Resultats de la cerca

Situació Façana de migjorn, única part de l’edifici que ha conservat l’estructura i la decoració originals ECSA - JA Adell L’església de Sant Andreu centra el petit nucli del Puig, avui totalment abandonat Mapa 34-12291 Situació 31TCG499573 S’arriba al Puig per la pista que surt de Gualter i segueix el curs del Rialb Després de la piscifactoria del Molí Nou hi ha la cruïlla que porta, a l’esquerra, a Martimà, i a la dreta, creuant el riu, al Puig, que és a uns 20 km de Ponts JAA Història Com la propera església de Sant Martí de Tarabau, Sant Andreu del Puig presenta problemes d’identificació…

L’equilibri entre les dues principals forces polítiques marca el desenvolupament de les eleccions comunals a les set parròquies d’Andorra A la capital, Andorra la Vella, s’imposa la candidata de Coalició pel Progrés, Conxita Mora, mentre a la segona parròquia en importància, les Escaldes i Engordany, la guanyadora és Lydia Magallón, del Partit Liberal En tots dos casos, el resultat suposa la reelecció de les candidates La participació global és del 77,8% del cens electoral

Els obrers de parròquia eren elegits per les universitats de les parròquies i eren presidits per un clergue des del s XIV Algunes constitucions sinodals i les consuetes parroquials indiquen la forma d’elecció Al s XVIII, com a conseqüència d’una centralització eclesiàstica, els obrers començaren a ésser nomenats pels bisbes, a proposta dels rectors Alguns ajuntaments s’atribuïren la continuïtat de les antigues universitats i continuaren nomenant els obrers fins al concili II del Vaticà

L’església parroquial de la vila de Riudarenes fou refeta al segle XVIII, amb un campanar de coberta piramidal aixecat al segle anterior És documentada des de l’any 1190 amb el nom de “Sancti Martini de Rivo de Arenis” Formava part del terme del castell d’Argimon i era cap d’una de les batllies del domini dels Cabrera Del segle XIV en endavant figura sempre com una de les parròquies notables de l’ardiaconat de la Selva

Aquesta parròquia, la titularitat de la qual desconeixem, és una de les esglésies de l’Anoia amb un passat més fosc Només és documentada per mitjà de les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on apareix amb el nom de Benevivere Segurament era la parròquia del castell de Benviure, conegut també des del segle XI Actualment el lloc de Biure és una simple masia, a prop de la qual es conserven notables restes d’una villa romana

Conserva alguns elements de la construcció romànica i la façana actual és del 1786 és d’una nau, dues capelles laterals segle XVI i campanar d’espadanya convertit en torre Esmentada des del 1083 Vallis Ollofredis dins les terres dels Cabrera el lloc consta des del 978 sota la forma Elzinelles i depengué inicialment del monestir de Sant Cugat del Vallès fou unida des del 1421 a Sant Llorenç de Vilardell i les dues parròquies foren d’un sol rector 

Rector de Santpedor Bages, fou visitador general del bisbat de Vic Compongué i arreglà el ritual de la diòcesi Ordinari per als curats , que, seguit d’un tractat de Doctrina cristiana , en forma de diàleg, i d’una Breu instrucció per als rectors o curats que han d’exercir l’art de notaria en ses parròquies 1568, dedicà al bisbe de Vic Benet de Tocco L’obra respon a la línia de foment de la catequesi promoguda pel concili de Trento catecisme

Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere, de Palma, i el 1909 fou ordenat de prevere a Sogorb Tornà a Mallorca, on ocupà diferents càrrecs en diverses parròquies de l’illa El 1921 es traslladà a Campanet, on fou ecònom 1921-48 La seva tasca com a historiador se centrà en la història local d’aquest municipi mallorquí El 1935 es publicà el primer volum d’ Historia de la villa de Campanet 1935 el segon, amb transcripcions documentals, no s’edità i, finalment, es perdé

Vida i obra Noble, formà part del govern municipal d’Elx Escriví Antigüedades y glorias de la villa de Elche 1705, una obra destinada a destacar la fidelitat dels Perpinyà a la casa de Maqueda Aquesta història d’Elx consta de quinze capítols i s’hi inclouen descripcions de parròquies i convents, de festes, llegendes locals i personatges destacats Utilitza com a fonts els cronistes del regne de València, documents d’arxiu i el seu testimoni personal Bibliografia Escartí, VJ i Sansano, B 1995 Vegeu bibliografia

Algun grup arriba a la vida comuna d’altres celebren reunions freqüents Les comunitats de base nasqueren com a reacció a la manca de contacte personal en les grans parròquies urbanes i com a recerca comunitària d’un engatjament cristià concret Evolucionen constantment i semblen tendir a distingir-se dels grups de contestació i a adoptar una posició dialèctica envers l’Església oficial Han tingut molta importància als països de l’Amèrica llatina, on sovint han estat vinculats a moviments populars més o menys revolucionaris