Resultats de la cerca
Es mostren 2218 resultats
txernozem
Geologia
Sòl de perfil AC, molt desenvolupat, ric en matèria orgànica, d’estructura granelluda i de color negre o bru fosc.
La roca mare conté calci i és generalment un loess Presenta una vegetació estepària de gramínies Els txernozems, també anomenats terres negres , traducció literal del mot original rus, són molt fèrtils i són particularment abundants a les estepes de l’Europa oriental
Les arts des de la Pesta Negra fins a la mort de Pere el Cerimoniós (1348-87)
Art gòtic
Pere III de Catalunya, dit el Cerimoniós o el del Punyalet 1336-87, va ser un monarca de gran rellevància política, a més d’un decidit protector de les arts i les lletres Brillant i alhora controvertit en termes històrics, les seves actuacions en el terreny artístic van tenir una innegable transcendència L’art gòtic català va arribar durant el seu llarg regnat a les més altes quotes de qualitat i de creativitat i va reeixir en la consolidació d’un llenguatge genuí i amb molta personalitat Respecte de Catalunya, una de les primeres qüestions que convé remarcar és l’estreta vinculació del rei…
Piflorit
Cim
Cim (2 082 m) culminant, al límit dels municipis de Rialb i Llavorsí (Pallars Sobirà), que separa la Vall d’Àssua de la de Baiasca.
puig de Comanegra
Cim
Cim culminant (1 557 m) de la serra de Monars (dita també serra de Comanegra o de la baga de Bardellat) que separa les valls del Fluvià i del Tec.
És termenal dels municipis de Camprodon Ripollès, Montagut Garrotxa, i la Menera Vallespir Al vessant meridional, al collet de la Figuera 882 m alt, fou inaugurat el 1966 el refugi de Comanegra
tem bord
Botànica
Mata de la família de les labiades, de 5 a 20 cm d’alt, pubèrula, amb branques filiformes pèndules, amb fulles ovades o triangulars, i amb verticil·lastres de 2 a 4 flors blanques.
És una planta endèmica de les Balears, de Còrsega i de Sardenya, que hi creix a les roques calcàries
canyamet
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, d’una alçària de 50 a 100 cm, de tija dreta, glabra, subllenyosa, molt ramificada, fulles alternes petites i flors axil·lars ternades poc vistoses.
Viu en terres salines, gairebé per tot el litoral català
bavosa blanca
Bavosa blanca
Julien Renoult iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Bavosa bicolor, de cos blanquinós i amb una franja longitudinal negra.
caputxí
caputxins
© Terence Lee - Fotolia.com
Mastologia
Mamífer primat, de la família dels cèbids, de les dimensions d’un gat, amb el pelatge de color castany amb les vores de la cara i el coll blanques.
El crani és de forma cònica, i la cua, llarga i prènsil Viuen en grups en els boscs d’Amèrica del Sud, des de Nicaragua fins al nord de l’Argentina
llenega
Llenegues
© C.I.C - Moià
Micologia
Bolet de la família de les higroforàcies, que té el barret d’un bru olivaci i viscós i és de làmines blanques, espaiades i gruixudes.
Es fa en boscs, sobretot de pins Excellent bolet comestible, és un dels més apreciats pels boletaires
milana
Milana
whodden (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix de la família dels miliobàtids i de l'ordre dels miliobatiformes
, que ateny 1,50 m de llargada, més de la meitat dels quals corresponen a la cua.
El disc és subromboïdal, amb el cap prominent i els ulls i els espiracles obrint-se en direcció lateral Darrere l’aleta dorsal, a la base de la cua, hi ha un llarg aculi verinós, que pot produir ferides molt doloroses És una espècie vivípara que habita als fons sorrencs, on s’alimenta de molluscs bentònics tanmateix, neda sovint prop de la superfície i àdhuc pot saltar fora de l’aigua És una espècie cosmopolita, comuna a la Mediterrània