Resultats de la cerca

Llicenciat en teologia per la facultat de teologia de Catalunya, fou ordenat de sacerdot a Vilafranca del Penedès el 1973, d’on des d’aquest any fins el 1980 fou coadjutor en les parròquies de Santa Maria i de la Santíssima Trinitat i arxipreste 1979-1980 i rector de Sant Sadurní d’Anoia Consiliari diocesà del Moviment Familiar Rural i dels Joves Rurals JARC 1982-86, posteriorment fou membre del consell presbiteral i del collegi de consultors fins el 1988 Del 1993 al 1995 fou rector de Monistrol d’Anoia i formà part de la Comissió Diocesana per a la Preparació del…

Estudià a la Universitat de València Fou rector d’Alcanalí, canonge i rector del seminari de Terol, on es guanyà el respecte del mariscal Suchet Membre de la junta suprema de govern de Terol contra els francesos, fou confirmat degà per Ferran VII el 1815 Bisbe de Còria 1824, arquebisbe de Burgos 1830 i de València 1832-35 Acceptà l’abolició de la llei sàlica i reconegué els drets hereditaris de la filla del rei, fet pel qual fou criticat pels carlins malgrat això, manà als rectors l’obediència a Isabel II

Aquesta església fou l’antiga parròquia del terme del castell de Montagut, fortalesa coneguda des del final del segle X L’edifici actual, gòtic, és el successor d’un de més antic L’església de Monteacuto és una de les parròquies de l’arxidiòcesi de Tarragona que són consignades en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1154 També apareix en la butlla del papa Celestí III de l’any 1194 Segons la relació de les dècimes papals dels anys 1279 i 1280, el rector de Monteacuto hi contribuí amb 70 sous L’església de Montagut, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de…

El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, l’alcaldessa de Cerdanyola del Vallès, Cristina Real, el rector de la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, Carles Solà, i el rector de la Universitat de Lleida i president de l’Institut Joan Lluís Vives, Jaume Porta, inauguren Les columnes de la UAB , una obra de l’escultor Andreu Alfaro situada a la UAB L’escultura és formada per quatre columnes de pedra i està dedicada a les universitats de l’Institut Joan Lluís Vives, un organisme que aplega totes les universitats de l’àrea dels Països Catalans

Els seus destinataris són els ciutadans, les organitzacions i les institucions catalans Realitza amb caràcter exclusiu els estudis i les enquestes sobre intenció de vot, valoració de partits i líders polítics i estudis postelectorals de la Generalitat de Catalunya Així mateix, elabora  o supervisa i controla els estudis d’opinió en l’àmbit de Catalunya sobre qüestions d’interès públic realitat geogràfica, econòmica, demogràfica, política i social, i també actituds, hàbits, costums, valors i preferències, en difon els resultats i assessora i fixa els criteris tècnics per a les enquestes que la…

Rector del collegi dominicà de Solsona i examinador sinodal del bisbat d’Urgell, publicà cinc opuscles polítics anticonstitucionals 1824 en forma de conversa entre un pagès i un rector el primer duia el títol Enterro solemne de la Constitució de Cadiz , reimprès el 1843 i adaptat al dialecte mallorquí el 1844 El 1827 traduí al català la Démonstration de l’Évangile de Du-Voisin, i el 1832 publicà Iglésia de Christo desde Adam fins a nosaltres , escrita en català, digué, perquè de “quatre parts las tres de nostres menestrals, no entenen paraula castellana” El 1833…

Ensenyà humanitats a Lleida, filosofia a Gandia i teologia a Barcelona, i fou rector dels tres collegis El 1639 anà a Roma com a procurador de la província d’Aragó Del 1640 al 1646 fou rector del collegi de Betlem i viceprovincial de Catalunya, càrrec que exercí amb tanta prudència com fidelitat a la seva pàtria El 1643 predicà i publicà, a Barcelona, el Sermó en les reals exèquies a la grata y bona memòria de Lluys XIII, lo Just, rei de França i de Navarra, comte de Barcelona , i a Lleida, una Oración panegírica de los lirios reales de la casa de Francia 1643

Creat a l’empara del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, fou el primer intent del catalanisme polític per regular la política esportiva de Catalunya Tenia per objectiu orientar i dirigir la cultura física i els esports de Catalunya a través de la creació d’una base infraestructural esportiva i de plataformes per a atletes i preparadors físics N’assumí la presidència Romà Sol i en foren vocals Alfred Pereña, Enric Ràfols, Josep Martínez Vallespí i Josep Anton Trabal A causa de l’inici de la dictadura de Primo de Rivera l’any 1923, les seves polítiques no arribaren a desplegar…

D’orientació occamista, és considerat un dels representants principals de l’escola de París i un precursor de la nova ciència de la natura En la qüestió del moviment dels cossos defensà la doctrina de l' ímpetu , esbossada ja, entre altres, per Joan Filopon i Avempace, la qual és considerada per Duhem un antecedent de la teoria de la inèrcia En moral fou un dels primers defensors del determinisme psicològic Escriví unes Summulae logicae i una sèrie de comentaris o quaestiones a alguns llibres d’Aristòtil, especialment la Metafísica Però és conegut sobretot per la faula filosòfica, falsament…