Resultats de la cerca

Es traslladà a Barcelona per a cursar peritatge agrònom, professió de la qual obtingué el títol però que no exercí mai Installat a aquesta ciutat, treballà de comptable en un establiment comercial i, parallelament, s’aproximà al catalanisme, primer a la Lliga Regionalista, posteriorment a la Unió Catalanista de Domènec Martí i Julià , i ingressà finalment a la Federació Nacionalista Democràtica de Francesc Macià , organització per a la qual recorregué Catalunya fent mítings i reclutant militants El 1922 seguí Macià en la fundació d’ Estat Català , del qual s’escindí junt amb el sector que…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Octubre Produccions Fèlix Riera, Barcelona ARGUMENT MBalaguer GUIÓ MBalaguer FOTOGRAFIA David Omedes color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pau Ros, Sandra Rubiés MUNTATGE Vicenç Turmo MÚSICA Eduardo Arbide SO Ricard Casals estudi, Joan Maria Quilis directe INTERPRETACIÓ Cristina Brondo Maria, Mathieu Carrière Mike, Sílvia Munt Cristina, Tomás Martín Jasin, Joan Dalmau Sebastià, Pau Gómez Biel, Samira Bakkari Hafida, Pitu Costa sr Joan, Joan Villalonga Paquito, Armand Pons ESTRENA Barcelona, 09101998 Sinopsi Cinc vides s’encreuen a l’illa de…

Fill de Joan I i d’ Elionor d’Aragó , es casà amb Caterina de Lancaster, neta de Pere I Esdevingut rei a onze anys, els magnats pugnaren per aconseguir el poder, però a les corts de Madrid del 1391 fou constituït un consell de regència que no satisfeu ningú, puix que els nobles consideraren llur paper diluït en un consell de multituds En aquest clima de turbulència esclatà la revolta antijueva 1391, que no trigà a estendre’s arreu de la península Ibèrica La confusió creixent s’accentuà per la manca d’autoritat del consell aleshores es produí la topada entre els dos sectors nobiliaris que ja…

La baronia fou elevada a comtat el 1477 a favor de Jaume del Milà, baró de Carrícola, Albaida, Atzeneta i Otos, arran del seu matrimoni amb Elionor d’Aragó, filla del primer duc de Vilafermosa i neta de Joan II El quart comte, Cristòfor Milà d’Aragó i Coloma, fou elevat a marquès el 1605, i el cinquè marquès, Francesc de Paula Antoni Milà d’Aragó i Bellvís de Montcada, comte de Bunyol, baró d’Atzeneta i Carrícola, obtingué, el 1771, la grandesa d’Espanya En morir sense fills, s’originà un plet, sentenciat el 1790, a favor de Josep M Milà d’Aragó, tercer marquès de San José i baró d’Otos,…

Segon fill del comte  Pere d’Empúries  i de Joana de Foix Succeí el seu pare en el comtat de Prades en retirar-se aquest a la vida religiosa 1358 Fou molt addicte a Pere el Cerimoniós Durant el regnat d’aquest actuà com a capità general de les forces que el 1363 defensaven Aragó contra la invasió castellana, i després lluità al costat del rei al Regne de València Formà part del consell militar reial quan l’infant de Mallorca amenaçava d’envair el Rosselló el 1374, i més tard actuà en la campanya per sotmetre Joan I , comte d’Empúries Estigué al costat de la reina Sibilla , però no consentí…

Única filla de Frederic III i de Constança d’Aragó i neta per part de mare de Pere III de Catalunya-Aragó, succeí el seu pare, bé que el govern fou exercit pel seu tutor i vicari general de l’illa, Artal d’Alagó, al qual s’uniren aviat tres vicaris més El projectat matrimoni de Maria amb el duc Joan Galeàs I de Milà, negociat secretament pel tutor el 1378, provocà una crisi i el rapte de la reina per Guillem Ramon de Montcada, comte d’Agosta, del partit català, que la lliurà a les tropes catalanes enviades pel rei Pere el 1380, les quals la custodiaren, primer a Sicília i després a Sardenya…

Fou establert el 1348 com a principal centre de la política dels grecs després de Constantinoble i donat a Manuel I Cantacuzè mort el 1379/80, un dels més famosos soldats i administradors bizantins del segle XIV, fill de l’emperador Joan VI El succeí 1379/80-83 el seu germà Mateu I Cantacuzè mort el 1383, associat al tron imperial 1357-58 pel seu pare, ambdós en molt bones relacions amb els catalans, car una neboda o potser neta de Joan VI — Helena Cantacuzè — s’havia casat amb Lluís Frederic d’Aragó, vicari dels ducats d’Atenes i de Neopàtria Demetri I Cantacuzè mort el 1384, fill de Mateu I…

Prengué el nom de la baronia de Xèrica, que el rei creà per a ell El succeí el seu fill Jaume de Xèrica i Álvarez de Azagra , que es casà 1298 amb Beatriu de Lloria i Lancia , baronessa de Cocentaina i senyora d’altres feus dels Lloria Foren pares de Jaume de Xèrica i de Lloria , de Maria de Xèrica , d’ Alfons Roger de Lloria , de Beatriu de Xèrica i de Lloria , dita Beatriu de Lloria , muller del noble andalús Pedro Ponce de León, senyor de Marchena, els descendents dels quals es cognomenaren Ponce de León-Lloria , i de Pere de Xèrica i de Lloria , el qual només deixà filles i un fill…

En morir 1674 el darrer dels Carròs de Centelles, deixà hereus els Borja, ducs de Gandia Però s’inicià una serie de plets amb els comtes de Cervelló durant els quals ambdues parts s’intitularen marquesos de Quirra Finalment fou adjudicat als comtes de Cervelló El comtat de Quirra havia estat concedit el 1363 a Berenguer Carròs i de Ribelles , que havia estat senyor del castell de Quirra des del 1349 per donació del rei Per mort vers el 1401 de la seva filla i segona comtessa Violant, el títol passà al fill d’aquesta i de Berenguer Bertran, que prengué el nom de Berenguer Carròs En morir vers…

La manca de sediments marins d’aquesta època és pràcticament total en les àrees mediterrànies, i per això el terme Paleocè ha estat escàs o erròniament emprat La seva durada pot ésser estimada en uns 10 milions d’anys 65 000 000-55 000 000 Hom l’acostuma a dividir en dos estatges el Danià i el Tanetià És la primera sèrie del Terciari i representa una ruptura neta, sobretot faunística, amb els temps cretacis que la precedeixen Apareixen grups importants de foraminífers i comencen a trobar-se mamífers en abundància, com els multituberculats, els marsupials, els primers ungulats del grup dels…