Resultats de la cerca
Es mostren 1927 resultats
Benet Santigosa
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Actiu a Girona del 1816 al 1835 Signà moltes propostes d’obres al període anterior als nomenaments de Jeroni Martí i Bru Barnoya com a arquitectes municipals Entre els seus projectes cal destacar la urbanització del carrer del Pont Major 1818, l’habilitació de les voltes de la plaça del Vi fins al pont de Sant Francesc 1829-32, en collaboració amb el geòmetra Lluís Barnoya, la reforma de la plaça Reial i la urbanització del carrer del Llano 1830 Construí diversos habitatges particulars
Josep Simó i Fontcuberta
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a l’Academia de San Fernando de Madrid 1852 Autor, dins un estil eclèctic, de l’església de la Immaculada i el cementiri de Vilanova i la Geltrú 1853, de les de Sant Cristòfol de Premià 1854, de Sant Francesc de Paula de Barcelona 1853-60, de Torroella de Foix 1855, i cases particulars a l’Eixample de Barcelona, com la torre Ferrer-Vidal 1871, on ara hi ha la Pedrera El 1868 esdevingué membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona
dietari
Història
Gènere historiogràfic que dóna les notícies per dies, amb una extensió i freqüència majors que els annals i els cronicons, per evolució dels darrers dels quals sembla haver-se originat.
Als Països Catalans els annals o cronicons més tardans acaben sovint amb anotacions que són pròpiament de dietari Així s’esdevé, per exemple, amb el Cronicó Barcinonense IV , o de Mascaró , a partir del 1379 i amb el Cronicó Valencià a partir del 1428 Els veritables dietaris semblen iniciar-se a la segona meitat del s XIV, i són o bé portats per comanda de determinades corporacions o bé per particulars Entre els primers cal destacar el Manual de novells ardits i el Llibre de les solemnitats de Barcelona, corresponents al municipi barceloní, el Dietari de la generalitat de Catalunya, dut per…
Consolació
El santuari de la Consolació , a Cotlliure, segons una litografia del cavaller de Basterot (1829)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de la Consolació,
del municipi de Cotlliure (Rosselló), al vessant N de la serra de l’Albera, sota el pic de Tallaferro, a la capçalera de la vall del Dui.
Hom ha suposat que és successor d’un lloc de culte a Neptú, d’època romana l’església és esmentada ja el 1292 Del 1582 al 1585 s’hi establí un convent franciscà Hi tenia lloc una important fira els dies de festa Fou propietat del municipi de Cotlliure venut el 1798 a particulars, el 1804 fou cedit a 79 altres veïns de Cotlliure en propietat collectiva, que encara subsisteix L’actual edificació i la galeria coberta són de la fi del s XVII Als aplecs que hom hi celebra, es ballen tradicionalment danses populars
vaporització
Alimentació
Tecnologia
Enriquiment de l’arròs per tal de vitaminitzar-lo que consisteix a sotmetre el gra amb la pellofa a un tractament hidrotèrmic.
Així es processa i consumeix des de temps antics a l’Àsia i l’Àfrica Al principi, aquest procés s’utilitzava com una via per a millorar l’alimentació mitjançant el seu increment del valor nutritiu Tot i això, les característiques particulars de l’arròs vaporitzat més rendiment en la mòlta, entre d’altres ha fet que se n'incrementés el consum Hom estima que més d’una cinquena part de la producció mundial se sotmet a aquest procés El gra presenta més consistència mecànica, color més groguenc, textura més forta i més integritat
psoriasi
Patologia humana
Dermopatia crònica, de causa desconeguda, caracteritzada per la presència de lesions eritematoses de mides diverses, arrodonides i circumscrites, recobertes per escates de color blanquinós.
Les lesions apareixen en el cuir cabellut i en les superfícies d’extensió del cos i van acompanyades, a vegades, de cremor i de pruïja Com a formes clíniques particulars hi ha l' artritis psoriàsica , que és semblant a l’artritis reumatoide, i la dermatitis psoriàsica exfoliativa en la qual tota la pell del cos és afectada, enrogida i coberta d’escates fines El pronòstic de la malaltia és variable, ja que depèn sobretot de la seva extensió, la intensitat de l’alteració inicial i l’edat del pacient quan s’inicia el quadre morbós
buccel·lari
Història
Soldat particular de l’època romana tardana.
El nom procedeix del terme buccella ‘pa de guerra’ A partir de la crisi del s III dC, els propietaris rics es voltaren d’unes tropes particulars, constituïdes en bona part per colons propietaris, als quals cedien terres a canvi de protecció A la cort també la situació d’inseguretat donà lloc al fet que els càrrecs més importants tinguessin una guàrdia personal de soldats de fortuna, que molt sovint era formada per bàrbars Els buccellaris buccellarii constitueixen el precedent de les tropes senyorials de l’època feudal
Suïssa aprova aplicar la legislació europea sobre possessió d’armes
Prop del 64% dels votants suïssos aproven en referèndum que el govern adopti la regulació de la Unió Europea sobre possessió d’armes Suïssa té una de les legislacions més laxes d’Europa en la matèria i s’estima que en prop d’un 50% de les llars hi ha armes de foc El referèndum és la resposta a les pressions de la UE perquè Suïssa que no n’és membre estableixi controls d’armament entre els particulars després dels atemptats de París 2015 Tanmateix, en el cas suís la normativa preveu certes exempcions
Els Estats Units alleugen les sancions sobre Corea del Nord
El Govern nord-americà anuncia una mitigació de les sancions econòmiques que va imposar a Corea del Nord el 1950, després de la invasió de Corea del Sud La reducció de les sancions es fa a canvi que Corea congeli el seu programa d’assaigs nuclears i amb la voluntat de millorar les relacions amb aquest Estat asiàtic L’acord preveu autoritzar els intercanvis comercials de béns de consum i permetre la lliure circulació i la transferència de fons de particulars i d’empreses entre tots dos països
voluntat general
Sociologia
Dret
Expressió de la síntesi organitzada de les llibertats de tothom.
L’expressió, creada per J-JRousseau al Contrat social , indica la voluntat del cos social o polític amb vista al bé comú contraposada a la “voluntat de tots” o suma de les voluntats particulars amb vista al bé privat No expressa allò que és, sino allò que ha d’ésser És la voluntat racional, dirigida per principis racionals, que són principis generals, i serveix al bé comú, entès com els interessos que són necessàriament comuns a tothom, independentment del que pugui pensar cada subjecte en un moment determinat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina