Resultats de la cerca
Es mostren 265 resultats
estacionari | estacionària
Astronomia
Dit del planeta aparentment parat en la seva òrbita pel fenomen de l’estació dels planetes.
Astronomia 2016
Astronomia
Fi de la missió Rosetta El 30 de setembre, la sonda Rosetta va acabar definitivament la seva missió amb el descens controlat sobre la superfície del cometa Churyomov-Gerasimenko La sonda ha estat orbitant el cometa més de dos anys, acompanyant-lo en el seu pas pel periheli, el punt de màxim apropament al Sol, i al llarg d’aquest temps ha obtingut moltes dades El cometa Churyomov-Gerasimenko ha mostrat una estructura i geologia més complexa del que s’esperava La seva composició, rica en monòxid de carboni, oxigen, nitrogen i argó, suggereix que el cometa es va formar en una regió de la…
trànsit planetari
Astronomia
Fenomen astronòmic consistent en el pas d’un planeta pel davant de l’estel que orbita.
En el cas del sistema solar tan sols Venus i Mercuri poden transitar, segons un observador a la Terra, pel davant del Sol Mentre que els trànsits de Mercuri són fenòmens que es donen en mitjana 14 vegades per segle, els de Venus són molt poc freqüents, ja que només se'n produeixen dos cada 120 anys aproximadament El 8 de juny de 2004 hi hagué un d’aquests rars trànsits de Venus, que fou observat per milers d’astrònoms i per nombrós públic arreu del món El proper es produirà el 5 de juny de 2012, però no serà visible des de Catalunya Als s XVII i XIX els trànsits de Venus serviren per a…
Caront
Astronomia
Satèl·lit de Plutó.
Fou descobert per W Christy el 1978, en estudiar unes plaques fotogràfiques obtingudes a l’observatori naval nord-americà de Flagstaff i en altres observatoris Els primers estudis de les seves característiques orbitals semblen assenyalar que el satèllit es mou a 20000 km de distància del planeta seguint una trajectòria gairebé circular El seu període de revolució és de 6,39 dies, el qual és també el període de revolució de Plutó al voltant del seu eix Aquesta situació implica que els dos cossos es mouen solidàriament, és a dir, com si formessin un sol cos rígid Aquest tipus de moviment no es…
Mariner
Astronàutica
Sèrie de sondes planetàries llançades per la NASA (EUA) i destinades a l’exploració automàtica de Mart, Venus i Mercuri, sia entrant en llur òrbita, sia sobrevolant-los.
El Mariner 1 fou projectat per arribar a les proximitats de Venus a mitjan 1962, però fallà, a causa del coet de llançament El Mariner 2 , disparat el mes d’agost de l’any 1962, passà a 34 750 km de Venus El Mariner 3 i el Mariner 4 , destinats a Mart, foren llançats pel novembre del 1964 el primer fracassà, però el segon passà a 9 845 km de Mart i en transmeté les primeres imatges vint-i-dues de la superfície, que mostraren un sòl amb un gran nombre de cràters, semblant al de la Lluna El Mariner 5 , que fou llançat pel juny del 1967, sobrevolà Venus El Mariner 6 , llançat pel febrer del 1969…
disc protoplanetari
Astronomia
Disc d’acreció format al voltant d’un protoestel que dóna lloc a la formació de planetes.
A causa de la baixa temperatura, els discs protoplanetaris només són observables en longituds d’ona corresponents a l’infraroig Hom n'ha observat al voltant de diversos estels, com ara beta Pictoris, Vega o Fomalhaut
astronomia descriptiva
Astronomia
Branca de l’astronomia que es limita a descriure els cossos celestes i a explicar superficialment els fenòmens astronòmics.
Rep també el nom de cosmografia Fins a arribar a la invenció del telescopi, la descripció del cosmos, en sentit estricte, hagué de limitar-se, ultra a les constellacions, a les fases de la Lluna i de Venus i als eclipsis del Sol A partir de Galileu, l’estudi dels objectes resolubles avança amb rapidesa sistema solar, estels dobles, cúmuls El mateix Galileu observà per primera vegada les taques del Sol i les muntanyes de la Lluna a partir del segle següent la descripció de la Lluna es convertí en una branca particular la selenografia En el sistema solar, a part els progressos en l’estudi dels…
radarastronomia
Astronomia
Tècnica que hom empra en astronomia i que consisteix essencialment a enviar un senyal de radar de característiques conegudes a un cos celeste i observar les característiques del senyal reflectit.
El 1947 hom pogué dur a terme aquesta reflexió la superfície de la Lluna Les primeres observacions d’un planeta per radar daten del 1958, que des del Lincoln Laboratory del MIT foren enviades ones de radar d’una freqüència de 440 MHz cap a Venus i reflectides cap a la Terra El 1963 hom aconseguí de fer reflectir les ones a la superfície de Mart Aquesta tècnica, però, únicament pot ésser emprada amb els cossos celestes més pròxims a la Terra Gràcies a aquest procediment ha estat possible de determinar els períodes de rotació de Venus i de Mercuri analitzant l’…
hipòtesi real
Astronomia
Hipòtesi deguda a Copèrnic segons la qual la Terra i els restants planetes giren al voltant del Sol.
Hom l’anomena així perquè descriu la situació que es dóna a la realitat, en contraposició a la hipòtesi aparent, que descriu una situació fictícia
dicotomia
Astronomia
Fase dels planetes inferiors, Mercuri i Venus, en què solament és il·luminada pel Sol una meitat del planeta.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina