Resultats de la cerca

En la percepció de l’oïdor, el contracant ocupa un pla intermedi entre la part principal i l’acompanyament La paraula contracant es pot aplicar tant a la melodia secundària d’una obra vocal com a la d’una obra instrumental, ja que, tot i que no sempre es pot executar amb la veu, el seu caràcter cantable l’aproxima a l’execució cantada

L’origen de la paraula lliga el seu significat amb la poesia antiga destinada a ser cantada o acompanyada, la poesia lírica del grec lyra , instrument de corda Segons el que en digué la teoria grega de la poesia, el sentit d’aquest afegit musical era aprofitar l’extraordinari poder d’impressió de la música per a reforçar el propi poder d’afecció de la paraula cantar, musicar el text, era fer més patètic el poema El que s’anomenà ’òpera', ’teatre líric', ' drame lyrique ', etc nasqué -enfront del moralisme ascètic propi de la música eclesiàstica- com el projecte de…

Situació Un detall de la roca amb algun dels grafits F Junyent-A Mazcuñan A la sortida de Moià per la carretera de l’Estany hi ha, a mà dreta, el camí que condueix a la masia de Passarell Des de la casa cal continuar a peu per arribar al camí que passa per un nivell superior enfilant-se per la muntanya Els gravats són situats en un pany de paret rocallosa que s’aixeca a mà esquerra de la via després d’haver caminat uns 300 m Long 2°06’01” - Lat 41°49’40” Grafits Dibuix amb els gravats que apareixen a la roca Hem distingit pel color els gravats pertanyents a èpoques diferents A Casanovas La…

L’afany de musicar la paraula ha menat els compositors a nodrir-se dels propis elements mètrics i prosòdics del text, i a construir l’arquitectura sonora d’acord amb els figuralismes de la retòrica amb l’afany d’assolir la màxima implicació expressiva entre el so i la paraula L’estudi de les relacions entre música i paraula porta a considerar un valor semàntic qualsevol procés de mimesi analògica, de signe figuratiu o abstracte, que pugui establir-se entre el llenguatge musical i el llenguatge conceptual i que sigui susceptible de ser reconegut com a tal…

La mudesa pot ésser motivada per causes congènites, per sordesa precoç o per inhibició voluntària o involuntària en l’ús de la paraula Tanmateix, el fet de restar en silenci o de perdre la veu, propis de l’estat d’estupor i sovint entesos com a fenòmens de mudesa, no han d’ésser atribuïts a factors estructurals, sinó a motius de tipus psiquiàtric estupor histèric, esquizofrènia catatònica, estupor malenconiós, etc

Des del profeta Sofonies, pren un sentit religiós en el seu infortuni, el pobre confia en Jahvè Finalment, després de l’exili s VI aC la paraula expressa la situació del poble d’Israel, fidel a Déu en els seus infortunis, potser un moviment de gent piadosa, nascut pel profetisme o els humils o simplement els justs En les benaurances benaurança són els privilegiats del Regne de Déu

D’un estil lent i reflexiu, la cerca de l’abstracció, acabada sovint dins la realitat concreta, dels seus films és sobretot reflex de l’ànima i de la condició humana Són films seus Blade af Satanas bog ‘Fulls del llibre de Satanàs’, 1919, La passion de Jeanne d’Arc 1926-27, Vampyr 1932, Dies Irae 1943, Ordet ‘La paraula’, 1954, premi del festival de Venècia, i Gertrud 1964

Simbolista al començament, amb obres com Mec i slovo ‘L’espasa i la paraula’, 1917, Sv'ataja sv'atykh ‘Sancta sanctorum’, 1922, esdevingué realista després de la Revolució d’Octubre i publicà Miloserdije Marsa , ‘La misericòrdia de Mart’, 1923 i pacifista Bič božij ‘L’assot de Déu’, 1927 Publicà també algunes obres de crítica contra el feixisme, com Kholera ‘El còlera’, 1935 Escriví un gran nombre d’articles de crítica literària

Curiosament, la paraula rarament apareix citada a la literatura gaèlica L’Església Anglicana s’hi mostrà contrària El 1642, en el sínode d’Argyll, es prengueren mesures per a suprimir " un costum comú en algunes parts remotes d’aquesta província propi de dones pobres i ignorants que canten uns laments als seus morts davant la tomba " No obstant això, hi ha referències de la seva supervivència fins al primer terç del segle XIX

Biografia Llicenciat en filologia catalana, parallelament a la seva activitat d’escriptor ha ocupat nombrosos càrrecs en el món de la cultura secretari general de l’ Associació d ’ Escriptors en Llengua Catalana 1991-96, membre de la Junta del Congrés d’Escriptors Europeus 1994-96, director de la Secretaria de Relacions Culturals de la Generalitat de Catalunya 1996-2000, i cap del Gabinet del Conseller de Cultura i director general de Promoció Cultural 2000-04 Obra Poesia Poeta reconegut, ha publicat els reculls següents La pèrdua 1987 Places de mans premi Salvador Espriu 1988 L’amic desert…