Resultats de la cerca

Monjo benedictí, treballà en diversos monestirs Alcobaça, Santo Tirso, Coïmbra, etc, i reformà els cors de les catedrals de Viseu i de Leiria

Nomenat governador de Pernambuco 1628, dirigí la defensa de la plaça contra els holandesos 1630-35 El 1640 prengué part en la guerra de secessió portuguesa contra Castella i aconseguí la victòria de Montijo 1644, que li valgué el títol de primer comte d’Alegrete

Documentat entre el 1450 que entrà al servei particular del rei Alfons V de Portugal i el 1471 Entre el 1458 i el 1467 féu el retaule de Sant Vicenç Museu Nacional da Arte Antiga, Lisboa, l’obra més important de la pintura gòtica portuguesa, d’interès iconogràfic pels retrats d’Enric el Navegant, del mateix Alfons V i del futur rei Joan II El seu estil, afí al de BBermejo, es caracteritzà per un gust sintètic i monumental dels volums, per la individualització dels personatges i per la brillantor de la gamma cromàtica Hom li atribueix els cartons per als tapissos de la presa d’Arzila…

Fou amic de Luter, Erasme i Melanchthon i viatjà per Itàlia i Holanda Escriví la Crónica do Felicíssimo Rei DManuel 1566, exemple d’historiografia erudita i cortesana La Crónica do Príncipe DJoão 1567 té el mateix to humanista

Fou un representant destacat de l’Arcádia Lusitana Les Obras poéticas 1778 palesen una pregona erudició grecollatina i influències del neoclassicisme francès

El 1487 fou nomenat cap de la flota de quatre vaixells que deu anys més tard partí cap a l’Índia vorejant l’Àfrica Arribà a Sofala, a la costa oriental març del 1498, i visità Moçambic, Kilwa, Mombasa i Malindi, on els àrabs intentaren de retenir la flota Gràcies a la collaboració d’un pilot indi cristianitzat, pel maig arribaren a Calicut, a la costa occidental índia Malgrat l’hostilitat dels àrabs i dels hindús, Vasco da Gama s’ocupà d’establir bases comercials i tractats amb els reietons locals i tornà a Lisboa, on rebé el títol d’almirall d’Índies A fi de destruir la competència dels…

Conreà la narració històrica de to nacionalista, a la manera romàntica O sargento-mor de Vilar 1863, O segredo do abade 1864 i O filho do Baldaia 1866

Participà en la Guerra Gran 1793-95 contra França, però després, al servei de Napoleó I, intervingué en el setge de Saragossa 1808 i en la campanya de Rússia 1812 En tornar a Portugal 1814 fou acusat de traïció, condemnat a mort i afusellat

Fou un dels fundadors de la revista “Presença”, que inicià el moviments d’avantguarda de la literatura portuguesa La seva obra lírica —en la qual usava sovint el pseudònim d’António Madeira— és recollida a Poemas 1925 i Mar Coalhaldo ‘Mar quallada’, 1932 El seus contes són més importants Caminhos Magnéticos 1938 i Rio Turvo e Outros Contos 1945, on és inclosa la novella curta O Barão ‘El Baró’, obra mestra de la literatura portuguesa i Bandeira preta 1956 Conreà la novella Porta de Minerva , 1947 Mar Santo , 1952 i la literatura dramàtica Posição de Guerra , 1928

Utilitzà sovint el pseudònim Violante de Cisneyros Fou un dels animadors de la revista “Orpheu”, que introduí el Modernisme a Portugal Antologia de Poemas 1956 recull una bona part de la seva obra