Resultats de la cerca
Es mostren 241 resultats
atmosfera estel·lar
Astronomia
Meteorologia
Conjunt de les capes exteriors de l’estel, directament accessibles a l’observació.
Els límits de l’atmosfera estellar no són pas ben definits, ni cap al centre de l’estel, ni cap enfora d’una banda, les capes més exteriors anomenades cromosfèriques no contribueixen gaire a la formació de l’espectre i, per tant, no són estudiades com formant part de les atmosferes estellars d’altra banda, hom tampoc no hi considera incloses les capes més profundes, per tal com llur radiació és absorbida per les capes superiors i no arriba a l’observador Resta així una atmosfera estellar de gruix variable, però que sempre és reduïda en relació amb el radi R de l’estel, la qual cosa permet de…
Bearn o la sala de les nines
Literatura catalana
Novel·la de Llorenç Villalonga, publicada sense epíleg i amb el títol de Bearn, el 1961, i completa, el 1966.
La novella evoca la vida de don Toni de Bearn , centrada en les relacions amoroses, primer, i en la dedicació a l’escriptura, posteriorment Aristòcrata mallorquí del segle XIX, don Toni assisteix, lúcid i impotent, a la decadència del seu món i a la dels ideals que l’han conformat La novella correspon a una llarga carta, en la qual Joan Mayol, capellà de Bearn, rememora l’existència de don Toni, el seu protector i probable pare La primera part, “Sota la influència de Faust”, se centra en les relacions amoroses de don Toni, home madur casat amb Maria Antònia, i de dona Xima, una neboda de…
Xampanya
Regió del NE de França, limitada al N per les Ardenes, a l’E per la Lorena i el Franc Comtat, al S per la Borgonya, el Nivernès i l’Orleanès i a l’W per l’Illa de França i la Picardia.
La geografia És una planura calcària, lleugerament més elevada en les seves àrees perifèriques, travessada en direcció SE-NW pels rius que pertanyen a la conca del Sena l’Aisne, el Marne, l’Aube, el Sena i el Yonne D’W a E s’hi distingeixen tres subregions l’àrea de les cuestas de l’Illa de França, coberta en part pel bosc i amb la vinya com a conreu principal la Xampanya anomenada pobra , país tradicionalment despullat i sec, però darrerament repoblat pins i millorat amb adobs conreu de cereals, bleda-raves i farratge, base de l’alimentació de bestiar de llana i la Xampanya humida, al S del…
Visconti
Llinatge gibel·lí italià, originari de la Llombardia, els membres del qual apareixen des del segle X amb la qualitat de varvassors majors i feudataris dels arquebisbes milanesos, dels quals tingueren per dret hereditari el càrrec de vescomtes (visconti), d’on prengueren el nom.
Els Visconti establerts a Milà tenen com a genearca conegut Uberto Visconti mort abans del 1248, del qual descendeixen les línies principals del llinatge Amb el seu fill, Ottone I Visconti mort el 1295, començà la influència política del llinatge fou arquebisbe de Milà i senyor de Milà 1277-78 i 1282-95 Un altre fill, Gaspare Visconti , fou avi dels germans Gaspare Visconti tronc de la línia dels senyors de Fontaneto i Cassano Magnoso , extingida el 1693, de la branca dels comtes de Fagnano , extingida el 1514, i de la branca dels comtes de Brebbia , extingida el 1750 i Lodrisio Visconti mort…
antropologia urbana
Antropologia
Branca de l’antropologia que tracta de les interaccions entre individus i grups inserits en un medi urbà des d’una perspectiva antropològica.
En l’aparició d’aquesta disciplina influïren decisivament els processos d’independència de les antigues colònies ocorreguts, sobretot, als anys seixanta, els quals anaren acompanyats d’una urbanització creixent de la població d’aquests països les societats primitives tal com les conegueren els primers antropòlegs, en les quals l’estil de vida occidental era desconegut, han esdevingut un fenomen secundari com més va més residual Mentrestant, els antropòlegs descobrien dins les pròpies societats problemes, l’especificitat urbana dels quals reconeixien però que, al mateix temps, podien analitzar…
Ricard Viñes i Roda
Ricard Viñes, a l’esquerra, amb Maurice Ravel
© Fototeca.cat
Música
Pianista.
El 1885 es traslladà a Barcelona, on durant dos anys Joan Baptista Pujol li feu classes particulars de piano, atès que encara no tenia l’edat per a ingressar a l’Escola Municipal de Música Ho feu el 1887 i aconseguí el primer premi de piano Aquest mateix any, animat per I Albéniz, viatjà a París i hi estudià piano amb ChA de Bériot i teoria amb A Lavignac al conservatori Fou condeixeble i amic d’Enric Granados, amb el qual compartí els primers anys d’estada a la capital francesa, que, a partir d’aquell moment, fou el centre de la seva activitat al llarg de gairebé mig segle El 1894 fou primer…
,
Valois-Orleans
Història
Dinastia reial francesa, de la raça capetiana, que regnà a França del 1498 al 1515, amb Lluís XII, i constituí la primera dinastia dels Orleans (ducat d'Orleans).
dinastia d’Aviz
Història
Nom de la segona dinastia dels reis de Portugal, la qual regnà, després de la de Borgonya, del 1385 al 1580, que fou substituïda per la dels Àustria.
Rep el nom del seu primer monarca, Joan I, fill bastard de Pere I, que fou un gran mestre de l’orde de sant Benet d’Aviz abans de pujar al tron Reis de la dinastia portuguesa d’Aviz Joan I 1385-1433 Eduard I 1433-1438 Alfons V 1438-1481 Joan II 1481-1495 Manuel I 1495-1521 Joan III 1521-1557 Sebastià I 1557-1578 Enric II 1578-1580
bagràtida
Història
Membre de la dinastia dels Bagratuni, família d’origen armeni que regnà a Armènia des del 859 (a partir del 885 amb el títol de rei) fins el 1080.
Una branca installada a Geòrgia assolí la unificació d’aquest regne sota Bagrat III s XI Els Bagratuni georgians regnaren, dividits en diverses branques, sobre Imerècia i Ibèria fins que llurs estats, entre el 1800 i el 1810, foren annexats a l’imperi rus, en l’estament principesc del qual figuraren amb el nom de Bagration
Shang
Dinastia xinesa, anomenada també Yin, que regnà, segons la cronologia tradicional xinesa, del ~1766 aC al ~1123 aC, o, segons una altra cronologia, del ~1558 aC al ~1050 aC.
La seva capital Ngan-yang, al N de l’actual província de Henan, tingué un gran paper vers el s XII aC, i fou estudiada arqueològicament al començament del s XX Els Shang regnaren sobre una confederació de ciutats estat amb una triple estructura social formada pel rei, els funcionaris i el poble Adoraven la terra i altres divinitats naturals, a les quals oferien sacrificis humans Bé que la font principal de riquesa fou l’agricultura, la societat Shang fou prou rica per a suportar una estructura social diversificada La fosa del coure fou altament desenvolupada i fou descobert un sistema d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina