Resultats de la cerca

Possiblement era originari de Noyon, a la Picardia Tota la seva activitat professional coneguda es desenvolupà a Itàlia Fou cantor de la Capella Sixtina des del 1488 Molt probablement treballà també a Florència al servei dels Mèdici S’han conservat quinze chansons a quatre veus, la major part paràfrasis de melodies populars, que constitueixen la part més interessant de la seva producció, alguns motets, una missa i una lauda

Essent escolà de cant a la seu de Saragossa, estudià música amb el seu mestre de capella, Francisco Javier García Fou mestre de capella d’El Pilar el 1812, d’Oviedo el 1817 i de Santiago de Compostella el 1828 El 1823 fou expulsat d’Oviedo per les seves idees polítiques liberals Compositor de diverses obres sacres -misses, salms, motets, magníficats-, fou també autor de l' Himno de Espartero

Estudià a Lituània i a Berlín Influït per les teories del nacionalisme musical, fou el creador de l’òpera polonesa, amb Halka 1848, que en ésser estrenada a Varsòvia 1858 esdevingué el símbol de la música polonesa Altres òperes foren Flis ‘El barquer’, 1858, Hrabina ‘La comtessa’, 1862 i Straszny Dwór ‘La casa embruixada’, 1865 També deixà música religiosa de qualitat 7 misses, motets, etc i música de cambra

Entrà en religió i fou mestre de capella del convent de monges de l’Encarnació, de Madrid Fou l’encarregat de la censura de la Llave de la modulación 1761, del pare Antoni Soler, que redactà amb elogis i fou publicada juntament amb l’obra La seva producció, de caràcter religiós, és conservada al monestir d’El Escorial Comprèn, entre altres obres, motets, villancicos , un Magnificat i unes Completes 1759

Mestre de capella del príncep de San Severo, a Nàpols, succeí AScarlatti com a mestre de la capella reial Inaugurà la seva carrera amb l’estrena de la comèdia musical Lo cecato fauzo 1719 i l’òpera Publio Cornelio Scipione 1722, i es convertí ràpidament en el primer compositor d’òperes napolitanes, moltes de les quals amb llibrets de Metastasio Fou autor d’oratoris, misses, motets, cantates i àries

De jove s’establí a València, on fou tenor de la catedral 1597-98 En 1598-1600 fou mestre de capella de la catedral de Sogorb És autor de motets i de villancicos , així com d’una Passio in dominica palmarum i d’una Passio segons sant Mateu i sant Joan Deixà també In die Veneris , a quatre veus El 1600 tornà a la catedral de València, on fou organista

Escolà de Montserrat 1821-26 i monjo 1826, fou mestre de capella 1835 Emigrat a França, fou organista de la seu de Montpeller, on amb el seu talent d’improvisador atreia molta gent De retorn a Montserrat, fou mestre de l’escolania, primer com a ajudant de Jacint Boada S'establí a Granollers, on actuà com a organista, i també a Caldes de Montbui Escriví misses, motets, simfonies, sonates, fugues, etc

Després d’haver actuat com a cantor a la capella de Ferran II de Catalunya-Aragó i més tard 1527-34 de Carles V, el 1535 fou nomenat mestre de capella a la cort del duc de Calàbria, a València, i abat del monestir cistercenc de Sant Bernat A partir del 1547 fou mestre de capella del futur Felip II de Castella És autor de magníficats, motets i villancicos

Vida Fou un dels compositors més apreciats del seu temps, situat gairebé al mateix nivell que Josquin Des Prés Provenia d’una família de músics Possiblement inicià la seva formació a la seva ciutat natal, encara que es coneix molt poca cosa sobre els seus primers anys Segurament seguí els estudis religiosos fins a ordenar-se sacerdot l’any 1480 Amb tota probabilitat, anteriorment havia ocupat alguns càrrecs musicals Ja el 1475 Johannes Tinctoris el comparà amb G Dufay, J Dunstable, J Ockeghem i A Busnois Exercí com a mestre de cant i mestre de capella en diversos centres Utrecht 1476-78,…

Vida No es coneix gairebé res sobre la seva vida Probablement es tracta del ’Walter cantor’ que apareix empleat al cor de la catedral d’Ely des del 1443 fins al 1466 Degué mantenir algun vincle amb la cort borgonyona Gairebé tota la seva música ha sobreviscut en manuscrits continentals, malgrat que el seu estil sembla més proper a la producció musical anglesa que a la del continent i probablement mai no sortí d’Anglaterra Les seves composicions tingueren molta difusió a Itàlia, sud d’Alemanya, Bohèmia i Hongria, i foren utilitzades com a cantus firmus pels més eminents compositors del moment…