Resultats de la cerca

Obtingué el títol a la Universitat de Tucumán 1948 El 1952 s’establí als Estats Units, on es graduà a la Universitat d’Illinois conjuntament amb la seva muller Diana Balmori, amb qui realitzà gran part dels projectes, inicialment, els primers deu anys del seu itinerari professional, al despatx d’ Eero Saarinen Nacionalitzat nord-americà el 1964, des d’aquest any fins al 1968 fou director de disseny en una empresa d’enginyeria de Los Angeles i posteriorment fou soci de Victor Gruen El 1977 obrí despatx propi, que el 2005 incorporà el seu fill Rafael Construí tota mena de tipologies…

Estudià a la New York Academy of Dramàtic i es donà a conèixer en films com Bananas 1971, de W Allen, One Flew Over the Cuckoo’s Nest 1975, de M Forman, o The jewel of the Nile 1985, de L Teague L’èxit li arribà amb l’actuació a la sèrie televisiva Taxi 1978-83, per la qual guanyà un premi Emmy i un Globus d’Or Ja al cinema, es consolidà amb la realització i interpretació de les comèdies Throw Momma from the Train 1987, The War of the Roses 1989, Hoffa 1992 i Matilda 1996 També ha interpretat, entre d’altres, Mars Attacks 1996, de T Burton  LA Confidential 1997, de C Hanson  The Rainmaker…

Llicenciada en dret per la Universitat de Teheran 1969, el 1971 obtingué el doctorat Una de les primeres jutgesses de l’Iran, en 1975-79 presidí el Tribunal de Teheran, però hagué de renunciar el càrrec arran del triomf de la revolució islàmica Fins el 1992 no aconseguí el permís per a exercir la carrera judicial en un despatx privat Compromesa amb la defensa dels principis democràtics i dels drets de la població infantil i femenina a l’Iran, fundà l’Associació de Suport als Drets dels Infants 1994 i el Centre per a la Defensa dels Drets Humans 2001 El 1997 donà suport a la candidatura del…

El 1947 guanyà el concurs Miss Italia Es donà a conèixer el 1950 amb Non c’è pace tra gli ulivi , de Giuseppe de Santis i  Cronaca di un amore , de Michelangelo Antonioni Des d’aleshores protagonitzà nombrosos títols del cinema italià, entre d’altres  Parigi è sempre Parigi 1954, de Luciano Emmer  Roma ore 11 1952, de Giuseppe de Santis  La signora senza camelie , d’Antonioni 1953  Gli sbandati 1955, de Francesco Maselli  Sotto il segno dello scorpione 1969, de Paolo i Vittorio Taviani  Satyricon 1969, de Federico Fellini  Metello 1970, de Mauro Bolognini  La colonna infame 1972, de Nelo Risi…

Crescut en un món rural, treballà en feines vinculades a l’agricultura, i abandonà els estudis d’aquesta matèria el 1962, que es traslladà a Nova York, on entrà en contacte amb l’ambient artístic i intellectual Fou membre d’un grup de rock uns quants anys i escriví lletres per a cantants com John Cale i Bob Dylan, amb qui també escriví el guió del film Renaldo and Clara 1978 Com a dramaturg es donà a conèixer amb obres de teatre avantguardistes, influïdes per la contracultura Chicago , 1965 Icarus’s Mother , 1967 Operation Sidewinder , 1970, i posteriorment, sense perdre aquests trets, la…

Pertanyent a una família jueva emigrada de l’Europa Oriental, el 1948 ingressà a la Royal Academy of Dramatic Art, que abandonà un any després Aquest mateix any fou objector de consciència i per aquest motiu fou jutjat i multat Després de sis mesos a la Central School of Speech and Drama, el 1951 s’inicià com a actor en una gira per Irlanda, i fins el 1959 actuà en diverses companyies El 1957 publicà les seves primeres obres teatrals, The Room i The Dumb Waiter , en un acte, i The Birthday Party , a les quals seguiren A Slight Ache 1958 i The Caretaker 1959, estrenada el 1960, que es convertí…

Es graduà en teatre a la Universitat Hofstra el 1960, i posteriorment obtingué un màster en direcció cinematogràfica per la Universitat de Los Angeles UCLA Collaborà inicialment amb Roger Corman en diversos films de baix pressupost Participà també en la creació de guions cinematogràfics, entre els quals cal esmentar Patton 1971, dirigida per FJ Schaffner i pel qual obtingué l’Oscar al millor guió Com a director, s’inicià amb Dementia 13 1963, un film de terror de baix cost Seguiren You're a Big Boy Now 1966, el musical Finian's Rainbow 1968 i The Rain People 1969 El 1973 aconseguí un gran…

Graduada en antropologia i art dramàtic, debutà al teatre l’any 1974 i no fou fins el 1982 que actuà per primer cop en un film The World According to Garp, 1982, de George Roy Hill Posteriorment ha alternat els escenaris amb la televisió i el cinema Ha estat reconeguda sobretot en papers de dones calculadores, ambicioses i dures The Big Chill 1983, de Lawrence Kasdan, The Natural 1984 de Barry Levinson, Jagged Edge 1985, de Richard Marquand,  Fatal Attraction 1988, d’Adrian Lyne Dangerous Liaisons 1988, de Stephen Frears,  Reversal of Fortune 1990, de Barbet Scroeder Hamlet 1991, de Franco…

Després de guanyar-se la vida amb ocupacions diverses, el 1976 debutà com a actor en el teatre, i treballà en diverses companyies de Dublín En el cinema debutà, com a secundari, a Excalibur 1981, de J Boorman The Bounty 1984, de R Donaldson Duet for One 1987, d’A Končalovskij o The Dead Pool 1988, de B van Horn Posteriorment, gràcies a la seva versatilitat, que li permet interpretar tant personatges d’acció com intensament dramàtics, ha esdevingut un dels actors més cotitzats de Hollywood Entre d’altres, ha protagonitzat o ha tingut papers destacats en pellícules com Darkman 1990…

Debutà el 1969 i en els anys següents es convertí en un dels actors més importants de la seva generació Els seus èxits més remarcables han estat The Godfather 1972 i The Godfather, Part II 1974, ambdós de F F Coppola Posteriorment intervingué en Scarecrow 1973, de J Schatzberg Serpico 1974 i Dog day Afternoon 1975, premi al millor actor al Festival de Sant Sebastià, ambdues de S Lumet Bobby Deerfield 1977, de S Pollack Cruising 1980, de W Friedkin Author Author 1982, d’A Hiller Scarface 1983, de B de Palma, i Revolution 1985, de H Hudson, després de la qual passà uns anys allunyat de…