Resultats de la cerca
Es mostren 1109 resultats
muscicàpids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes que fan de 10 a 35 cm; tenen el bec ample, una mica aplatat, amb l’extrem superior lleugerament ganxut i la base voltada de vibrisses.
Són de potes curtes, amb dits febles i la part anterior dels tarsos escatosa, i tenen 10 rèmiges principals i 12 rectrius Comprèn més de 300 espècies, que pertanyen principalment als gèneres Muscicapa, Bardornis i Rhipidura S'alimenten d’insectes, i habiten a Euràsia, Àfrica, Austràlia, Madagascar, Nova Zelanda, Melanèsia i les Hawaii
escolopendra

Escolopendra (Scolopendra cingulata)
Eran Finkle (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Gènere d’artròpodes de l’ordre dels escolopendromorfs, de la família dels escolopèndrids.
Atenyen de 10 a 17 cm el cos és aplanat dorsiventralment i format per 25-27 segments amb 21-23 parells de potes Tenen un parell d’antenes amb 17-20 artells, un parell d’ungles, o forcípules, verinoses i quatre ulls senzills a cada costat del cap Habiten sota les pedres
drepànids
Entomologia
Família de macrolepidòpters que aplega dues subfamílies clarament diferenciades: els drepanins, d’aspecte de geomètrid, i els tiatirins, d’aspecte de noctúid.
En sentit estricte els drepànids són papallones petites, d’aparença fràgil, habitualment nocturnes Tenen l’àpex en forma de falç Les erugues es caracteritzen per un últim parell de potes falses i tenir, per tant, un extrem caudal punxegut i enlairat Als Països Catalans viuen vuit espècies de drepanins i nou de tiatirins
torlit
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 40 cm, que és de color brunenc amb taques fosques i té dues franges blanques a les ales.
Els ulls, el bec i les potes són grocs Els ulls són molt grossos i la punta del bec és negra És migrador parcial i habita a les planes àrides i descobertes de l’Europa meridional i central, les illes mediterrànies i el N d’Àfrica És comú i sedentari als Països Catalans
abdomen
Anatomia animal
Part del cos posterior al tòrax que tenen alguns animals de simetria bilateral.
En general conté l’aparell reproductor, l’excretor i una gran part del digestiu En els insectes i els aràcnids és clarament diferenciat del tòrax i desproveït de potes, i s’hi obren els orificis respiratoris En els mamífers és situat entre la pelvis i el tòrax, i separat d’aquest darrer pel diafragma
escarabat pudent
Entomologia
Gènere d’escarabats, de la família dels tenebriònids, d’uns 2-3 cm de llargària, de protòrax gros i èlitres convexos, soldats entre ells per la línia mitjana i acabats en una punxa obtusa.
Té les potes llargues i primes Viu en els soterranis, a les bodegues i clavegueres i en llocs foscs i humits, on es nodreix de substàncies orgàniques En advertir un perill, emet un raig d’un líquid irritant i resta immòbil Les espècies B mortisaga, B gigas, B lethifera , etc, són comunes als Països Catalans
Els rànids: granotes típiques
Presenten, entre altres característiques, cintura escapular firmisterna, és a dir, fixa, maxillar superior sovint dentat, pupilla horitzontal ellipsoïdal, ulls prominents, pell relativament llisa i potes posteriors molt llargues, amb membrana interdigital normalment molt ben desenvolupada, i molt aptes per al salt i la natació La família és àmpliament distribuïda arreu del món, encara que esdevé molt rara a Amèrica del Sud i a Austràlia A Europa és representada per diverses espècies del gènere Rana Es caracteritza perquè posseeix una llengua lliure, fortament escotada a la vora…
tàntal africà

Tàntal africà
© Xevi Varela
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes
, de la família dels cicònids, de 100 cm, que és blanc, amb les rèmiges i la cua negres.
No té plomes a la zona de la cara, on la pell és d’un color roig viu, el bec fa més de 20 cm i és de color groc, i les potes i els peus són roigs És sociable i habita als aiguamolls i als prats de Madagascar i a l’Àfrica tropical i meridional
damà
Mastologia
Mamífer de la família dels procàvids.
Pertanyen als gèneres Procavia, Heterohyrax i Dendrohyrax són de talla petita com la del conill i amb aspecte general semblant al cobai El tronc és allargat, amb les potes curtes Plantígrads, tenen quatre dits a cada mà i tres a cada peu, tots proveïts de petites peüngles, a excepció del segon dit del peu, que té una ungla ganxuda
cranc

Cranc
© Fototeca.cat-Corel
Carcinologia
Nom comú dels crustacis decàpodes.
Tenen el cefalotòrax molt més ample i aparent que l’abdomen, el qual sol ésser curt i doblegat sota el cefalotòrax o cargolat sobre ell mateix El primer parell de potes és de grans dimensions i té forma de pinça La majoria dels crancs són marins, bé que alguns viuen en terra ferma o a les aigües dolces
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina