El nucli de Civit és situat en un petit tossal vora el torrent que baixa del Bordell. Malgrat que la parròquia de Civit no és esmentada en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, és del tot probable que fos bastida en aquest moment. L’existència del lloc de Civit es documenta l’any 1051, quan Alemany Hug de Cervelló i la seva esposa cediren un alou a l’indret d‘“ipsa Vid”, al comtat de Manresa, dins el terme del castell d’Aguiló, a un grup de dotze famílies.
Una de les primeres mencions de l’església de Civit data de l’any 1110, en el testament d’Ermessèn, en el qual s’indica que deixà a Santa Maria de Civit la tercera part del seu blat procedent del castell de Civit. Posteriorment, aquesta parròquia consta en la visita pastoral de l’any 1331, on es fa menció del fet que els habitants del Bordell i els de Civit discutien quina era la parròquia cap o mare, i que el rector de Civit havia portat els llibres d’aquesta parròquia a la del Bordell.
El bisbe de Vic Antoni Pasqual visità la parròquia de Civit l’any 1685; en aquest moment n’era sufragània l’església de Santa Creu de Pavia, i consta que el poble de Civit tenia llavors nou cases juntes i dues separades.
L’església parroquial de Santa Maria de Civit es mantingué dins el bisbat de Vic fins l’any 1957, que fou agregada a la diòcesi de Solsona, conjuntament amb una bona part de les parròquies veïnes.
L’actual edifici de Santa Maria de Civit, que corona el cim del turó on s’assenta el poble, no conserva avui dia cap element del primitiu temple romànic.