Resultats de la cerca
Es mostren 726 resultats
Civís
Poble
Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat a 1.511 m d’altitud, als vessants de ponent del bony de la Caubera (en la divisòria amb Andorra), a l’esquerra del riu de Civís.
Les cases, amb teulats a doble vessant de llicorella, s’esglaonen pel pendís L’església parroquial és dedicada a sant Romà és mencionada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839 És un edifici rectangular, amb l’altar a ponent Al costat de la façana, amb portal rectangular, a llevant, es dreça el campanar de torre, potser del segle XVII L’església ha estat reconstruïda en època més recent conserva, però, fragments d’un mur més antic, que es prolonga més enllà de la façana i, també, una capella quadrada amb finestra de biaix interior Vora el poble hi ha les ruïnes de la capella…
economia regional
Economia
Especialitat de l’anàlisi econòmica que apareix a la primeria del decenni dels cinquanta, com a teorització de l’aplicació pràctica de mesures de política conjuntural a àmbits territorials específics.
Hom parteix de la consideració d’un conjunt de regions dins un determinat àmbit estatal Cada regió és tractada com una unitat espacial oberta i homogènia i és definida pel nivell de renda, pels sectors exportadors, per l’estructura sectorial o per una determinada disponibilitat de factors productius Hom ha aplicat a l’anàlisi regional models keynesians d’impacte a curt termini en els primers casos partint del supòsit de l’existència d’una especialització regional i de diferències en els preus dels productes, la qual cosa dóna peu a un comerç interregional que equilibra de nou preus i…
inflació
Economia
Increment generalitzat i persistent dels preus de les mercaderies i els serveis, que implica, per tant, una reducció del poder adquisitiu del diner.
L’existència de la inflació i la reducció de la capacitat adquisitiva de la moneda són mesurats mitjançant els índexs de preus sobretot l’índex de preus a l’engròs i l’índex del cost de la vida Des d’un punt de vista econòmic, la determinació de la taxa d’increment dels preus a partir de la qual hom pot parlar d’inflació era bastant fàcil abans de la Segona Guerra Mundial la inflació era llavors un fenomen intermitent i agut, però el creixement de les economies occidentals des dels anys cinquanta ha suposat un increment de preus gairebé constant, bé que moderat la major part del període,…
jardí botànic

Jardí botànic l''Hort del cura', a Elx, amb grans cactus en primer terme
© Fototeca.cat - J. Pérez
Botànica
Jardí destinat al conreu de plantes amb propòsits científics.
El primer jardí botànic dels Països Catalans sembla que fou establert per la Universitat de València el 1633, en temps de Melcior de Villena tanmateix aquest jardí desaparegué a la primeria del s XVIII i no fou substituït per l’actual fins el 1802 El 1723 Jaume Salvador i els seus fills fundaren a Sant Joan Despí Baix Llobregat el primer jardí botànic del Principat, que subsistí més d’un segle Fou l’únic dels Països Catalans fins el 1766, en què fou creat el de Perpinyà, l’organització del qual sembla que anà a càrrec d’Antoine Gouan El 1776, l’arquebisbe de València, Francisco Fabián y Fuero…
carboni 14
Química
Núclid radioactiu natural del carboni: vida mitjana = 5.580 anys.
És format contínuament en l’atmosfera per acció dels neutrons que provenen dels raigs còsmics sobre el nitrogen la seva desintegració és produïda segons la reacció totes dues reaccions tenen lloc a igual velocitat, i, per tant, la proporció de carboni 14 dins el diòxid de carboni atmosfèric es manté constant Les plantes absorbeixen per fotosíntesi el gas carbònic atmosfèric en conseqüència llurs hidrats de carboni contenen els núclids 12 i 14 en proporció constant mentre les plantes viuen Quan es moren, la proporció carboni 14/carboni 12 disminueix per desintegració del núclid 14 cada 5580…
Castell de Sant Boi de Llobregat
Art romànic
La vila de Sant Boi és documentada el 965 amb el nom àrab d’Alcalà, que significa castell El 1012 es diu que d’antic el lloc era anomenat Alcalà, nom que s’emprà, almenys, fins al segle XIII, tot i els infructuosos esforços dels comtes de Barcelona per anomenar la vila amb el nom de Castelló, traducció de l’àrab Alcalà documentada ja a la primeria del segle X, a la dotalia d’Aimild feta pel seu futur espòs el comte Sunyer, que li dona la vila El castell d’Alcalà amb tota versemblança degué ser bastit pels musulmans, d’ací que el seu nom va esborrar l’anterior que devia tenir la població,…
Castell dels Garidells
Art romànic
A l’esquerra del riu Francolí, sobre un tossal de 132 m i als peus de la riera que travessa tot el terme i porta el seu nom, s’aixequen les restes del castell dels Garidells, d’estil gòtic restes que es conserven en un estat de ruïna gairebé total La carta de poblament del lloc dels Garidells fou donada el 25 de juliol del 1174, i com en el cas de Vespella 1167, per Guillem de Claramunt, senyor de Tamarit, que es casà amb la pubilla d’un dels descendents de Ponç de Montoliu, fonamentador de Puigdelfí el 1066 Els receptors foren els germans de l’esmentat Guillem, Arnau i Berenguer de Claramunt…
la Farga de Moles
Llogaret
Llogaret del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a l’esquerra de la Valira, vora la frontera amb Andorra.
A Cal Cotet encara es talla la llosa amb tècniques artesanals En aquest nucli hom celebra la festa major el 15 d’agost, la diada de la Constitució Andorrana, el 14 de març, i la festivitat de Meritxell, el 8 de setembre El topònim, motivat per la presència d’una farga esmentada per Zamora a la segona meitat del segle XVIII que funcionà fins a mitjan segle XIX, no sembla anterior al segle XVII El lloc s’anomenava antigament Ponts Aquest indret, especialment estratègic per tal com controlava els camins de les valls de la Valira i de Sant Joan, és documentat el 940, quan el bisbe…
Francesco Gasparini
Música
Compositor i teòric italià.
La primera dada que es té de la seva activitat és una peça que li serví de prova per a ingressar en l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya, amb data del 1685 Sembla que el 1686 era a Venècia rebent classes de G Legrenzi, i el 1689 és documentat a Roma com a membre de l’Acadèmia de Santa Cecília En aquesta ciutat conegué A Corelli i B Pasquini, del qual probablement rebé lliçons Gasparini mateix reconegué que la seva obra teòrica L’armonico pratico al cimbalo 1708 està basada en les idees i els mètodes de Pasquini, tot i que no l’esmenti com el seu professor Durant el primer decenni del segle…
Georg Böhm
Música
Organista i compositor alemany.
Vida Rebé la primera educació musical de mans del seu pare, mestre de capella i organista, i continuà la seva formació al Gymnasium de Gotha Turíngia L’any 1686 es matriculà a la Universitat de Jena, al mateix land Deu anys més tard es traslladà a Hamburg, i d’allà passà a Lüneburg, on exercí el càrrec d’organista de l’església de Sant Joan de la mateixa ciutat Tingué una gran influència en l’etapa de formació de Johann Sebastian Bach, el qual, amb molta probabilitat, rebé classes d’orgue i composició del mateix Böhm Les partites de coral de Bach evidencien la influència de la música del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina