Resultats de la cerca

Hom pot distingir-hi dues parts ben diferenciades el neurocrani, que recobreix l’encèfal, i l’esplancnocrani o esquelet visceral, d’origen cartilaginós, que en els peixos té com a missió principal servir de suport a les brànquies i, filogenèticament, origina les mandíbules El neurocrani consta del condrocrani , cartilaginós, que forma la base del crani i les càpsules dels òrgans de l’olfacte i de l’oïda, i del dermatocrani, format per ossos de membrana, que constitueix la volta cranial En els ciclòstoms el crani és veritablement primitiu Consta només d’una carcassa cartilaginosa que forma les…

Les osteomielitis agudes causades generalment per estafilococs poden originar-se per inoculació directa fractures obertes o intervencions quirúrgiques de l’os, per infecció de les parts toves veïnes voltadits, abscessos dentals o per via hematògena, a partir d’altres focus infecciosos de l’organisme Clínicament, es manifesten amb dolor continu i intens localitzat a la metàfisi d’un os llarg, febre alta, sudoració abundosa, anorèxia, vòmits, taquicàrdia, etc Les osteomielitis cròniques , molt més rares, solen aparèixer en edats més tardanes i cursen d’una manera més insidiosa, acostumen a…

El sistema ossi es compon d’un conjunt d’estructures més o menys sòlides formades bàsicament per teixit ossi Cadascuna d’aquestes estructures és anomenada os L’esquelet humà es compon d’uns 208 ossos La quantitat d’ossos, però, no és constant en totes les persones, ja que de vegades es generen uns ossets petits anomenats supernumeraris , entre els quals hi ha els wormians , que de vegades són presents entre els ossos del crani, i els sesamoides , que es poden localitzar entre les articulacions dels dits Els ossos, en conjunt, duen a terme bàsicament tres funcions En primer lloc, proporcionen…

L’agent arriba a la tràquea i als bronquis per via aèria, i després de fixar-se i d’un període d’incubació d’uns deu dies, inicia l’alliberament d’endotoxines, responsables del quadre clínic La malaltia es manifesta inicialment per un període catarral inespecífic, amb febre i tos irritativa, i progressivament comença l’afectació del sistema nerviós quinta de predomini nocturn, vòmits, dels pulmons hiperplàsia del teixit intersticial i del teixit limfoide, causa de les adenopaties parahilars, dels capillars edemes i hemorràgies subconjuntivals, de la medulla òssia, etc La diagnosi es basa en…

Els limfòcits representen el 24-40% de la fórmula leucocitària Mesuren entre les 10 i les 12 μ de diàmetre, però n'hi ha que superen les 20 μ Hom distingeix dues menes de limfòcits segons l’activitat funcional que presenten in vivo i in vitro , els antígens de la seva superfície cellular i l’òrgan que els produeix Els limfòcits B són originats en la bossa de Fabrici dels ocells i en la medulla òssia dels mamífers i sense passar pel tim Tenen un paper preponderant en la immunitat humoral, de manera que després d’ésser estimulats per determinats antígens, augmenten de volum i molts d’ells es…

Fa funcions mecàniques protecció, unió, lliscament, etc i metabòliques dipòsit d’aigua, intercanvi de substàncies entre les cèllules conjuntives i la sang, regeneració tissular, inflamació, etc És constituït per elements cellulars i substàncies intercellulars els elements cellulars són els fibròcits, els histiòcits, les cèllules rodones basòfiles limfòcits i monòcits, les cèllules plasmàtiques, les cèllules grasses, els granulòcits, les cèllules adiposes i els cromatòfors les substàncies intercellulars es poden classificar en afaiçonades fibres collàgenes, fibres elàstiques i fibres de…

Vida Inicià els estudis musicals amb el seu pare, que era cantant, i els continuà al Conservatori de Bolonya amb S Mattei i L Marchesi, i després a Venècia amb B Furlanetto Començà a escriure obres escèniques de molt jove La primera, Annetta e Lucindo , s’estrenà el 1813 a Milà i marcà el començament d’una carrera que durà una cinquantena d’anys, durant els quals compongué més de noranta melodrames Assolí fama internacional i les seves òperes foren presentades a ciutats com Viena i París El 1835, arran del poc èxit de l’òpera Carlo di Borgogna , Pacini s’apartà de la composició d’obres…

Hom ha identificat nou ciclosporines diferents, anomenades de la A a la I, però per llur importància destaquen la ciclosporina C C 6 2 H 1 1 1 N 1 1 O 1 3 i sobretot la ciclosporina A C 6 2 H 1 1 1 N 1 1 O 1 2 , dos oligopèptids cíclics no-polars amb activitat immunosupressora, antifúngica i antiinflamatòria La ciclosporina A és una droga immunodepressora específica dels limfòcits T-4 donat que n'inhibeix l’activació i la divisió cellular, però no pertorba globalment la resposta immunitària Fou descoberta incidentalment per l’immunòleg francès JF Borel 1972, el qual la isolà i n'establí l’…