Resultats de la cerca

Fou fundat el 1985 i presidit per Josep Mata i Llorente En aquell moment reuní 40 socis Des del seu inici se centrà en l’organització de la Volta Cicloturista al Cor de Catalunya Una mica més tard, el 1986, s’organitzà la primera edició de la Marxa Cicloturista Josep Pesarrodona, en honor al guanyador de la Volta a Espanya del 1976 En el seu 25è aniversari 2009 organitzà una prova pels principals ports de muntanya dels Alps per on passa el Tour de França

El 1804 anà a Rússia i hi exercí de professor des del 1816 a Peterburg fins que el 1824 s’installà a Berlín, on escriví més d’un centenar d’obres per al Königlisches Theater majoritàriament drames històrics, i algunes de dedicades a la dinastia Hohenstaufen Reuní la seva producció literària en vint volums, sota els títols de Dramatische Werke komischer Gattung ‘Obres dramàtiques de gènere còmic’, 4 volums, 1829-35 i Dramatische Werke ernster Gattung ‘Obres dramàtiques de gènere seriós’, 16 volums, 1835-43

Hi assistiren només els bisbes de Vic, Girona, Barcelona i Sogorb-Castelló —l’únic que assistí a totes les sessions—, però reuní més de 700 congressistes Menys innovador que l’anterior, però més científic, distribuí els treballs en set seccions la bíblica, teològica i d’espiritualitat, la pastoral, la jurídica, la històrica, la filològica, l’artística i la musical Les ponències foren publicades en 1966-67 Fruit seu ha estat la fundació de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics 1969, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Professionalment fou agent d’assegurances Culturalment molt actiu, fou membre de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals Collaborà a diverses publicacions rosselloneses com l’“Almanac Català Rossellonès” i “Tramontane” La seva poesia, que es caracteritza per l’ús d’un llenguatge depurat, es recrea en temes fonamentalment quotidians com la família, la llar i el record, i ha estat objecte de redescoberta pels cantants de la nova cançó rossellonesa Reuní la seva obra en un únic recull bilingüe català-francès titulat Flors d’hivern 1934

Considerada una de les cites més rellevants del calendari europeu, reuní golfistes de prestigi com Paula Martí Es disputà al Club de Golf de Sant Cugat 2003, 2004, al Golf Platja de Pals 2005, al Golf d’Aro Mas Nou 2006, al Club de Golf Masia Bach 2007 i a l’Empordà Golf Hotel & Spa 2008 Des del 2004 passà a formar part del Ladies European Tour Prèviament s’organitzava un torneig Pro-Am entre professionals i amateurs de caràcter benèfic La primera edició fou coneguda com Catalonia Ladies World Match Play

Quart duc d’Arcos, marquès de Zahara, comte de Bailèn i de Casares i cavaller del Toisó d’Or Fou lloctinent de València del 1642 al 1645 hi organitzà un cos armat de deu mil homes per a fer cara a les possibles repercussions al País Valencià de la guerra dels Segadors, tropes que reuní amb la condició que no lluitarien fora de les terres valencianes En 1646-48 fou virrei de Nàpols, on hagué de fer cara a l’alçament de Masaniello Estigué casat amb una filla del duc de Sogorb i Cardona

Abans de la guerra civil de 1936-39 realitzà preferentment reportatges i retrats L’any 1950 reprengué l’activitat amb treballs publicitaris i com a retratista Es relacionà amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i fotografià tots els muntatges de la companyia i s’especialitzà com a fotògraf d’espectacles i de concerts L’important arxiu que reuní sobre aquests temes fou venut a l’Institut del Teatre, on es coneix amb el nom d’Arxiu Barceló També collaborà en la illustració de llibres, preferentment els de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat

Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i membre actiu de la Junta de Museus Subvencionà la restauració del monestir de Sant Joan de les Abadesses Reuní una important collecció d’art, avui repartida en deixes al Museu Episcopal de Vic, al d’Art de Catalunya, a l’Arqueològic de Barcelona, al Marítim i a la Biblioteca de Catalunya Creà la Fundació Espona per a l’assistència de malalts necessitats, a la qual cedí la seva fàbrica de filats Patrocinà les escoles de Sant Joan de les Abadesses

Fundador del primer cineclub a França, i també de la crítica cinematogràfica dirigí “Le Film” 1917-19, fou crític a “Paris-Midi” 1918-23 i fundà i dirigí “Cinéa” 1921-23 Ànima de l’anomenada escola impressionista francesa o primera avantguarda , reuní al seu costat figures com Abel Gance, Marcel L’Herbier, Germaine Dulac i Jean Epstein Realitzà els films Fièvre 1921, La femme de nulle part 1922, L’inondation 1924 L’obra més important com a escriptor cinematogràfic és Photogénie 1920, on explica les seves teories sobre el nou art del cinema

Fill de Khindasvint, que l’associà al tron i li abandonà tot seguit el govern Sembla que, a causa d’aquesta successió hereditària, contrària als costums gots, es rebellà contra ell Froia, que, però, fou vençut a Saragossa 651 Impulsà una política unitarista unificà els tipus monetaris Reuní els concilis VIII, IX i X de Toledo i publicà el Liber iudiciorum Fou un home culte, especialment en qüestions religioses Durant el seu regnat s’inicià ja la decadència de l’estat visigòtic amb la desorganització de l’exèrcit i dels recursos econòmics