Resultats de la cerca

Guanyà set vegades el Campionat d’Espanya d’enduro 1979-85 i fou segon dues vegades 1988, 1989 Guanyà tres vegades el Campionat d’Espanya de 600 cc 4T 1991, 1993, 1994 Fou subcampió del món per equips en els Sis Dies Internacionals d’Enduro ISDE a la Cerdanya 1985 Participà en el Campionat d’Europa d’enduro de 500 cc 1980 Fou subcampió d’Espanya de motocròs 1983 L’any 1984 inicià la seva participació en els raids africans guanyà el Ralli de Tunísia 1987 i fou segon en el París-Dakar 1990 amb l’equip Yamaha, en què assolí la millor posició per a un pilot català fins en aquell moment Guanyà els…

Residí a París del 1955 al 1957 i posteriorment, amb el fotògraf Julio Ubiña, muntà un estudi des d’on durant les tres dècades següents exercí com a fotògraf de publicitat, moda i reportatges i collaborà en revistes d’àmbit internacional com ara Paris Match, Elle i Boccacio Illustrà nombrosos llibres  Això també és Barcelona 1965, amb Ubiña, de Josep Maria Espinàs  Poeta en Nueva York , de García Lorca 1966, amb Ubiña  La caza de la perdiz roja 1963, de Miguel Delibes  Arquitectura gòtica catalana 1974, d’Alexandre Cirici  Arte visigodo en España , de Pere de Palol  La…

Debutà l’any 1982 disputant diverses curses de promoció amb una Bultaco Pursang i el 1984 aconseguí la seva primera victòria al Gran Premi d’Espanya amb una Kobas El 1985 debutà en el Mundial de 500 cc amb Suzuki Fou campió d’Espanya 1986 i subcampió 1986 i tercer 1987 del món en 250 cc amb Honda El 1988 i el 1989 fou campió del món de 250 cc, i es convertí en el primer català que guanyà el mundial en aquesta cilindrada El 1990 i el 1991 competí en el Mundial de 500 cc Participà en 124 grans premis 33 dels quals de 500 cc, en què assolí 15 victòries, 4 podis i 12 voltes ràpides, i fou…

Exercí d’eclesiàstic Estudià al seminari de Vic i, entre el 1908 i el 1912, a les universitats de Halle i de Zuric, on fou deixeble de Jules Gilliéron i s’especialitzà en dialectologia i geografia lingüística Es doctorà amb la tesi La frontera catalano-aragonesa 1914 Des del 1913 s’integrà a les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on fou impulsor del “Butlletí de Dialectologia Catalana” i membre adjunt de la Secció Filològica 1921-28 També fou membre de la Societat de Lingüística Romànica Entre les seves nombroses publicacions destaquen l’ Atles lingüístic de Catalunya…

Vida El 1976 començà de meritòria a les ordres dels muntadors Ramon Quadreny i Carme Fàbregas L’any següent entrà a formar part de TVE a Barcelona, on edità documentals i llargs preenregistrats També empalmà cintes com ara Asesinato en el Comité Central 1981 i Fanny "Pelopaja" 1983, totes dues de Vicente Aranda, amb qui mantingué des de llavors una continuada relació professional i amb el qual es casà El 1988 demanà l’excedència a TVE i s’installà a Madrid amb el seu marit Muntà la sèrie d’Aranda, Los jinetes del alba 1990, i començà una carrera ascendent que la portà a treballar…

S'inicià en el cinema a Barcelona en una companyia folklòrica Es traslladà a París, on treballà a la Gaumont 1927-30 S'introduí en les tècniques cinematogràfiques de la mà d’Albert Gasset i Nicolau Viatjà a Cuba, i de retorn fundà a Barcelona la collecció literària popular La Novella d’Ara 1923 Com a mànager de Teresina Boronat muntà espectacles a París, Londres, Los Angeles, Nova York, Tòquio, etc Publicà articles de cinematografia a “Imparcial Films” de Buenos Aires, “Pour-Vous” de París, “Film Kurier” i “Der Film” de Berlín, així com a “El Diluvio”, “El Día Gráfico”, “Films…

Per la banda paterna descendia d’una família carlina, la casa pairal de la qual és el el Cavaller de Vidrà Era nebot de Ramon d’Abadal i Calderó, i per la banda materna procedia d’un ambient liberal Acabà la carrera de medicina 1913 i s’especialitzà en otorrinolaringologia Milità en el carlisme, i amb motiu de la Solidaritat Catalana 1906 s’enfrontà amb els lerrouxistes Amb Josep Maria Gich i Pi fundà l’Agrupació Escolar Tradicionalista censurats públicament per la tendència catalanista d’aquesta entitat, se'n donaren de baixa Acabà de rompre amb el carlisme i entrà, alguns anys després, a…

Fou alumne de Josep Munné al Conservatori del Liceu Es perfeccionà amb Joan Manén i ben aviat mostrà els seus dots de nen prodigi A catorze anys emigrà als Estats Units 1916 Gràcies a l’ajut de C Hamilton, es perfeccionà amb L Auer Quan encara no tenia trenta anys ja era director de la Filharmònica de Cuba Després de collaborar amb la Columbia Records, començà el seu interès per la música popular i de ball Formà la primera banda del casino de l’Havana De tornada als EUA 1929, el 1932 formà un altre grup a Nova York, del qual fou vocalista Helen Ward És l’autor de moltes cançons populars de l’…

Fill de l’escriptor i activista Salvador Sunyer , inicialment estigué vinculat a la dinamització cultural de les comarques gironines, tot i que la seva activitat ha tingut un ressò molt més ampli El 1983 fundà Edicions El Pèl, i en fou responsable fins el 1987, any en què fou nomenat director del Centre Cultural la Mercè de Girona, càrrec que ocupà fins el 1992 Durant aquest temps fou també membre del plenari del Réseau Européen de Centres Culturals i director de les Sales Municipals d’Exposicions de Girona El 1992 fou guardonat amb el premi ACCA Associació Catalana de Crítics d’Art per la…