Resultats de la cerca

D’origen noble, participà en les guerres de Granada 1481-92 i d’Àfrica 1508-11 Nomenat governador de Tierra Firme o Castilla del Oro 1513, substituí Vasco Núñez de Balboa, que féu decapitar el 1517 Malgrat la seva enemistat envers tots els capitosts que podien competir amb ell, fou un actiu explorador de tot el Darién, Panamà i Nicaragua Es distingí pel despotisme i la crueltat, que li valgueren molts enemics a l’Amèrica Central i a Castella

En el balanç dels dos primers anys de mandat del president del país, Luis Guillermo Solís, es van manifestar les dues posicions ben diferenciades entre Govern i oposició sobre com cal fer front a l’augment del dèficit públic El president va defensar la necessitat d’introduir reformes fiscals per a permetre incrementar la recaptació, ja que considerava que les retallades en la despesa pública havien arribat a un límit que podien fer perillar l’estabilitat social D’altra banda, els grups opositors van acusar el Govern de manca de control en la despesa i van proposar una retallada en determinats…

El seu objectiu principal és la formació d’una unió duanera, aconseguida el 1966 amb l’establiment d’una tarifa duanera comuna per a la consecució d’una política comercial unitària El tracte fou subscrit per Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Nicaragua i Hondures Panamà actua com a país associat A partir del 1970, a causa de la inestabilitat política de la zona, el MCCA entrà en una crisi Hondures abandonà l’organització el 1971 i Costa Rica, el 1972

Després d’haver treballat amb el virrei arquebisbe Diego Ladrón de Guevara, a Lima 1710, i al Tribunal de Cuentas de Lima 1712, fou nomenat president de l’Audiència de Quito 1728-36 i de l’Audiència de Panamà 1741-47 Els darrers anys de la seva vida es dedicà a escriure diversos informes i descripcions de les terres americanes Cal remarcar el Compendio Histórico de la Provincia de Guayaquil 1741 i la Descripción Hidrográfica y Geográfica del distrito de la Real Audiencia de Quito inèdit

Exercí el periodisme i la docència universitària i milità a les files del partit conservador, del grup progressista del qual fou líder Defensà la llibertat de premsa, l’abolició dels monopolis i la reducció dels poders del president S'oposà al restabliment de les relacions amb els EUA i al reconeixement de Panamà Com a president de la república 1914-18 sostingué la neutralitat de Colòmbia durant la Primera Guerra Mundial, resolgué les ja antigues disputes frontereres amb l’Equador 1916 i lluità contra la corrupció administrativa

El president cubà, Fidel Castro, destitueix el ministre d’Afers Estrangers, Roberto Robaina, considerat un dels elements més aperturistes del règim de l’Havana Robaina ocupava el càrrec des del juny del 1993, i en els darrers dos mesos la seva absència en diversos actes havia generat rumors sobre la seva caiguda, que s’anuncia tres dies abans d’un viatge que l’havia de dur a Veneçuela, Panamà i Haití El substitut de Robaina és Felipe Pérez Roque, que ocupava el càrrec de secretari particular de Castro

Cursà la carrera d’enginyer Elegit diputat en diverses legislatures de la tercera república, el 1880 fou nomenat ministre d’obres públiques i, el 1885, ministre de finances Fou elegit per a la presidència de la república com a solució de compromís per a succeir Jules Grévy 1887 Durant el seu mandat tingué lloc l’actuació del general Boulanger 1886-89, l’escàndol del canal de Panamà 1892 —la seva integritat, però, no fou mai posada en dubte— i l’agreujament dels problemes socials Morí assassinat a Lió per l’anarquista italià Sante Caserio

El 1895, al capdavant de les seves tropes i com a cap del partit radical, es féu amb el poder convocà una assemblea constituent que el nomenà president 1897-1901 Malgrat el seu radicalisme verbal, la seva política no fou sinó la materialització del capitalisme naixent El 1901 fou substituït en la presidència per Leónidas Plaza El 1906 es féu novament amb el poder fou altra vegada president constitucional 1907-11 Hagué d’exiliar-se a Panamà, però retornà al país, on fou derrotat i empresonat i, poc temps després, assassinat

Fill d’una família d' hidalgos empobrida, fou sempre un illetrat Participà en les guerres d’Itàlia i el 1502 anà a les Índies amb Nicolás de Ovando Lloctinent d’Alonso de Ojeda i de Vasco Núñez de Balboa, explorà part de Centramèrica i esdevingué alcalde de Panamà 1522 Home ja ric, uní la seva fortuna a la de Diego de Almagro i amb l’ajut d’Hernando de Luque organitzà una primera expedició al Perú 1524-25, que fou un fracàs Fallida una segona expedició 1526-28, Pizarro es retirà a l’illa del Gallo, on quedà amb dotze companys els tretze de la fama, mentre Almagro anava a Panamà a cercar…

El diari alemany Süddeutsche Zeitung anuncia la publicació d’una filtració massiva sobre titulars de grans fortunes domiciliades en paradisos fiscals Els anomenats Paradise Papers són 13,4 milions de documents, i la meitat provenen del despatx d’advocats Appleby, amb seu a les Bermudes Constitueix la segona filtració més gran en el seu gènere després dels anomenats Papers de Panamà, que es van fer públics el 2016 Com en aquest cas, la investigació l’ha dut a terme el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació, que reuneix prop de cent mitjans de comunicació, alguns dels quals són de…