Resultats de la cerca

Publicà caricatures a Papitu , L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia  i  El Mundo Deportivo Fou redactor de Mirador i La Publicitat En el llibre Cent ninots i una mica de literatura 1930 combinà caricatures i comentaris sobre personatges de la vida barcelonina Publicà unes biografies populars sobre L’inventor Narcís Monturiol 1935 i Pompeu Fabra 1938 Altres obres són Llibre dels llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara 1949, Homes i coses de la Barcelona d’abans dos volums, 1968 i 1974 i La Publicitat, diari català 1971

La seva família emigrà a Buenos Aires, on inicià la seva formació i es relacionà amb Pompeu Audivert i altres artistes catalans El 1926 tornà a l’Estat espanyol i s’establí novament a Galícia També feu estades a Madrid i a Barcelona Arran de la Guerra Civil s’exilià, primer a l’Amèrica del Sud i després a París, on s’establí el 1952 Allí es relacionà amb els membres de l’escola espanyola de París La seva obra se centra entorn de la figura femenina i del tema rural gallec, del qual és considerat un dels principals intèrprets

S'installà a París 1905, on hagué de comercialitzar el seu art Exposà a la Société Nationale des Beaux Arts 1917 i al Salon d’Automne, entitats de les quals esdevindria sociétaire Retornà el 1927 a Barcelona, on l’Exposició Internacional del 1929 li oferí interessants encàrrecs monumentals Reeixí en les figures petites i esdevingué un excellent retratista Josep Ynglada, Josep Pla, Joan Estelrich, Pompeu Fabra, Xavier Nogués, Ricard Canals, Alexandre Plana Formà part de l’associació Les Arts i els Artistes El seu art classicista amb tocs realistes l’inclou de ple en l’etapa…

Fou professor de català a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat i als Estudis Universitaris Obrers de la Universitat Autònoma de Catalunya de l’època republicana —on treballà amb Pompeu Fabra i Andreu Carrión— i membre de la junta directiva del Collegi Oficial de Professors de Català Collaborà en La Publicitat , Meridià  i Revista de Catalunya Amb el seu pare Jaume Aymà i Ayala fundà l’ editorial Aymà  1944, des de la qual impulsà, entre d’altres, la collecció “El Club dels Novellistes” en collaboració amb Joan Oliver 1952-58 Des del 1967 dirigí…

Fill d’una antiga i noble família etrusca, fou un dels principals consellers d’Octavi, l’acompanyà en la campanya de Filippos, figurà com un dels principals negociadors del pacte de Tàrent 37 aC durant la guerra contra Sext Pompeu i fins que aquell no esdevingué August el representà a Itàlia i a Roma, amb poders illimitats Després actuà d’intermediari entre l’emperador i el cercle de literats que ell, com a escriptor que també era, havia aplegat entorn seu Gaudí, entre altres, de l’amistat de Properci, de Virgili i, sobretot, d’Horaci que li dedicaren diverses obres En morir cedí…

Doctor en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1985 i catedràtic de dret constitucional de la Universitat Pompeu Fabra des de l’any 1991 Ha escrit nombrosos articles i monografies en matèria de teoria general dels drets, organització territorial de l’estat i règim jurídic de la informació El 1991 fou nomenat membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, i el 1997, vocal del Consell de la Informació de Catalunya Fou vocal de la Junta Electoral Central entre el 1994 i el 1997 D’ençà de l’any 2005 és membre del Consell Consultiu de la Generalitat de…

Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha especialitzat en la teoria i pràctica dels Gabinets de Comunicació, així com en els processos informatius i comunicatius de les organitzacions Al juny del 2004 fou nomenat degà del Collegi de Periodistes de Catalunya Entre el 1988 i el 1997 fou el director del Centre Internacional de Premsa de Barcelona Ha estat cap del Gabinet del Rectorat de la Universitat Pompeu Fabra i director d’Imatge i Comunicació del Collegi d’Enginyers Industrials de Catalunya Des del maig del 2003, és el director de l…

Els berons berones posseïen les ciutats de Vareia Varia, Oliva Leiva i Tritium Metallum Tricio Sembla que fou un dels pobles indoeuropeus celta que entraren a la península Ibèrica cap al segle VI aC i que fou arraconat pels celtibers, arribats a la vall de l’Ebre més tard Llur economia era bàsicament ramadera, amb una agricultura primitiva L’any 76 aC Sertori atacà llur territori i l’assolà pel fet d’haver seguit el partit de Pompeu Llur fidelitat als romans és confirmada pel fet d’ésser formada per berons la guàrdia personal de Cassi Longí, legat de Juli Cèsar a la Bètica l’…

Protegit de S Pompeu, l’acompanyà al proconsolat de l’Àsia ~27 aC Escriví els nou llibres dels Factorum ac dictorum memorabilium ‘Fets i dites memorables’, obra que constitueix un manual on rètors i filòsofs trobaven una munió d’anècdotes perfectament ordenades culte, cerimònies, caràcter, etc, i que esdevingué també un model per als escriptors medievals i renaixentistes A la literatura catalana és citat per Nicolau de Pacs, Eiximenis i, en la seva oratòria, per Pere de Fenollet, vescomte d’Illa És particularment interessant la traducció que en feu fra Antoni Canals, que serví de base a d’…

La campanya fou encarrilada “a modificar l’ortografia i a posar el llenguatge escrit d’acord amb el llenguatge parlat” En el número del gener del 1891, amb el canvi de grafia del títol de la revista L’Avens per L’Avenç , hom reintroduïa l’ús de la ç i el mateix any l’establiment i llibreria de L’Avenç , que dirigia Jaume Massó, publicà l' Ensayo de gramática del catalán moderno , el primer llibre de Pompeu Fabra, on era exposada la “teoria general” de les reformes iniciades Tant la campanya de la revista com l’aparició de l' Ensayo foren rebudes més aviat amb fredor gairebé no…