Resultats de la cerca
Es mostren 308 resultats
canal de Cavour

El canal de Cavour, a Formiglianan (Piemont)
Ferruccio Zanone (CC BY-SA 2.0)
Canal de regatge
Canal del Piemont, Itàlia, que comunica els rius Po i Tesino (82 km).
Construït en 1863-66, serveix per a la irrigació
Trebbia
Riu
Riu del N d’Itàlia, afluent, per la dreta, del Po (115 km).
Neix als Apenins lígurs i desemboca prop de Piacenza És conegut en la història per la victòria d’Anníbal contra Corneli Escipió i Tiberi Semproni, el 218 aC, durant la segona guerra Púnica El 1799 també fou escenari de la batalla dels francesos comandats pel general Mac Donald contra les tropes austrorusses
nitril
Química
Cadascun dels composts que contenen en la molècula el grup funcional R-C≡N.
Hom els anomena també cianurs orgànics , a causa de la presència del grup -CN Llur denominació deriva de la de l’àcid carboxílic, del qual provenen per hidròlisi així, el CH 3 -CN és anomenat acetonitril i també cianur de metil Hom obté els nitrils alifàtics per reacció dels cianurs metàllics amb halurs d’alquil, segons la reacció RX + NaCN →RCN + NaX Aquesta reacció és molt important, perquè permet d’allargar en un carboni la cadena També són obtinguts per deshidratació d’una amida amb un deshidratant enèrgic 3RCONH 2 + P 2 O 5 →3RCN + 2H 3 PO 4 o per piròlisi L’acció dels…
ió
Física
Química
Àtom o grup d’àtoms que tenen una càrrega elèctrica deguda a la pèrdua (ió positiu) o a la captura (ió negatiu) d’electrons.
Atesa la càrrega elèctrica dels ions, quan són sotmesos a l’acció d’un camp elèctric es desplacen vers l’elèctrode de signe oposat, i hom anomena cations catió els de càrrega positiva i anions anió els de càrrega negativa Els ions electrolítics foren estudiats per M Faraday, S Arrhenius i F Kohlrausch Hom representa un ió amb el símbol de l’element i un exponent Na + , Fe 3 + , PO 3 - 4 , que indica el signe de l’ió i el seu grau d’ionització El diàmetre dels ions augmenta amb llur nombre atòmic La tendència dels ions a ésser polaritzats elèctricament és proporcional a llur volum aquesta…
Cremona
Cremona La catedral
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
És a la vora del Po, a la fèrtil plana alluvial, de la qual és el centre comercial blat, civada, arròs i llegums Té indústria alimentària, mecànica i tèxtil Centre de fabricació d’instruments musicals de corda, des del s XVI han estat molts els grans mestres que hi han tingut els tallers els Amati, els Guarneri, els Malpighi i els Stradivari Els principals monuments arquitectònics de la ciutat són els de la plaça del Comune la catedral, destruïda per un terratrèmol el 1117 i reconstruïda a partir del s XII en estils romànic, gòtic i renaixentista, amb el Torrazzo s XIII, el…
Piacenza
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Situada a la dreta del Po, és centre d’una rica comarca agrícola, amb indústries de transformació de productes del camp L’existència de gas natural i de petroli Supercortemaggiore afavoreix la creació de noves indústries, principalment químiques Bisbat catòlic Colònia creada per Roma 218 aC, resistí dos atacs cartaginesos, però fou devastada pels gals 200 aC L’any 90 esdevingué municipi romà, i el 546 fou saquejada pels ostrogots El papa Urbà II hi convocà un concili 1095 per a combatre l’emperador Enric IV Formà part de la primera s XII i segona lliga llombarda 1226 El 1270…
Carles de Coloma i de Melo
Història
Militar
Militar, diplomàtic i historiador, marquès de l’Espina.
Fill de Joan de Coloma i de Cardona Participà en la guerra contra Portugal 1581, serví a Sicília 1584 i en l’exèrcit de Flandes 1588-1600 Es destacà a les batalles d’Aumale 1592 i de Doullens 1595 fou ascendit a mestre de camp i nomenat cavaller de l’orde de Sant Jaume 1597, malgrat la seva ascendència jueva El 1600 fou traslladat a Perpinyà com a governador i com a capità general dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, i en 1611-17 fou lloctinent de Mallorca Tornà a Flandes i participà en la invasió del Palatinat amb Ambrosio de Spinola Fou ambaixador 1622-24 a la cort de Jaume I d’…
Àtila
Història
Rei dels huns (434-453).
Succeí Ruas, oncle seu, juntament amb el seu germà Bleda, però el 444 aquest fou assassinat Àtila intentà d’unificar les diverses tribus dels huns, així com altres grups heterogenis aliats o sotmesos, germànics, escites, etc, i arribà a dominar un vastíssim territori que comprenia les planes de Rússia meridional i d’Ucraïna i pràcticament tota la conca del Danubi El poder romà, ni d’Orient ni d’Occident, no li pogué oposar forces efectives Teodosi II, emperador d’Orient, li pagava un tribut d’or L’emperador d’Occident, Valentinià III, pagava Àtila com si fos un general del seu exèrcit El…
wavel·lita
Mineralogia i petrografia
Fosfat hidratat d’alumini, Al3(PO4)2(OH)3 ·5H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic Té un esclat vitri, i és incolor o verdós i translúcid La duresa és de 3,5 a 4, i la densitat, de 2,4
autunita
Mineralogia i petrografia
Uranofosfat de calci hidratat, Ca(UO2)2(PO4)210-12H2O.
Cristallitza en el sistema tetragonal, però òpticament té propietats ròmbiques Es presenta en cristalls tabulars aïllats o en escates És de color groc verdós, translúcida, dolça de sabor i de lluïssor nacrada Té exfoliació molt perfecta, duresa 2-2,5 i pes específic 3,2 Abundant a tot arreu on hi ha jaciments de mineral d’urani Presenta fluorescència verda molt intensa amb llum ultraviolada És un mineral molt radioactiu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina