Resultats de la cerca

Durant els quatre anys següents continuà com a grup amateur , i es consolidà amb diverses obres de Strindberg, Plaute, Sirera, Molière, Kafka, Kundera, etc Entre els seus espectacles mes destacats cal citar Nit de reis 1990 de Shakespeare i El jardí dels cirerers 1991 de Čekhov, dirigits per Konrad Zschiedrich L’any 1992 féu temporada al Mercat de les Flors amb el Tartuf de Molière, dirigida per KZschiedrich Aquell mateix any participà al Festival Internacional de Teatro de Caracas Posteriorment ha estrenat muntatges com La noia del trèmol 1993 de Goethe, El bon Molière 1996,…

Un dels pioners de la semiòtica i de la teoria de la comunicació al Brasil, i conreador de la poesia concreta, publicà el seu primer llibre de poemes Carrossel, el 1950 A més de la seva participació en l' Antologia Noigandres , amb Augusto de Campos i altres, de la seva obra destaquen Exercício findo 1968 i els assaigs Teoria de poesia concreta amb Augusto i Haroldo de Campos, Informação e Comunicação 1968, Contracomunicação 1971 i Semiótica e literatura 1974 El 1977 publicà Poesia/ posis É poesia , que aplega tota la seva obra poètica Traduí Dant, Goethe i Shakespeare Publicà…

Marcà la transició del moviment del 80 cap a l’expressionisme Creador d’un llenguatge depurat i refinat, el seu estil de “poesia parlant” i la seva teoria de l’autonomia de la poesia han influït en les generacions posteriors La seva obra poètica comprèn De wandelaar ‘El transeünt’, 1916, Pierrot aan de lantaarn ‘Pierrot a la llanterna’, 1919, Vormen ‘Formes’, 1924, Nieuwe Gedichten ‘Poesia nova’, 1934, Het uur U ‘L’hora U’ i Een idylle ‘Un idilli’, 1942 Collaborà en les revistes De Gids , De Beweging , etc Traduí Shakespeare, Eurípides, poetes romàntics francesos, Gide, TSEliot i…

De família d’eclesiàstics anglicans, s’educà a Cambridge, destinat a l’església però, a causa d’una crisi personal religiosa, emigrà a Nova Zelanda El 1864 tornà a Londres i es dedicà a la pintura, a la música i a la biologia El 1872 publicà, anònima, la seva sàtira Erewhon , nom que dóna a un país fabulós concebut com a antítesi de la societat victoriana el 1901 publicà Erewhon Revisited una altra novella, The Way of All Flesh 1903, abunda en material autobiogràfic i té la mateixa intenció satírica Entre nombrosos assaigs, cal destacar The Authoress of the Odyssey 1897, on manté que l'…

Considerat el primer poeta modern del seu país, de la seva abundosa producció destaca la de caràcter líric, com els reculls Čaša opojnosti ‘La copa d’èxtasi’, 1899, Čez plan ‘Per la plana’, 1904, Samogovori ‘Soliloquis’, 1908, Vzarje Vidove ‘A l’alba de sant Guiu’, 1920 i Naša beseda ‘La nostra paraula’, 1929 Sobre el tema de la guerra i la lluita per la independència tracta el volum Zimzelen pod snegom ‘La vinca sota la neu’, 1946 Director del teatre nacional de Ljubljana, és autor de la tragèdia Veronika Deseniška 1924 A més d’alguns reculls poètics per a infants, exercí una tasca…

Redactor en cap del diari Dienas Lapa ‘El quotidià’, òrgan del moviment Jaunā strava ‘El nou corrent’, al qual donà una direcció obertament marxista Arrestat pels russos 1897, traduí a la presó obres de Goethe, Puškin, Schiller, Lessing, Shakespeare, etc , i compongué el seu primer llibre de poemes Tālās nuoskanas zilā vakarā ‘Ressons llunyans del vespre blau’, 1903 Participà activament en la revolució del 1905, que li valgué l’exili a Suïssa, on escriví nombroses obres Havent tornat a Letònia, es dedicà a la vida política Poeta d’arrel lírica i popular, s’inspirà en les idees…

Començà la seva carrera al Teatro Stabile de Bolzano, on muntà des de teatre polític popular fins a Shakespeare Fou nomenat director de la Biennal de Venècia i posteriorment del Teatro di Roma 1983-90, on posà en escena Caligula de Camus 1983, Don Chisciotte 1983 i Il fu Mattia Pascal 1986 de Pirandello, entre altres obres, amb els més moderns mitjans tecnològics Posteriorment fou comissari extraordinari de l’Ente Teatrale Italiano ETI, director de l’Olímpic de Vicenza i del Teatro Eliseo de Roma 1997-2001 Fou docent d’història del teatre a la Università Telematica Internazionale…

Després de la Segona Guerra Mundial fou professor als EUA 1956-60 La seva poesia s’emparenta amb el simbolisme i PValéry Travaux d’aveugle 1941, Signe de vie 1944, Le monde absent 1947, Sous le lien du temps 1963, Le croc des chiffoniers 1985 En les seves novelles, que subratllen els sentiments d’alienació del món dels personatges, els tocs poètics atenuen el caràcter realista Le seau à charbon 1940, La nuit de Londres 1956, John Perkins 1960, premi Médicis, Le promontoire 1961, premi Fémina, La parjure 1964, Une saison volée 1986, Ai-je une patrie 1991, etc Conreà també l’assaig La joie de…

Rebé la seva formació de HKörber i LHöflich a la MReinhardt Schule de Berlín Debutà el 1964 com a director a la Landesbühne Hannover i entre el 1968 i el 1983 treballà a Essen, Oberhausen, Hamburg, al Burgtheater de Viena, a Berlín i a Munic El 1983 assumí la direcció del Münchner Kammerspiele, on ha realitzat destacades versions de Shakespeare King Lear , 1992 Cymbeline , 1998, Kleist Der Prinz von Homburg , ‘El príncep d’Homburg’, 1995 i Strauss Besucher , ‘Visitants’, 1988 Schlusschor , ‘Cor final’, 1991 Ithaka , 1996, entre moltes d’altres El 1999 presentà ha presentà…

Estudià a París Fou diputat a l’Assemblea Nacional Francesa, primer com a comunista i, després del 1974, dins el grup socialista Fou president del Partit Progressista Martiniquès Influït pel surrealisme, a partir del 1941 publicà poemes a Tropique , revista que ell dirigí, recollits al Cahier d’un retour au pays natal prologat per Breton , 1943 i a Les armes miraculeuses 1946 Altres reculls són Soleil cou coupé 1948, Corps perdu 1950, Ferrements 1960 i Cadastre 1961 El seu teatre és influït per Shakespeare Et les chiens se taisaient 1956, La tragédie du roi Christophe 1963, Une…