Resultats de la cerca
Es mostren 779 resultats
Jeroni Julià i Funes
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Jesuïta 1674, ocupà diversos càrrecs dins l’orde i fou preceptor del fill dels ducs de Gandia, Josep de Borja Filipista, en entrar a València les tropes austriacistes es refugià a Aragó, i després a la cort de Felip V, de qui fou predicador Tornà a València com a rector del Collegi de Sant Pau i exercí altres càrrecs, i el 1723 anà a Roma com a procurador de la congregació Publicà diversos tractats piadosos i hagiogràfics, polèmics contra el jansenisme i polítics amb diversos pseudònims
Ceferí Clavero i Lloris
Literatura catalana
Poeta i autor dramàtic.
Normalment signava com a Ceferí Clavero de Falces i Carrós Fou procurador patrimonial de la batllia de València des del 1655 Participà en certàmens poètics celebrats a València els anys 1658, 1659, 1667 i 1668 En aquest darrer presentà un romanç en català, “Pare Carbó estiga atent” València 1669 Moltes de les seves poesies es publicaren entre el 1652 i el 1669 en els preliminars de diverses edicions i en els volums miscellanis dels certàmens Sembla que escriví diverses comèdies hagiogràfiques en castellà, que foren representades
Joan Vidal
Literatura catalana
Prevere.
Vida i obra Fou procurador i mandatari del cardenal Roderic de Borja el 1483, i canonge de Palerm el 1489, on residia Participà a la justa poètica en llaor de la Mare de Déu del 1474 amb la troba Parlar de vós, alta senyora nostra , i defensà el grat en la Qüestió moguda per mossèn Fenollar, prevere, a mossèn Joan Vidal, prevere, e a En Verdanxa e a En Vilaspinosa, notaris Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel
Begós

Vista general del poble de Begòs (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de les Bordes (Vall d’Aran), situat a 1.000 m d’altitud, en un coster, a la dreta de la Garona.
L’església parroquial de Sant Roc, annexa a la de Benòs, és romànica, i conserva la pica beneitera i les fonts baptismals primitives, així com algunes escultures del segle XVII, policromades, d’estil molt popular Sobresurt la Casa Socasau Pertanyia al terçó de Lairissa El seu nom figura com a Bergons l’any 1278 i Begos en la documentació restant El 23 de desembre de 1313 els seus quatre cònsols i dotze caps de casa juraren fidelitat, a Castèl-Leon, a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II
Joan Postius i Sala
Cristianisme
Missioner claretià.
Professà el 1892 i el 1900 s’ordenà de sacerdot Es doctorà en ambdós drets a Roma El 1905 anà a Madrid, on organitzà congressos, com el XXII Eucarístic Internacional 1911 Hi fundà revistes, promogué missions i assolí fama de polígraf Conseller 1922 i sotsdirector de l’Institut Claretià, promogué la creació del Temple i del Collegi Internacional de Roma el 1934 fou procurador de l’Institut a Roma i consultor de diversos dicasteris de la cúria romana Publicà El Código Canónico aplicado a España 1918 i obres de tema religiós
Josep Pagès i Costart
Història
Polític i notari.
Procedent de les files de la CEDA, durant la Guerra Civil Espanyola es passà al bàndol insurgent, on collaborà com a especialista en dret civil Acabada la guerra fou regidor de Tàrrega 1942, entrà a la Diputació Provincial de Lleida 1943 i posteriorment en fou president 1946-50 i arribà a procurador en corts 1943-49 Fou, juntament amb Víctor Hellín, un dels casos excepcionals de governadors civils catalans franquistes que exerciren dins el Principat, essent delegat governatiu a Tarragona 1950-51, Lleida 1951-56 i Girona 1956-62
Guillem de Cardona
Història
Vescomte de Cardona (1177-1225) (Guillem I de Cardona).
Segurament fill de Ramon Folc III, regí el vescomtat a la mort del seu germà Berenguer I Aquest mateix any era també procurador del comtat d’Urgell Lluità a Muret 1213 i fou un dels barons que persistiren en la lluita contra els croats de Simó de Montfort després de la desfeta Conseller del jove Jaume I de Catalunya-Aragó, intervingué molt activament en les lluites del comtat d’Urgell Fou elogiat pel trobador Ramon Vidal de Besalú i conegut a la seva època per “En Guillem lo ric”
Josep Reig i Estivill
Literatura
Cristianisme
Frare mercedari i predicador i escriptor ascètic.
El 1830 entrà al convent de Montblanc, on residí fins a l’exclaustració 1835 Acabada la carrera es dedicà a la predicació i aviat s’uní a la nova congregació de missioners de l’Immaculat Cor de Maria o claretians, de la qual fou el primer procurador a Roma deu anys 1858-68 El papa el nomenà el 1868 vicari general de la Mercè i consultor de la congregació de Propaganda Fide És autor de diverses obres ascètiques, la més coneguda de les quals és el llibre de meditacions Mercedes de María 1859
Francesc Pallars i Faro
Cristianisme
Missioner i bisbe.
Estudià a la Universitat de Saragossa i el 1728 ingressà a l’orde dominicà El 1736 anà com a missioner a les Filipines, on fou catedràtic de la Universitat de Manila 1739, prior del convent de Manila i procurador general de l’orde El 1753 fou nomenat bisbe de Sinópolis i vicari apostòlic de Fujian Xina Desplegà una gran activitat missionera i fou nomenat administrador apostòlic de les províncies de Zhejiang i Jiangxi És autor d’escrits pastorals i d’una Relación sobre el martiri d’alguns missioners
Enric Palos i Navarro
Història
Erudit.
Estudià lleis a València Síndic procurador general de Sagunt 1773, rebé el títol de doctor dels Reials Consells 1774 Fou empresonat per l’intendent general del regne arran d’un plet entre Sagunt i algunes localitats veïnes Aconsellat per FPérez Bayer, dedicà una estança a la casa de la vila de Sagunt per a guardar inscripcions ibèriques i romanes Escriví Disertación sobre el teatro y circo de Sagunto 1793, Relación de antigüedades que en el día existen en la memorable ciudad de Sagunto i la tragèdia La destrucción de Sagunto
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina