Resultats de la cerca
Es mostren 1109 resultats
muscicàpids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes que fan de 10 a 35 cm; tenen el bec ample, una mica aplatat, amb l’extrem superior lleugerament ganxut i la base voltada de vibrisses.
Són de potes curtes, amb dits febles i la part anterior dels tarsos escatosa, i tenen 10 rèmiges principals i 12 rectrius Comprèn més de 300 espècies, que pertanyen principalment als gèneres Muscicapa, Bardornis i Rhipidura S'alimenten d’insectes, i habiten a Euràsia, Àfrica, Austràlia, Madagascar, Nova Zelanda, Melanèsia i les Hawaii
torlit
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 40 cm, que és de color brunenc amb taques fosques i té dues franges blanques a les ales.
Els ulls, el bec i les potes són grocs Els ulls són molt grossos i la punta del bec és negra És migrador parcial i habita a les planes àrides i descobertes de l’Europa meridional i central, les illes mediterrànies i el N d’Àfrica És comú i sedentari als Països Catalans
mangosta

Mangosta ratllada
© Xevi Varela
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers carnívors de la família dels vivèrrids que pertanyen principalment als gèneres Atilax
, Cynictis
, Helogale
i Herpestes
.
Són animals de dimensions mitjanes, amb les potes curtes, les ungles desenvolupades no retràctils, la cua llarga i el color uniforme Cal destacar-ne la mangosta egípcia o icnèumon Herpestes ichneumon , ja domesticada pels egipcis i única espècie autòctona d’Europa, amb poblacions a Andalusia, i la mangosta grisa índia Herpestes edwardsi
escolopendra

Escolopendra (Scolopendra cingulata)
Eran Finkle (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Gènere d’artròpodes de l’ordre dels escolopendromorfs, de la família dels escolopèndrids.
Atenyen de 10 a 17 cm el cos és aplanat dorsiventralment i format per 25-27 segments amb 21-23 parells de potes Tenen un parell d’antenes amb 17-20 artells, un parell d’ungles, o forcípules, verinoses i quatre ulls senzills a cada costat del cap Habiten sota les pedres
drepànids
Entomologia
Família de macrolepidòpters que aplega dues subfamílies clarament diferenciades: els drepanins, d’aspecte de geomètrid, i els tiatirins, d’aspecte de noctúid.
En sentit estricte els drepànids són papallones petites, d’aparença fràgil, habitualment nocturnes Tenen l’àpex en forma de falç Les erugues es caracteritzen per un últim parell de potes falses i tenir, per tant, un extrem caudal punxegut i enlairat Als Països Catalans viuen vuit espècies de drepanins i nou de tiatirins
escarabat pudent
Entomologia
Gènere d’escarabats, de la família dels tenebriònids, d’uns 2-3 cm de llargària, de protòrax gros i èlitres convexos, soldats entre ells per la línia mitjana i acabats en una punxa obtusa.
Té les potes llargues i primes Viu en els soterranis, a les bodegues i clavegueres i en llocs foscs i humits, on es nodreix de substàncies orgàniques En advertir un perill, emet un raig d’un líquid irritant i resta immòbil Les espècies B mortisaga, B gigas, B lethifera , etc, són comunes als Països Catalans
abdomen
Anatomia animal
Part del cos posterior al tòrax que tenen alguns animals de simetria bilateral.
En general conté l’aparell reproductor, l’excretor i una gran part del digestiu En els insectes i els aràcnids és clarament diferenciat del tòrax i desproveït de potes, i s’hi obren els orificis respiratoris En els mamífers és situat entre la pelvis i el tòrax, i separat d’aquest darrer pel diafragma
bicicleta estàtica
Esport
Bicicleta fixa, utilitzada per a realitzar exercicis físics d’intensitat equivalent als que hom fa en pedalejar en una bicicleta convencional.
Consta d’un bastidor, que recolza sobre quatre potes, i que és proveït d’un selló, manillar fix i pedals, semblants als d’una bicicleta els pedals fan moure un volant que és frenat contínuament per un dispositiu regulable —fre de cinta, etc— i mitjançant el qual hom fa variar a voluntat la resistència que cal vèncer en pedalejar
galera

Galeres
© C.I.C-Moià
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels estomatòpodes, de la família dels esquíl·lids, que ateny uns 20 cm de longitud, d’un color groguenc i de cos deprimit.
Caracteritzat pel fet de presentar el segon parell de maxillípedes molt desenvolupat i acabat amb un artell en forma d’ungla prensora i dentada, semblant al primer parell de potes del pregadeu Habita en els fons arenosos del litoral, on captura les seves preses Comestible i força apreciat, és comú a les mars dels Països Catalans
peu de rei

Peu de rei
Tecnologia
Aparell de mesura per a amidar distàncies curtes amb una precisió de centèsimes de mil·límetre.
Consta d’un regle fix, graduat, amb una pota que li és perpendicular, i un cursor, proveït d’una altra pota, que porta incorporat un nònius o un visualitzador digital La mesura es fa prement lleugerament la peça entre les dues potes i la dimensió es llegeix en forma analògica en el nònius o digital en el visualitzador
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina