Resultats de la cerca

Forma actualment amb el Serrat de Baix un petit veïnat habitat només com a lloc de segona residència Existia ja el 1065, i el 1098 ja depenia del monestir de Sant Cugat del Vallès, que féu aixecar la seva interessant església romànica reproduïda en 1928-29 al Poble Espanyol de Barcelona Els seus rectors eren nomenats pels abats de Sant Cugat, fins que el 1400 s’uní en qualitat de sufragània a Caldes de Montbui S'independitzà el 1868, quan fou creada la parròquia moderna, a la qual s’uní part de l’antic terme de Gallifa És servida des de Caldes de Montbui

Llicenciat en ciències polítiques per la Universitat de Madrid, màster en urbanisme i graduat en sociologia i geografia a París Militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya  1960-85, partit del qual formà part dels òrgans de direcció comitè central i executiu, i del Partit Comunista d’Espanya, fou responsable de política municipal i moviment popular, activitats que l’obligaren a exiliar-se a París 1962-68 Participà de la creació de l’organització política Bandera Roja 1968, amb Jordi Solé i Tura i Alfons Carles Comín Ha estat diputat al Parlament de Catalunya 1980-84, regidor 1983-95…

Doctor en filosofia i lletres, fou catedràtic als instituts de Barcelona, Santander, Girona i València, és autor d’obres per a l’ensenyament del llatí i d' Investigaciones lingüísticas sobre los principales pueblos que se establecieron en Cataluña y principalmente en la provincia de Gerona 1878

De formació autodidàctica, fou director de l’editorial Seguí i d’"El Liberal” de Barcelona i fundà “El Ibérico”, “Las Carolinas” i “Barcelona Alegre” Fou un escriptor prolífic en castellà Anarquías 1896, La huelga 1901, El escándalo europeo 1915, Los herederos de la gran tragedia 1917 En català escriví les peces teatrals Càstig de Déu 1879 i Els vençuts 1903

Des d’infant treballà a la possessió de sa Real, d’on li vingué el nom de Tià de sa Real , amb què és conegut Es féu famós com a glosador i pels dots d’endeví que li eren atribuïts, els quals li ocasionaren algun conflicte amb la inquisició Entre altres obres, escriví una Descripció de la temporada de l’any 1744 i sigüents fins a 1750 1846, diversos entremesos —entre els quals l' Entremès de mosson Pitja — i comèdies religioses

A la Universitat de València es formà amb Joan Reglà Fou professor agregat d’història moderna a la facultat d’història de València i vicerector de la Universitat Literària de València És autor de nombrosos estudis sobre la història del País Valencià en l’època moderna entre els quals cal citar Els fonaments del País Valencià modern 1968, El patriarca Ribera y la extirpación del erasmismo valenciano 1977, Valencia y la Casa de Austria 1975, Bandolers, corsaris i moriscos 1980, el tercer volum de la Història del País Valencià 1975, en collaboració amb altres autors Escriví també diversos…

Estudià als seminaris de Vic i de Barcelona i s’ordenà de sacerdot Estudià aleshores a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, i hi exercí la pintura fins el 1880, que ingressà a la Companyia de Jesús Residí a Anvers, a l’Havana, a El Puerto de Santa María, a Barcelona, a València, a Saragossa, a Manresa i, finalment, a Veruela, i arreu féu pintures, principalment de tipus religiós Estigué dos anys a Castellterçol, on pintà l’altar i l’interior de l’església parroquial Entre els retrats es destaquen el de Jaume Balmes i el de Lleó XIII Fou, a més, un eminent miniaturista

Escolapi, cursà la llicenciatura en geologia 1958-61 i es doctorà a Barcelona l’any 1975 Compagina els càrrecs directius escolars amb la recerca paleontològica al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona, del qual és director des del 1992 És especialista en braquiòpodes del Cretaci, i ha publicat més d’un centenar de treballs