Resultats de la cerca
Es mostren 1382 resultats
Lluís Baldó
Història
Ciutadà de Perpinyà, fill del lloctinent del procurador general de Rosselló i Cerdanya, Onofre Baldó.
El 1629 obtingué el càrrec d’assessor del governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya Els cònsols de Perpinyà li encarregaren la redacció d’un memorial dirigit a Felip III, demanant per als comtats una administració separada de la Generalitat de Catalunya També és autor d’una Descripción de los condados de Rosellón y Cerdaña
El Isleño
Periodisme
Diari industrial, comercial i literari, en castellà, que sortí a Palma del 15 d’agost de 1857, en substitució d’«El Genio de la Libertad», al 1899.
Fou dirigit fins el 1884 pel seu propietari, Pere Josep Gelabert i Pol Òrgan de la Unió Liberal, tingué breus interrupcions el 1860 i el 1872 Hi collaboraren Jeroni i Alexandre Rosselló, Miquel IOliver, Pere d’APenya, Bernat Calvet, Pere Ferrer, etc, i formaren part de la redacció Joan BEnsenyat, Enric Alzamora i Guillem Sampol
El Huracán
Setmanari
Setmanari republicà federal aparegut a Palma (Mallorca) del 24 de juny de 1881 fins al 1883.
Fou dirigit per Joan Oliver i Femenia, i en formaven el cos de redacció Maties Bosch, Bartomeu Danús, Jeroni Pou, Josep Tortell i Josep Cardell Tingué sobretot un caràcter anticlerical, i volgué aparèixer com a obrerista Denunciat setembre del 1881 i suspès setembre del 1882, tornà a sortir dirigit per Benet Pons i Fàbregues
Antoni Vallescà i Morros
Literatura catalana
Escriptor.
Després d’uns inicis com a pintor, se centrà en la crítica d’art i el periodisme Publicà monografies, com Santpere, l’home i l’artista 1931, Las calles de Barcelona desaparecidas 1945, Efemérides barcelonesas del siglo XIX 1946, i collaborà en la redacció del Diccionario biográfico de artistas de Cataluña , que dirigí JFRàfols
Luigi Albertini
Periodisme
Política
Periodista i polític italià.
Entrà el 1896 a la redacció del Corriere della Sera , del qual fou director 1900-25 i que convertí en un dels més famosos diaris europeus Senador liberal 1914, s’oposà a la política de Giolitti i preconitzà l’entrada d’Itàlia a la Primera Guerra Mundial Declarat antifeixista, escriví Vent'anni di politica italiana
Michel Chevalier
Economia
Política
Economista i polític francès.
Milità en les files del saintsimonisme i arribà a dirigir-ne l’òrgan d’expressió, “Le Globe” 1831 Bonapartista, fou nomenat senador i membre de l’Institut de France Fou designat per Napoleó III per a la redacció del tractat comercial del 1860 amb la Gran Bretanya Lliurecanvista, traduí els discursos de Richard Cobden
Millars
Historiografia catalana
Publicació anual sobre històrica i geografia nascuda el 1974 al Col·legi Universitari de Castelló, adscrit a la Universitat de València.
En la seva evolució es distingeixen tres etapes En la primera 1974-80, caracteritzada pel fet de ser una miscellània amb articles de diferents especialitats i àrees del Collegi geografia, química, geomorfologia, filologia i filosofia, no hi hagué un director ni un consell de redacció i fou patrocinada per la Diputació Provincial de Castelló En la segona 1981-91, encara sota el patrocini de la Diputació, canvià de contingut, ajustant-se a les àrees d’història, geografia i art, i aparegué un organigrama directiu la direcció correspongué a José Quereda i la secretaria, a Carme…
Josep Torras i Rodergas

Josep Torras i Rodergas
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Format al seminari de Vic i al monestir de Montserrat , on ingressà l’any 1960 per començar l’any següent el noviciat Llicenciat en teologia pel Pontifici Ateneu Anselmià de Roma, formà part 1972-76 del grup de monjos de Montserrat que collaboraven amb l’Ecumenical Institute for Theological Studies de Deir et-Tantur, a Jerusalem, on aprofundí en les llengües semítiques especialment l’àrab i l’hebreu Retornat a Catalunya 1976 i, secularitzat, des d’aquest any formà part de l’equip de redacció de la Gran Enciclopèdia Catalana i posteriorment en fou assessor lingüístic, corrector…
fórmula notarial
Diplomàtica i altres branques
Text presentat en esquema, de redactat genèric, que els notaris prenen com a base de redacció d’un document.
Són cèlebres les colleccions de fórmules andecaves les d’Angers dels s VI i VII i les Marculf s VII, ambdues merovíngies, i les fórmules visigòtiques, compilades al s VII amb elements anteriors Posteriorment aquests reculls foren anomenats formularis formulari
Benet de Magarola i de Castellví
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Fill de l’oïdor de l’audiència de Catalunya Miquel Joan de Magarola i de Clariana Fou catedràtic de filosofia a Cervera El 1793 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual fou secretari Dels seus escrits, només en restà un dietari 1808-14, que usà Ramon Ferrer en la redacció de la seva Barcelona cautiva
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina