Resultats de la cerca
Es mostren 515 resultats
Llibre de les bèsties

Representació del Llibre de les bèsties, a càrrec dels Comediants, on es veu un elefant i a un altre animal, que podria ser un lleó, parlamentant
© Fototeca.cat
Apòleg politicosocial que constitueix el setè apartat del Llibre de meravelles de Ramon Llull.
A partir de l’elecció del rei dels animals, se succeeixen una sèrie de narracions, molt ben estructurades, els personatges de les quals són animals amb característiques humanes que constitueixen una crítica dels defectes humans i socials dels homes Segurament fou redactat abans que el Llibre de meravelles , i fou influït pel Calila i Dimna i el Roman de Renart Fou editat per primera vegada el 1872
Xianfeng
Història
Nom imperial de Yichu, setè emperador xinès de la dinastia manxú qing (1851-61).
Durant el seu regnat tingué lloc la rebellió dels Taiping i la guerra anglofrancoxinesa que acabà el 1861 El succeí Tongzhi, fill de la concubina i emperadriu Cixi
Club Petanca Sant Damià-Cooperativa del Peix

Equip del Club Petanca Sant Damià-Cooperativa del Peix guanyador, el 2006, del Campionat d’Espanya de clubs de primera categoria
Federació Catalana de Petanca
Altres esports de pilota o bola
Club de petanca del barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat.
Guanyà el Campio-nat d’Espanya de clubs de primera categoria 1999, 2006 i fou subcampió de la Lliga espanyola de clubs 2006 També fou campió 2004 i subcampió 2007 d’Espanya per dobles de primera categoria Disposa de diversos jugadors amb un palmarès destacat, com Sergio García Teruel, medalla de bronze al Campionat del Món, campió d’Espanya individual i de dobles, i de Catalunya de tripletes, Francisco Flores Reina, campió d’Espanya de dobles, Juan Pedro Martínez, campió de Catalunya de tir individual, i Ignacio Egea Muñoz i Enrique Catalán Alamino, campions de Catalunya de dobles i tripletes…
marquesat d’Àvola
Història
Títol concedit el 1542 a Carles d’Aragó, baró d’Àvola i de Terranova.
Passà per herència dels Tagliavia d’Aragona als Pignatelli, prínceps de Noia, que des d’aleshores s’han dit Pignatelli d’Aragona La baronia d’Àvola havia estat concedida el 1361 a Orland, fill natural de Frederic II, de Sicília Joan d’Aragó, sisè baró, des del 1453, es casà amb Beatriu de Cruïlles, hereva de la baronia de Terranova llur fill Gaspar d’Aragó, fou setè baró 1471 i baró de Terranova, el qual es casà amb Clara d’Aragó, tia seva llur fill i hereu 1483 Carles d’Aragó, fou el primer marquès d’Àvola i la filla d’aquest, Antònia d’Aragó, marquesa d’Àvola i de Terranova, es…
Jaume Bordoy Ferrer
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
Corredor de proves de resistència Formant equip amb Mauricio Aschl, quedà setè en la cinquena edició de les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc 1959, i amb Manuel Traver, es proclamà campió d’Espanya de resistència en guanyar la setena edició de les 24 Hores de Montjuïc de Resistència en 125 cc 1961 Es retirà el 1971, però continuà vinculat al trial com a director de l’equip Bultaco Fundà 1971 el concessionari Motos Bordoy , que amb el temps es convertí amb un grup empresarial amb més d’un centenar de concessionaris i un miler de tallers i serveis oficials que fabricà la seva…
Andrew Jackson

Andrew Jackson
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític nord-americà.
Fou senador per Tennessee 1797, jutge del tribunal suprem 1798-1804 i general durant la segona guerra de la independència Foragità els anglesos de Nova Orleans 1815 i els espanyols de Florida 1818 El 1828 fou elegit setè president dels EUA 1828-37 El seu govern, dominat per un partit demòcrata dinàmic, fou anomenat "l’era de Jackson" Defensà l’autoritat federal enfront de l’amenaça de secessió de Carolina del Sud s’oposà a la renovació del privilegi de la banca nacional i el conjunt de les mesures econòmiques que prengué situaren els EUA en la via d’un capitalisme liberal La seva…
Francesc Xavier Llampilles
Cristianisme
Historiografia
Nom amb què és conegut el jesuïta i historiador de la cultura Francesc Xavier de Cerdà i de Cerdà.
Fill de Josep de Cerdà i Güell i d’Antònia de Cerdà i Llampilles Entrà a la Companyia de Jesús el 1748 i hi ensenyà humanitats i filosofia, a Barcelona Després de l’exili del 1767, s’establí a Ferrara i a Gènova, on publicà 1778-81 els seus sis volums del Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola amb traducció castellana a Saragossa en 1782-84, seguits d’un volum setè amb les seves polèmiques amb G&Tiraboschi i S&Bettinelli Roma, 1781 Saragossa, 1786 Més que d’història literària es tracta d’història de la cultura hispànica una defensa dels escriptors…
fetus
Biologia
Embrió dels vivípars des que ja s’hi manifesten les característiques que en configuren el desenvolupament posterior fins al naixement.
En l’home, l’estat de fetus s’ateny el tercer mes, a partir del qual es comença a desenvolupar una relació proporcionada del cap respecte al cos, les parpelles creixen amb rapidesa i són soldades per les vores, i els genitals es desenvolupen i hom pot ja identificar el sexe també es produeix un allargament dels membres superiors i apareix pèl a la regió frontal El quart mes creixen els pèls veritables i es produeix un eixamplament de la cara, la separació dels ulls i la formació de la barra El setè mes el fetus, d’aparença arrugada, s’arrodoneix, a causa de l’aparició del teixit…
Camerun 2018
Estat
Paul Biya, candidat de l’Agrupació Democràtica del Poble Camerunès RDPC, va ser reelegit president per un setè mandat, ja que va obtenir el 71% dels vots en les eleccions celebrades a l’octubre L’opositor Maurice Kamto, del Moviment per la Renaixença del Camerun MRC, va aconseguir-ne el 14% Els resultats van ser contestats pels aspirants opositors, en especial per Kamto, que es va autoproclamar guanyador En el discurs de la seva investidura, al Parlament, Biya va prometre duresa contra els secessionistes de les dues regions anglòfones del país, on es registren des de finals del…
Ismā‘īl
Islamisme
Setè i últim imam de la secta xiïta ismaïlita, del qual aquesta derivà el nom.
Designat successor pel seu pare, Ǧa'fār al-Sādiq, més tard fou destituït dels seus drets per aquest mateix Quan Ǧa'fār al-Sādiq morí 765, mort també ja aleshores Ismā'īl, un grup d’adeptes que sostenia que la primera designació era irrevocable el reconegué per imam
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina