Resultats de la cerca
Es mostren 859 resultats
epistoma
Patologia humana
Tumor bronquial originat a partir de les glàndules de la paret dels bronquis principals.
simpatoma
Patologia humana
Tumor originat a partir de les cèl·lules del sistema nerviós simpàtic (simpaticoblasts o simpatogònies).
Segons el grau de maduresa hom pot distingir els simpatogoniomes , altament immadurs, els ganglioneuromes i els feocromocitomes adenomes madurs, benignes, productors d’adrenalina i de noradrenalina
basidiocarp
Anatomia vegetal
Aparell esporífer dels basidiomicets, constituït per un estroma originat enterament per l’esporòfit dicariòtic.
Pot tenir forma de crosta, aplicada o resupinada, de clava, simple o ramificada, de mènsula basidiocarp dimidiat o de barret amb peu excèntric o central, i amb els basidis ordenats en himeni himenomicets o bé desordenats i inclosos dins l’aparell esporífer, aeri o subterrani gasteromicets
andropètal
Anatomia vegetal
Pètal originat per regressió dels estams, com els pètals interiors de les flors dobles.
adja
Etnologia
Individu d’un poble africà originat per un clan sorgit dels fundadors d’Ife.
Al principi del segle XIV s’installà a Kétou Al segle XV els adja crearen el regne d’Allada, i al XVI els de Jakin a l’actual Porto-Novo i de Denhomé, a l’antic regne d’Abomey o Dahomey, l’actual Benín
Partido Comunista de España
Política
Partit polític originat de dues escissions successives del PSOE el 1920 i el 1921.
La primera fou provocada per les Juventudes Socialistas amb El Comunista com a òrgan d’expressió i Merino García, Luis Portela, José Illescas, Eduardo Ugarte i Juan Andrade com a dirigents de la segona escissió sorgí el Partido Comunista Obrero Español, amb Guerra Social com a portaveu i García Quejido, Núñez de Arenas, Angiano, Virginia González y Perezagua com a dirigents Aquell mateix any la Tercera Internacional, per mitjà del seu delegat, l’italià Graziadei, aconseguí la celebració d’una conferència de fusió entre el PCE i el PCOE que donà lloc al Partido Comunista de España, que…
Llefià
Barri
Barri de Badalona, situat a l’extrem sud-occidental del municipi; el terreny, argilós, té pendents i desnivells apreciables, produïts per antigues explotacions de rajoleria i ceràmica.
Hom hi distingeix els sectors de Sant Antoni i de Sant Joan de Llefià Originat al s XIX amb la construcció de torres per a barcelonins, ha sofert, durant els darrers trenta anys, un procés de creixement anàrquic, amb la construcció de barraques —en lenta desaparició— i blocs d’habitatges d’iniciativa privada i oficial patronat municipal de l’habitatge, malgrat ésser afectat d’un pla parcial d’ordenació urbana 1960 que engloba, també, el barri d’Artigues, que, abans d’ésser urbanitzat, els anys vint, formava part del de Llefià L’equipament urbà hi és deficient La construcció de l’…
abril
Al·legoria del mes d'abril en un relleu del portal de Santa Maria de Ripoll (s XII)
© Fototeca.cat
Cronologia
El quart mes de l’any.
Per als romans era el segon El seu nom no ve d' aperire , com havia estat dit, sinó probablement del senglar aper venerat pels romans, o bé té relació amb un mot vèdic àparas , és a dir, ‘següent’ al primer mes Fins a l’edat mitjana fou representat per la figura d’un jove amb flors a la mà Els tres primers dies d’abril, a Catalunya, són popularment coneguts com a dies emmanllevats , per tal com hom creu que, en realitat, pertanyen encara al mes de març Aquesta creença popular ha originat una sèrie de costums de caràcter festiu més o menys estesos arreu d’Europa D’altra banda,…
arcaisme
Lingüística i sociolingüística
Ús de mots, formes o construccions antiquats.
Molts arcaismes del català tenen aquest caràcter respecte al català central, car en zones isolades mantenen llur vitalitat així torcar , ‘eixugar’, par ‘sembla’, colcar ‘cavalcar’, ‘muntar’, pus ‘més’, etc són encara vius a les àrees occidentals o baleàriques i alguns escriptors d’aquestes contrades se'n serveixen adesiara A més dels dialectes perifèrics, els últims refugis dels arcaismes són les frases fetes, les locucions, els proverbis, les llengües de grup llenguatges tècnis d’oficis, etc, els usos metafòrics, l’onomàstica, les oracions i pregàries, les cançons populars, etc L’ús dels…
espectre d’una radiació electromagnètica
Física
Conjunt de les ones electromagnètiques monocromàtiques (és a dir, de longitud d’ona única i ben definida) que componen una radiació electromagnètica.
És compost per un seguit, continu o discontinu, d’ones de l'espectre electromagnètic Les característiques de l’espectre d’una radiació electromagnètica, emesa per un cos o que interacciona amb un cos, depenen de les característiques del cos o del fenomen que ha originat l’emissió, o de les característiques de la interacció amb el cos, respectivament Segons el seu aspecte, l’espectre és continu, de ratlles o de bandes segons l’origen de la radiació, l’espectre és nuclear, atòmic o molecular, electrònic, de vibració o de rotació segons la propietat estudiada, l’espectre és d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina