Resultats de la cerca
Es mostren 3106 resultats
falguereta
Botànica
Planta perenne, de la família de les polipodiàcies, de rizoma curt i fibrós, amb fulles de 10 a 20 cm, de contorn lanceolat, de color verd clar, bipinnaticompostes amb els sorus al costat dels nervis medials.
Es fa en clivelles de penyes, parets, etc, calcàries i humides
bronquíol
Anatomia animal
Última ramificació dels bronquis a l’interior dels pulmons.
Les seves parets manquen de cartílag i són riques en músculs
gat
Militar
Instrument que consisteix en un pal a l’extrem del qual hi ha, formant un estel, tres ferros flexibles i puntuts o més de tres.
Hom l’empra per a reconèixer les parets interiors d’un canó
Torre dels Colomers de Peramea (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Malmesa torre de guàrdia, situada en un petit puig a l’extrem de migdia de la vila de Peramea, davant de l’antic castell emplaçat a l’esquerra del campanar de l’església ECSA - J Bolòs Torre que es troba situada a l’extrem meridional de la població de Peramea, a la banda oposada d’on hi ha el castell Mapa 33-11252 Situació 31TCF393882 Venint per la carretera que prové de Gerri, quan entrem al poble veurem a mà esquerra les restes de la torre JBM-JJBR Història Malauradament, no hi ha notícies històriques sobre aquesta torre de guaita, subsidiària del castell de Peramea, a la història…
nefròstoma
Zoologia
Part del nefridi que és en contacte directe amb el celoma.
Té forma d’embut i les parets internes són cobertes de cilis vibràtils
corral
Corral de comèdies d’Almagro (Ciudad Real)
© CIC-Moià
Teatre
Des de la fi de l’edat mitjana, recinte on hom representava comèdies, a València, Mallorca i sobretot a Castella.
Era un pati rectangular obert i limitat per les parets de les cases
vinya verge
Botànica
Jardineria
Liana, de la família de les vitàcies, de tiges de fins a 30 m, de circells amb discs adhesius, de fulles palmatisectes, amb folíols el·líptics i serrats de flors petites i verdoses, agrupades en tirsos, i de fruits en baia globosa.
Procedeix de l’E dels EUA, i és plantada en jardins, sobretot revestint parets
bufassa
Botànica
Planta herbàcia biennal amb aspecte de card, de la família de les compostes, de grans fulles oblongues, de marge espinós, blanques i pubescents per sota i araneoses, tija robusta, de 50 a 150 cm, amb amples ales espinoses i capítols grossos, de flors purpúries i bràctees punxants.
Creix a les vores de parets i de camins, principalment a l’Europa mitjana
escarpra
Oficis manuals
Mena de cisell, de secció rectangular, que té la punta de llavorar acabada en forma de doble bisell.
Hom l’utilitza per a foradar parets i envans, i per a treballar la pedra
Casa forta de la Serra del Castellar (Oliola)
Art romànic
Situació Vestigis d’aquest antic casal, l’origen del qual és totalment ignorat ECSA - J Bolòs Vestigis d’una casa forta o petit castell situats al costat de la masia de la Serra del Castellar, entre les ruïnes del que foren les seves dependències Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Mapa 34-13329 Situació 31TCG527415 Casa La casa forta de la Serra del Castellar tenia una planta gairebé quadrada, amb una longitud —de N a S— d’uns 17 m i amb una amplada semblant De fet, però, allà on es conserven més bé els murs és al costat…