Situació
Un detall de la roca amb algun dels grafits.
F. Junyent-A. Mazcuñan
A la sortida de Moià per la carretera de l’Estany hi ha, a mà dreta, el camí que condueix a la masia de Passarell. Des de la casa cal continuar a peu per arribar al camí que passa per un nivell superior enfilant-se per la muntanya. Els gravats són situats en un pany de paret rocallosa que s’aixeca a mà esquerra de la via després d’haver caminat uns 300 m. Long. 2°06’01” - Lat. 41°49’40”.
Grafits
Dibuix amb els gravats que apareixen a la roca. Hem distingit pel color els gravats pertanyents a èpoques diferents.
A. Casanovas
La roca de suport és un gres amb un grau molt elevat d’alteració superficial que li dona un to negrós.
Aquesta pàtina permet de distingir els gravats antics dels realitzats en èpoques recents, puix que les figures més velles tenen el seu interior del mateix color que la resta de la superfície rocallosa, mentre que en les recents els agents atmosfèrics no han pogut actuar el temps suficient, per la qual cosa conserven el color rosat de l’interior de la roca.
Els gravats són realitzats amb una tècnica de piquetejat poc profund, amb els contorns ben delimitats, que deixa les figures en negatiu. En alguns indrets, però, han arribat a diluir-se amb la resta de la roca i gairebé no es distingeixen del suport.
Les representacions d’aquesta roca, com totes les que es troben arreu de Catalunya, són molt difícils d’interpretar, puix que prenen un grau d’esquematització molt elevat que sovint adopta formes capricioses difícils àdhuc de denominar.
Distingim com a més representatives:
- 1. Tres representacions cruciformes clares, que, malgrat tot, no podem emmarcar en cap dels prototips clàssics, sinó que són combinacions dels mateixos: braços patents (figs. 3 i 11), acabats en cercles (fig. 10), amb peana (fig. 3), o amb els braços units sobre el pal amb un semicercle (fig. 11).
- 2. Lletres i inscripcions: Dues lletres capitals “A” (figs. 5 i 8), i dues inscripcions, una d’elles bastant clara en la qual es llegeix la paraula “ANO” (fig. 21), i l’altra molt perduda de la qual tan sols es distingeix la lletra “A”. Ambdues semblen seguides de restes de gravats il·legibles on tal vegada hi havia la data.
- 3. Figures en espiral (figs. 6, 9, 13).
- 4. Figura complexa en la qual s’intueix una composició de la creu (fig. 2).
- 5. Quadrilàter dividit per diagonals (fig. 24).
- 6. Representacions modernes: Una data 1910 (fig. 15), inicial “F” (fig. 14) i les lletres “M” “y” (fig. 18) la grafia de les quals recorda la lletra tipus anglesa.
La interpretació i la cronologia d’aquesta mena d’exemplars, constitueix, sens dubte, la pedra de toc de totes les manifestacions similars.
Pel que fa a la cronologia, per començar, el suport no dona un límit cronològic; d’altra banda, les figuracions no permeten d’atribuir-li una filiació cultural i cronològica clara. Tan sols les lletres capitals i, sobretot, la paraula “ANO” indiquen, per una banda, una situació cronològica històrica, i per l’altra la utilització d’un llatí més o menys adulterat.
Pel que fa al possible significat o finalitat, hi ha diverses vies d’interpretació.(*) En aquest cas podria tractar-se d’una roca de límit, o bé un lloc de marques de pas pel camí.
Sabem que el terme primitiu limitava al sud amb el riu Avellanes, avui riera Passarell;(*) malgrat no existeixi cap referència documental als gravats i que aquests quedin a un nivell més elevat que el de la riera, continuem trobant significativa l’aparició de la paraula ANO, doncs l’ús d’aquesta paraula pot referir-se a una revisió del terme(*) realitzada en el moment o any que indicaria la inscripció si fossin llegibles les restes de gravats que segueixen a continuació.
També pot tractar-se de marques de pas, doncs el camí on estan ubicats era tradicionalment un camí ramader que anava de Moià a Santa Maria de l’Estany.(*)