Resultats de la cerca

Fill d’un professor universitari, es graduà en medicina a la Universitat de Bucarest el 1940, i el 1946 anà als EUA, on amplià estudis a la Universitat de Nova York i es naturalitzà el 1952 Exercí successivament la docència i la investigació al Rockefeller Institute 1958-73, a les universitats de Yale 1973-90 i Califòrnia-San Diego, on el 1990 fou nomenat degà per als afers científics, càrrec que exercí fins a la jubilació 2001 Estudià al microscopi electrònic l’estructura fina de les cèllules animals, en les quals descobrí els ribosomes , l’estructura dels mitocondris  i la descripció dels…

Nasqué en una família de gran tradició musical Estudià orgue amb Victor Bickerich i composició amb Mikhail Jora, que havia estat deixeble de Max Reger, i continuà els estudis a l’Acadèmia de Música de Viena amb Anton Heiler i Hans Swarowsky Feu una carrera de concertista i director amb actuacions a Europa, l’Amèrica del Nord, el Japó i Austràlia Del 1968 al 2008 fou professor d’orgue de la Universitat de Viena, i del 1990 al 2019 fou director de l’Acadèmia Bach de Porrentruy Suïssa, a més d’impartir classes a l’Acadèmia d’Orgue de Cremona La seva producció musical és formada per obres per a…

Amb La cantatrice chauve 1950 inaugurà el que hom sol anomenar, d’aleshores ençà, teatre de l’absurd, precisat a La leçon 1951, Les chaises 1952, Victimes du devoir 1953, Amédée ou comment s’en débarrasser 1954 i Le nouveau locataire 1957 El poc èxit que obtingueren aquestes obres fou compensat pel que assoliren, posteriorment, Rhinocéros 1959, Le roi se meurt 1962 i La soif et la faim 1965 En les primeres, de joc poètic, gratuït, i que fomentaven l’element dramàtic sobre una manca d’associació d’idees i d’argument inidentificable per un públic desprevingut, en succeïren unes altres en què…

Vinculat sempre a la música escènica, començà la seva formació musical com a component de l’orquestra d’una companyia teatral, de la qual es convertí en violinista quan tan sols tenia onze anys Des del 1838 fins al 1840 estudià violí a Viena amb J Boehm i J Mayseder, i després tornà a Romania Com a compositor es dedicà bàsicament a la música teatral i coral, i fou un dels pioners de l’escola nacionalista romanesa de mitjan segle XIX La seva primera obra important, Baba Hîrca 'La bruixa Hirca', 1848, és considerada una de les primeres operetes romaneses Fundà la Societat Filharmònica de…

Geòmetra i matemàtic, com a poeta es formà dins l’escola parnassiana, però evolucionà cap a una abstracció i despersonalització totals, fins al punt d’aplicar, amb llenguatge hermètic i convencional, esquemes matemàtics a la seva poesia Joc secund ‘El segon joc’, 1930

Format a Berlín i a París, del 1946 al 1952 fou director de l’Orquestra Filharmònica d’aquesta ciutat Posteriorment ho fou de les d’Estocolm 1961-71 i de Munic del 1977 a la seva mort Considerat un dels millors intèrprets dels impressionistes i de la música russa, compongué quatre simfonies, un rèquiem i un concert per a piano També escriví assaigs crítics

Estudià a París amb HPieron i LLapicque Director de l’hospital Bellevue i professor de la Universitat de Nova York, és conegut per la creació de les escales d’intelligència per a adults que porten el seu nom Wechsler Adult Intelligence Scales i per a infants entre 5 i 15 anys Wechsler Intelligence Scale for Children , i àdhuc una altra d’escolar Wechsler Preschool and Primary Scale of Intelligence La revisió que féu de l’escala per a infants Wechsler Intelligence Scale for Children-Revised pràcticament constitueix una nova escala

Professor, durant uns trenta anys, de les universitats de Cluj i Bucarest, emigrat de Romania des del 1946 i resident a França, on fou admès al Centre National de la Recherche Scientifique Membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1923, de l’Institut d’Estudis Catalans 1948 i de l’Academia de la Historia de Madrid 1950 Des del 1914 s’interessà, a través dels estudis de Rubió i Lluch, per la història dels catalans a Grècia Alphonse V d’Aragon, roi de Naples, et l’Albanie de Scanderbeg 1923, La politique orientale d’Alphonse V d’Aragon, roi de Naples , premi Patxot 1928,…

Format com a guionista i influït pel documentalisme, la seva obra afronta la problemàtica de l’intellectual socialista Nehéz emberek ‘Els intractables’, 1964, Hideg napok ‘Dies gelats’, 1966, Falak ‘Els murs’, 1968, Labirintus ‘Laberint’, 1976, A ménesgazda  ‘La quadra’, 1978, Októberi vasárnap ‘Un diumenge d’octubre’, 1979,  A vörös grófnő ‘La comtessa roja’, 1985 i  Valahol Magyarországon ‘En algun lloc d’Hongria’, 1987 Després de la caiguda del règim comunista continuà qüestionant la societat hongaresa a  Az álommenedzser ‘L’administrador de somnis’, 1994, Egy nehéz ember…