Resultats de la cerca

El primer que emprà el terme camerata per a referir-se al cercle de Bardi fou Giulio Caccini, en la seva dedicatòria de la partitura del drama mitologicopastoral Euridice —considerat com una de les primeres òperes— al comte Giovanni Maria Bardi Aquest cercle, anomenat també Camerata dei Bardi , fou integrat per l’humanista Vincenzo Galilei, pare del savi Galileo Galilei, Emilio dei Cavalieri, els músics Jacopo Peri i l’esmentat Giulio Caccini, i el noble i afeccionat a la música Piero Strozzi, entre d’altres Galilei, en collaboració amb Girolamo Mei, fou el principal responsable de l’estudi…

Estudià a les universitats d’Erfurt i de Wittenberg 1512-14, on s’impregnà del ferment intellectual que precedí la reforma Els tres anys següents aprengué en aquesta ciutat l’ofici d’impressor amb un oncle seu El 1518 anà a Leipzig, on esdevingué cantor de la Thomaskirche, i hi publicà una Missa de Sancto Spirito , única obra seva coneguda Les simpaties de Rhau per Luter, cada cop més evidents, el situaren en una posició insostenible a Leipzig, i el 1523 tornà a Wittenberg, on romangué la resta de la seva vida dedicat a l’ofici d’impressor La vinculació personal de Rhau amb el luteranisme…

Els seus orígens són coreogràfics i possiblement nasqué en un medi eclesiàstic Sembla que les primeres manifestacions d’aquesta forma eren danses en cercle en les quals es cantava alternativament uns versos amb les seves tornades Començà a ser utilitzat amb una estructura molt similar a la definitiva pels trouvères , tot i que sobretot se n’han conservat exemples exclusivament literaris Alguns teòrics del segle XIII, com Jean de Grouchy, ja s’hi refereixen, i en destaquen el caràcter circular cantilena rotundellus , ja que comença i acaba de la mateixa manera Adam de la Halle fou el primer…

Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Morera, Millet, Zamacois i Massià, i on obtingué el títol de viola En fundar-se, el 1944, l’Orquestra Municipal de Barcelona, dirigida per E Toldrà, n’aconseguí la plaça de violista Posteriorment, i fins el 1980, fou violista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona sota la direcció d’A Ros Marbà La seva passió per la música vocal el dugué a participar com a cantant en nombroses formacions Fundà la Capella Clàssica Polifònica amb E Ribó, i, juntament amb Vicenç Mariano, Gaietà Renom i August Dalet, el grup de veus masculines Quartet Vocal…

És una forma característica de la música italiana del s XVI Els madrigals més notables foren els de C Monteverdi, L Marenzio i Gesualdo da Venosa També l’empraren autors d’altres països, com R de Lassus A Anglaterra es desenvolupà amb èxit, gràcies a les obres de W Byrd, T Morley, O Gibbons, Th Weelkes, J Wilbye i altres, i fou conreada, com a Itàlia, fins a la fi del s XVII

Aquesta melodia pot provenir del cant pla, d’una obra profana o d’un coral, o pot ser de tipus abstracte o soggetto cavato El cantus firmus acostuma a presentar-se amb valors comparativament més llargs i homogenis que els de la resta de veus i sol estar situat en la part més greu, encara que també pot estar en la veu superior i, en aquest cas, presentar un cert grau d’ornamentació o paràfrasi En l’estudi del contrapunt també es designa com a cantus firmus una melodia que s’adapti a les condicions esmentades tot i no ser preexistent o no pertànyer a alguna de les tradicions habituals La…

Inicialment, la lauda era un cant monòdic, inspirat probablement en els Miracles de Notre-Dame , de Gautier de Coincy 1177-1236, cançons al seu torn influïdes per les seqüències litúrgiques i les cançons trobadoresques Els seus orígens s’han de cercar en els cants de grups religiosos, com el que acompanyava Francesc d’Assís o les nombroses confraries de penitents i de laudesi cantaires de laudes que sorgiren a les principals ciutats Entre els primers cants destaca el Càntic del germà sol , de sant Francesc, la melodia del qual desgraciadament no ha perviscut Més tard, al segle XIV, la lauda…

Inicialment, la lauda era un cant monòdic, inspirat probablement en els Miracles de Notre-Dame , de Gautier de Coincy 1177-1236, cançons al seu torn influïdes per les seqüències litúrgiques i les cançons trobadoresques Els seus orígens s’han de cercar en els cants de grups religiosos, com el que acompanyava Francesc d’Assís o les nombroses confraries de penitents i de laudesi cantaires de laudes que sorgiren a les principals ciutats Entre els primers cants destaca el Càntic del germà sol , de sant Francesc, la melodia del qual desgraciadament no ha perviscut Més tard, al segle XIV, la lauda…

Vida El 1563 professà com a canonge de la congregació de Sant Salvador, a Bolonya Estudià amb G Zarlino a Venècia, a qui sempre guardà un gran respecte intellectual, i n’arribà a publicar diversos tractats apologètics Les seves posicions foren més aviat reaccionàries i s’enfrontà a la major part dels protagonistes del canvi estilístic del final del segle XVI i el principi del XVII La primera obra publicada, L’arte del contrapunto ridotta in tavole 1586, era, tot i la solidesa que demostra, poca cosa més que una explicació i ampliació dels postulats de Zarlino tal com van quedar exposats a Le…