Els rànids: granotes típiques

Presenten, entre altres característiques, cintura escapular firmisterna, és a dir, fixa, maxil·lar superior sovint dentat, pupil·la horitzontal el·lipsoïdal, ulls prominents, pell relativament llisa i potes posteriors molt llargues, amb membrana interdigital normalment molt ben desenvolupada, i molt aptes per al salt i la natació. La família és àmpliament distribuïda arreu del món, encara que esdevé molt rara a Amèrica del Sud i a Austràlia.

A Europa és representada per diverses espècies del gènere Rana. Es caracteritza perquè posseeix una llengua lliure, fortament escotada a la vora posterior i projectable. Les granotes del gènere Rana tenen dents vomerianes i el timpà molt destacat. El seu cos és relativament esvelt, les potes són llargues i la pell més aviat llisa. Presenten plecs dorsilaterals ben marcats. Són animals àgils, que avancen a salts, de notable altitud en alguns casos i amb caiguda imprevisible, trets que els ofereixen una evident protecció davant el depredador. Són nedadors excel·lents. Hom pot distingir dos grups de granotes europees, ambdós representats als Països Catalans: les granotes verdes, molt aquàtiques, amb veu molt potent, i les granotes roges, de costums més terrestres i més silencioses. Malgrat les diferències entre elles, totes aquestes formes tenen unas característiques comunes. Es reuneixen en gran nombre durant la reproducció; els mascles presenten una emissió sonora coral i tenen callositats nupcials fosques permanents a la mà, l’amplexus és axil·lar i els ous són dipositats en grans masses que contenen de 2000 a 10 000 ous cadascuna.