsids de cap gros, deprimit i allargat en un musell, amb un cos semblant al d’un llangardaix, però amb plaques còrnies pel damunt en lloc d’escates.
Té la cua llarga —molt sovint representa més de la meitat de la longitud total— i molt poderosa, que li serveix com a òrgan propulsor per a la natació o de defensa Les potes són curtes les anteriors tenen cinc dits lliures o units per una membrana, i les posteriors només en tenen quatre i sempre són de caràcter membranós El crani és més sòlid que el de qualsevol altre rèptil actual, i les dents d’ambdues mandíbules són ja implantades en alvèols, cosa que també els diferencia dels altres rèptils Semblantment, als mamífers, presenten paladar secundari Són animals molt ben adaptats al medi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina