Resultats de la cerca
Es mostren 2301 resultats
L’OTAN perllonga la presència de la SFOR a Bòsnia
El Consell Atlàntic, el màxim òrgan decisori de l’OTAN, aprova a Brusselles que la presència de la Força d’Estabilització SFOR, que acabava el seu mandat el proper 30 de juny, segueixi de manera indefinida a Bòsnia a partir del mes de juliol, amb els mateixos efectius, uns 34000 soldats Després de les eleccions que s’han de celebrar al setembre a les dues entitats polítiques que constitueixen Bòsnia, es replantejarà la continuïtat de la SFOR
Els kosovars signen el pla de pau elaborat pel Grup de Contacte
Els delegats kosovars Ibrahim Rugova i Hashim Thaci signen a París l’acord de pau per a Kosovo elaborat pel Grup de Contacte Estats Units, Rússia, França, Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia El pla, però, es converteix en paper mullat, ja que els representants serbis abandonen París sense haver-lo ratificat La signatura kosovar es fa, de manera significativa, sense la presència del mitjancer en les negociacions més proper als plantejaments serbis, el rus Borís Maiorski
Torre de la Tallada (Olèrdola)
Art romànic
S’aixecà en un lloc proper a l’actual casería del Sant Sepulcre És documentada l’any 1058 en el testament de Seniol Guillem, per mitjà del qual llegà la torre de la Tallada a la seva filla Maria i al seu gendre Isarn Ató L’any 1180 consta l’existència d’un plet suscitat entre l’orde del Sant Sepulcre i Bernat de Tallada Aquest darrer personatge podia estar relacionat amb la fortalesa de la Tallada
Sant Grau de Talltorta (Bolvir)
Art romànic
Estaria situada al despoblat de Sant Grau, proper a Talltorta L’església de Sant Grau de Talltorta Sancto Geraldo de Talltorta apareix esmentada per primera vegada en el capbreu dels censos i altres drets pertanyents a Santa Maria d’Urgell, pretesament escrit l’any 819, però que, segons tots els indicis, fou redactat a mitjan segle XI Consta que encara existia l’any 1554, ja que aquell any pagà el cens a la catedral d’Urgell
Hendrick Terbrugghen
El flautista (1621), de Hendrick Terbrugghen
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor holandès.
És considerat el millor pintor de l’escola caravaggista d’Utrecht Deixeble de Bloemaert, la influència italiana és palesa al llarg de la seva obra És present a Itàlia del 1604 al 1614, probablement en el cercle nòrdic proper a Saraceni El seu estil s’acosta al de Gentilleschi, utilitzant la llum sense estridències Les seves obres tenen una gran intensitat psicològica Hom en pot parlar com d’un pont que va de Caravaggio a Vermeer
burlesque
Música
Nom amb què fou coneguda a Anglaterra, des del final del segle XVII, la paròdia satírica de les obres escèniques de caràcter seriós.
Musicalment, es feren burlesques tant de l’òpera com de la ballad opera , de les quals es ridiculitzà l’excessiva afecció a les convencions dramàtiques establertes Ja al segle XIX, cada òpera important era resposta amb una allau de burlesques , que es presentaven en teatres secundaris El seu esperit crític, però, es reduí i perseguí l’absurd per l’absurd Als Estats Units, a partir de mitjan segle XIX designà un simple espectacle de varietats, sovint proper al striptease
expectació
Espera, generalment amb interès o curiositat, d’una cosa que hom creu que s’esdevindrà en un temps relativament proper.
Independents de Castellví de Rosanes
Partit polític
Partit local de Castellví de Rosanes inscrit a l’abril de 1999 i proper al Partit dels Socialistes de Catalunya.
L’encapçala Lluís Tomàs Moreno En les eleccions municipals de 1995 obtingué 304 vots 51,4% i 4 regidors en les de 1999, 298 vots 43% i 3 regidors
la Pobla d’en Taudell
Despoblat
Despoblat del Baix Camp, proper a Mont-roig del Camp i al terme de Cambrils, esmentat encara al segle XVIII.
concepte universal
Lògica
Concepte que no es refereix a cap individu o singular, a un sol ens concret, ans a un conjunt d’individus (classe, gènere, espècie, etc) o a quelcom abstracte (qualitat, relació, etc.).
També anomenat noció genèrica , idea i entitat abstracta i oposat a l’individual, particular i singular, el concepte universal ha estat objecte de les més vives polèmiques al llarg de la història de la filosofia des de Plató i Aristòtil, sobretot a l’edat mitjana, pel que fa a la determinació del seu estatus ontològic Així, l’anomenada qüestió dels universals determinà el que hom pot caracteritzar com a triple posició ontologicognoseològica davant el problema d’una banda, la del realisme exagerat sovint denominat simplement realisme , que estableix l’existència dels universals en ells…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina