Resultats de la cerca

Exiliat diverses vegades als EUA i a Espanya, dirigí diverses publicacions, entre les quals la Revista Bimestral Cubana 1832 Diputat tres vegades per la Provincia Oriental, protestà per l’exclusió de la representació nacional cubana a les Corts del 1837, a través de la seva Protesta de los diputados electos por la isla de Cuba 1837 Defensà el reformisme i l’autonomia cubana, però rebutjà l’annexió als EUA 1848 També escriví una Historia de la esclavitud

S'inicià amb el seu pare com a recitadora de l’Alcorà Després d’haver debutat al Caire el 1920, hom creà expressament per acompanyar-la l’orquestra del conservatori 1926 Rebutjà la cançó lleugera i interpretà cants religiosos, sentimentals i, sobretot, nacionalistes poemes d’Aḥmad Śwqī i d’Aḥmad Rami Esporàdicament es dedicà també al cinema El seu enterrament constituí una gran manifestació de dol Fou una decidida nasserista, cosa que li valgué les crítiques de determinats sectors

De forta personalitat, interpretà papers durs i desagradables El 1970 rebutjà l’Oscar per la seva interpretació en Patton 1969, dirigida perFJ Schaffner Altres pellícules seves són The Hanging Tree 1958, Anatomy of a Murder 1959 O Preminger, The Flim Flam Man 1960 I Kershner, The Hustler 1961 RRossen, Petulia 1967 R Lester, The Last Run 1971 R Fleischer, The Hindenburg 1975 R Wise, Islands in the Stream 1977, Taps 1981 H Becker i Gloria 1999 S Lumet

Estudià a Cambridge, d’on posteriorment fou professor Juntament amb FH Bradley, fou el principal representant de l’idealisme anglès En el seu sistema, de caràcter místic, rebutja el monisme i utilitza la dialèctica hegeliana per a construir un univers format per una pluralitat de substàncies, i en el qual el temps és inexistent Exposà la seva doctrina en A Commentary on Hegel’s Logic 1910, Human Immortality and Preexistence 1915 i The Nature of Existence 1921-27

Professor a la Sorbona i al Collège de France, director de la Revue philosophique i més teòric que no pas home de laboratori, és considerat, tanmateix, com a iniciador de la psicologia positivista i experimental francesa Rebutjà tota metafísica i se centrà en l’estudi de la psicologia patològica Entre altres és autor de Les maladies de la memoire 1881, Les maladies de la volonté 1883, Les maladies de la personnalité 1885 i Essais sur la passion 1907

Es presenta a Buenos Aires el manifest Argentina amb Catalunya que rebutja la judicialització del conflicte català i reclama a l’Estat espanyol que l’afronti políticament Entre els signants hi ha Adolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la Pau, Hebe de Bonafini, membre del collectiu Madres de la Plaza de Mayo, Estela de Carlotto, d’Abuelas de la Plaza de Mayo, Fernando Pino Solanas, senador argentí i director de cinema i Miguel Ángel Estrella, exambaixador de l’Argentina a la UNESCO

Per 9 a 3 vots el Tribunal Constitucional espanyol rebutja el recurs contra la presó preventiva de l’exvicepresident de la Generalitat i líder d’ERC Oriol Junqueras És el primer cop que el TC adopta dividit una decisió sobre el moviment independentista català Els arguments dels magistrats Juan Antonio Xiol, Fernando Valdés i María Luisa Balaguer es fan públics el 17 de desembre i se centren en l’absència de valoració d’alternatives i d’indicis de reiteració delictiva

Professor a les universitats de Nimega i d’Utrecht Estudià alhora la psicologia animal i la humana, les quals contemplà des de la fenomenologia rebutjà el dualisme cartesià ànima-cos i basà les seves observacions sobre les relacions que manté el subjecte amb el medi més que no pas sobre situacions experimentals Entre d’altres obres, publicà Psychologie der Tieren ‘Psicologia dels animals’, 1920, Traité de psychologie animale 1952, Prolegomena van een anthropologische Fysiologie ‘Prolegòmens d’una fisiologia antropològica’, 1965

És conegut amb el nom de Rector d’Ars , perquè regentà, durant més de quaranta anys, aquesta petita parròquia del bisbat de Bellay Fill de pagesos, estudià als seminaris de Varrières i de Lió, amb pèssims resultats acadèmics No obstant això, fou extraordinària la seva tasca pastoral, sobretot en el ministeri de la confessió i la direcció espiritual Asceta i místic, rebutjà tots els honors que la seva fama li procurà Fou canonitzat el 1925 La seva festa se celebra el 4 d’agost

Estigué al servei d’August III de Polònia des del 1746, del qual fou també conseller privat 1758 i pràcticament dirigí la política del seu regne És autor d’una obra clàssica de dret internacional, Le droit des gens ou Principes de la loi naturelle 1758, adaptació i popularització del Ius gentium de ChWolf, del qual rebutjà, però, la idea d’un estat mundial regulador i la substituí per la teoria de la llei natural com a font del dret internacional