Resultats de la cerca
Es mostren 703 resultats
Cementiri del Serrat Rodó (Santpedor)
Art romànic
Situació Un aspecte del cementiri És constituït per sis tombes, en una de les quals encara l’any 1976 hom hi trobà un esquelet F Baltà Aquest cementiri de cistes és situat en un planell dalt un serradet, prop del nucli de Santpedor Long 1°51’40” - Lat 41°46’55” Per arribar-hi cal sortir de Santpedor pel camí dit de Lluçà al cap de mig quilòmetre hom troba l’oratori d’en Lluçà Un cop aquí cal desviar-se a la banda dreta i a pocs metres, enmig d’un bosquet hi ha les sepultures Necròpoli El fossar consisteix en sis tombes, de les quals sols en una hom recuperà l’esquelet en bon…
Habitacles, ermitatges i necròpolis de Seguers (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació Fornícula excavada a la roca, que formava part de l’oratori rupestre de Seguers M Solà A l’entorn del nucli de Seguers, a una altitud d’uns 620 m, es poden localitzar tres conjunts arqueològics El primer, per les seves característiques especials, es tracta d’un probable ermitatge amb habitacle adjunt i unes balmes, situat en el terme dels Prats de Rei, prop del nucli de Seguers, en un enclavament del terreny dintre del terme d’Aguilar de Segarra, a un centenar de metres i al NE del cementiri de Seguers, prop del camí i en un bosc de pins molt espès En segon lloc, hi ha els indicis…
Arqueologia funerària de les valls del Llobregat i del Besòs
Actualment, podem distingir, ai territori de les valls del Llobregat i del Besòs, dues pràctiques funeràries diferenciades, les quals coexistiran durant tot el període d’una banda, l’enterrament a redós d’un edifici religiós i, de l’altra, l’enterrament, en espais funeraris aïllats, formant petites necròpolis amb agrupacions de tombes Necròpolis en relació amb una església Fases IA i IB de l’església i necròpoli de Sant Menna Sentmenat, datables entre els segles V i VIII J Roig Ara com ara, al territori estudiat només coneixem pocs casos, constatats arqueològicament de necròpolis associades a…
Mojácar

Vista general de Mojácar
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la província d’Almeria, Andalusia, situat a la costa, entre els nuclis de Garrucha i Carboneras.
L’economia es basa en l’agricultura i la ramaderia Les platges han afavorit el desenvolupament del turisme a l’estiu N'es destacable la necròpoli de la Loma de Belmonte
Museu Arqueològic d’Alacant
Museu
Museu de la diputació, creat el 1932, a Alacant, amb els fons procedents de diverses excavacions i de la col·lecció de Josep Belda i Domínguez.
Conté materials de les comarques alacantines del Neolític, l’Eneolític, l’edat del bronze, ibèric i romà i també fons medievals i moderns, bé que destaquen els de l’època ibèrica necròpoli del Molar, poblat de l’Escuera i, sobretot, del tossal de Manises i de la seva necròpoli, l’Albufereta El museu, conegut en l’actualitat amb l’acrònim MARQ, reobrí les portes l’any 2000 després d’una profunda remodelació, que destaca per la utilització de noves tecnologies i sistemes de presentació de les colleccions, amb diversos muntatges audiovisuals i interactius, i pel…
Asyūṭ
Ciutat
Capital de la governació d’Asyūṭ, Egipte, situada a la vora esquerra del Nil.
És un centre agrícola, industrial i menestral Universitat De l’antiga ciutat faraònica, que tingué un paper important com a baluard d’Heracleòpolis enfront de Tebes, només resta la necròpoli, amb uns interessants hipogeus
Cortes de Navarra
Prehistòria
Poblat preromà pertanyent a un poble d’origen indoeuropeu, potser cèltic, al sud-est de Navarra; ha estat estudiat per Joan Maluquer de Motes.
Conté quatre nivells i fou habitat des del segle IX o VIII al IV aC L’agricultura de cereals i la ramaderia n’era la base econòmica La necròpoli és del tipus de camp d’urnes
Cerveteri
Ciutat
Ciutat de la província de Roma, al Laci, Itàlia, i antiga ciutat etrusca (la Caere
de l’època romana), 41 km al NE de Roma.
De la civilització etrusca en conserva la muralla i una gran necròpoli, Banditaccia, amb grans tombes, la més famosa de les quals és la Regolini-Galassi, pertanyent, com la majoria de les altres, als s VII-VI aC
Sant Jaume d’Elna
Art romànic
Esmentada el 1381, subsisteix encara, transformada en cortal És d’arquitectura gòtica tanmateix, els vestigis d’una necròpoli paleocristiana descoberts ocasionalment als seus encontorns fan pensaren un origen més antic Podria haver succeït l’antiga església Sant Pere
Útica
Ciutat antiga
Antiga ciutat púnica de l’Àfrica, tocant a la Mediterrània, al NW de Cartago.
Fundada pels tiris ~1100 aC a la desembocadura del Medjerda, tenia dos ports A la tercera guerra Púnica passà als romans i esdevingué capital de la província romana d’Àfrica Desaparegué al s VII En resten importants ruïnes necròpoli, termes, teatre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina