Resultats de la cerca

Doctor en dret, passà al servei de Roderic de Borja a Roma, on fou preceptor de Cèsar, i després, vicari seu a València El 1500 Alexandre VI el nomenà arquebisbe de Salern, cardenal i legat prop dels reis d’Aragó, Castella, Portugal, França i Anglaterra per promoure-hi la croada A la mort d’Alexandre, corregué la veu que Cèsar volia que 11 cardenals el nomenessin papa Juli II, el 1505, el nomenà bisbe de Lleó Ferran el Catòlic ho acceptà, perquè curés dels seus afers a Roma, però Felip el Bell de Castella s’hi oposà decididament És sebollit a l’església romana de Sant'Agostino

A quinze anys inicià els estudis de dibuix i pintura a l’Escola de Belles Arts d’Olot sota el mestratge d’Iu Pascual Exposà per primera vegada a Barcelona 1922, a la Sala Parés, on des del 1926 fou present cada temporada, i també a La Pinacoteca i a la Vayreda d’Olot Les seves obres contenen els trets bàsics de l’escola d’Olot El 1930 guanyà el segon premi de cartells per a promoure el turisme a la Garrotxa Fou professor de l’Escola Menor de Belles Arts i Oficis 1935 i, des del 1939, de l’Escola de Belles Arts, ambdues d’Olot

Actua a través de les seves seus legals de Milà des del 1976, Cuixà des del 1977 i Barcelona des del 1978 i dels secretariats que va constituint en les nacions dependents Els seus objectius principals són treballar per tal de fer conèixer les realitats de les nacions encara no sobiranes, promoure el reconeixement dels seus drets nacionals i crear una xarxa de solidaritat prioritàriament entre aquestes nacions Realitza la seva tasca mitjançant les pròpies revistes Altres nacions  i Minoranze  i les colleccions de llibres que dirigeix ‘Ethnos’ i ‘Nationalia’ Fou, amb el PEN Club, organitzadora…

Fill d’un mestre esquerrà i lliurepensador, es graduà en administració pública per la Universidad Central del Ecuador Els anys següents es dedicà a l’ensenyament i posteriorment fundà una empresa turística Del 1997 al 1999 dirigí la Federación Nacional de Cámaras Provinciales de Turismo del Ecuador El 1998 fou objecte d’una temptativa d’atracament que el deixà paraplègic Des d’aleshores es dedicà a promoure millores per als discapacitats amb una gran projecció presidí la Dirección Nacional de Discapacidades 2001-04 i creà la fundació Eventa, dedicada a promoure la superació personal per als…

Fou creada l’any 1911 per un grup de prohoms catalans amb el nom de Casa Amèrica de Barcelona , i tingué en els seus inicis un caràcter acusadament comercial i econòmic en general Posteriorment s’uní a l’Institut Català de Cooperació Iberoamericana de Catalunya, vinculat a la Generalitat de Catalunya Amb seu a Barcelona, disposa d’un important Centre de Documentació amb biblioteca, videoteca i arxius documentals Les activitats culturals s’estructuren en cinc àmbits audiovisuals, literatura, exposicions, espais de debat i conferències És també destacable la tasca de suport mitjançant la gestió…

La ciència regional és, en gran part, creació de l’economista nord-americà Walter Isard Els anys 1950, quan encara l’economia regional i els models matemàtics tenien poc contingut teòric, Isard construí una “teoria regional” a partir d’una modelització quantitativa i empírica i d’una anàlisi teòrica dels problemes de localització en economia regional El 1954 es fundà la Regional Science Association, que d’ençà d’aleshores ha creat seccions locals arreu del món —diverses de les quals als Països Catalans— dedicades a promoure l’anàlisi regional emprant tècniques, conceptes, mètodes i teories…

L’empoderament de les dones, per exemple, s’entén com el procés a través del qual aquestes es transformen en agents actius de les seves vides personals i collectives Això significa una presa de poder per a promoure canvis en la seva situació personal podran gaudir de major autoestima, autonomia, accés a recursos i participació social i política i en la seva situació social Es tracta d’un procés multidimensional en el qual intervenen aspectes socials, psicològics, econòmics i culturals dirigits a potenciar la delegació de poder en benefici d’una lògica més participativa i democràtica En l’…

El secretari general fou Juan Antonio Llopart i el president Torresano Tingué uns 50 adherits, la majoria a Barcelona i la resta a València, Madrid, La Corunya i Saragossa Propugnà un neofeixisme “nacional-revolucionari”, postulador d’un paneuropeisme ultradretà, i manifestà un gran mimetisme amb el col-lectiu francès Troisième Voie, liderat per Jean-Gilles Malliarakis Identificà l’independentisme i el nacionalisme català com l’“instrument polític de la burgesia i els banquers” Patí una crisi interna que es resolgué amb l’expulsió de Torresano A l’agost de 1992 es fusionà amb Vanguardia…

Estudià a París, a l’École de Musique Classique, on posteriorment hi exercí la docència 1902-05 També ensenyà a l’École des Hautes Études Sociales Treballà a les biblioteques de Sainte Geneviève 1905-09 i del Conservatori de París 1920-33 S’especialitzà en la música francesa dels segles XV i XVI, i el 1894 en començà a publicar una collecció que, a partir del 1924, titulà "Monuments de la Musique Française au Temps de la Renaissance", i que contenia algunes de les primeres edicions de música vocal de l’època Després de la seva mort es fundà una associació batejada amb el seu nom per a…