Habitacles, ermitatges i necròpolis de Seguers (els Prats de Rei)

Situació

Fornícula excavada a la roca, que formava part de l’oratori rupestre de Seguers.

M. Solà

A l’entorn del nucli de Seguers, a una altitud d’uns 620 m, es poden localitzar tres conjunts arqueològics. El primer, per les seves característiques especials, es tracta d’un probable ermitatge amb habitacle adjunt i unes balmes, situat en el terme dels Prats de Rei, prop del nucli de Seguers, en un enclavament del terreny dintre del terme d’Aguilar de Segarra, a un centenar de metres i al NE del cementiri de Seguers, prop del camí i en un bosc de pins molt espès. En segon lloc, hi ha els indicis clars d’habitacle i d’explotació agrícola, com també d’una petita necròpoli, situats a uns 50 m a ponent de l’església de Seguers, en unes roques i terra erma envoltada de camps de conreu i al peu d’un antic camí enllosat que puja del torrent i mena a Seguers. Finalment, una necròpoli situada prop de Seguers de Sant Pere, però ja en el terme d’Aguilar de Segarra (el Bages), en unes roques a l’altre costat de la riera de Seguers.

Mapa: 35-14(362). Situació: 31TCG826204.

Jaciment arqueològic

Planta de les tombes de la segona necròpoli de Seguers.

Joan Enrich

Prop del cementiri de Seguers, en unes roques enmig del bosc i en un lloc que la gent anomena el fornot de Cal Sants, podem contemplar un interessant oratori rupestre amb el seu habitacle i a uns 40 m unes balmes que havien servit com a habitatge troglodític. És una mostra d’un tipus de culte a l’aire lliure que creiem que té reminiscències paganes, relacionat amb un tipus d’hàbitat rural dispers del qual són testimoni unes balmes de poca fondària situades prop d’aquest probable ermitatge, que conserven uns encaixos a la roca de les bigues per a suportar una visera o cobert a més d’altres indicis clars d’habitacle que comentarem breument. Conserva la fornícula orientada a migdia, excavada a la roca a una alçada d’1,20 m del sòl actual, estructurada amb una volta barroera amb una alçada interior d’1,47 m, una amplada d’1,18 m i una fondària d’1,73 m; també s’hi poden apreciar uns reguerons de desguàs a l’interior que és de planta arrodonida, i les marques d’un instrument de ferro emprat per a buidar-la; es pot pujar a la part superior d’aquest oratori, aplanada artificialment, per mitjà d’uns graons tallats a la mateixa roca. Cal remarcar un recinte de planta no ben bé rectangular, adjunt a la mateixa roca que aprofita l’espai interior d’una codina esberlada i separada de la resta de l’espadat que configura un espai d’habitacle on es poden apreciar a cada costat i a la part superior de les roques uns encaixos per a les bigues; els costats d’aquest espai interior limitat per les roques esqueixades i el cingle tenen aquestes mides: 2,15 m, 2,90 m, 2,33 m i 2,75 m; així doncs, és una mica irregular. En alguns sectors apareixen restes de murs de carreus més o menys escairats i posats en sec o amb fang que tancaven els espais que restaven oberts, com és el cas de la cara de migjorn, en la qual probablement es devia obrir l’entrada. Aquestes apreciacions són el fruit d’un sondeig practicat l’any 1979 sota la direcció de Jordi i Joan Enrich, amb la col·laboració de membres de la Secció d’Arqueologia del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada.

En aquest indret han estat identificats uns pocs fragments de ceràmica grisa medieval. Creiem que aquest conjunt descrit és força interessant, ja que probablement es tracta d’un ermitatge rupestre relacionat amb un tipus d’hàbitat cristià amb reminiscències visigòtiques anteriors, que, situat en terra de frontera, devia contribuir a les tasques repobladores i colonitzadores de la zona amb funcions d’habitació, oratori i també de treball agrari. Cal relacionar-lo amb els jaciments arqueològics que es descriuen a continuació.

Tomba isolada damunt d’una roca que forma part de la primera necròpoli del conjunt.

M. Solà

A uns 50 m a ponent de l’església de Seguers, en unes codines, hem pogut apreciar sota el cingle unes balmes aptes per a habitatge, prop del riu i a peu d’un antic camí empedrat. Dalt de les roques hi ha una necròpoli i dues cubetes més o menys rectangulars excavades a la plataforma rocosa de 3,50 m × 1,90 m i d’1,50 m × 0,90 m aproximadament, destinades molt probablement a l’espremuda i al premsatge del raïm, producte que es devia recollir en cups. La petita necròpoli relacionada amb el lloc d’habitacle és formada per quatre enterraments excavats a la roca del tipus d’extrems arrodonits, tres d’agrupades a frec de les esmentades cubetes i una d’aïllada damunt d’una roca isolada i que manté un toc pisciforme; tres són d’adults i una és d’adolescent que presenta la característica de conservar quatre perforacions, una a cada extrem. Dues d’elles tenen una orientació E-W i les altres dues S-N.

Finalment, hi ha una segona necròpoli situada en un replà rocós al marge dret de la riera de Seguers formada per cinc enterraments excavats a la roca i agrupats, del tipus anomenat d’extrems arrodonits, que foren estudiats l’any 1979. Tres pertanyen a persones adultes i dues a adolescents; orientades E-W, una presentava l’anomenada concavitat occipital lleugerament excavada a pla de terra al sector del cap.

Aquestes dades arqueològiques indiquen que estem en un sector amb notables restes d’habitacle pertanyents als pagesos repobladors o a una població residual que devia habitar en terra de ningú, en indrets apartats dels grans camins d’invasió. Pagesos arriscats, que vivien de les terres arrabassades a l’erm, que donaria origen —com diu Pierre Bonnassie— a un tipus de micropropietat pagesa originada probablement pel sistema de l’aprisió.

Bibliografia

  • Pladevall, 1971-72, pàgs. 283-304
  • Enrich-Enrich, 1990, inèdit
  • Enrich-Enrich, en premsa